Sánchez vol ser elegit al juliol i doblegant Rivera
El president s’aventura a la investidura fallida
Unides Podem acusa el PSOE de preferir la dreta, però ja es veu fent un govern de coalició al setembre
Garicano proposa l’abstenció de Ciutadans a canvi de duresa a Catalunya
Hi haurà ple d’investidura el juliol al Congrés, però en l’Espanya contemporània això no significa ni que en surti un president elegit ni que l’aspirant sumi algun aliat fora del seu partit, seixanta dies després de guanyar les eleccions del 28 d’abril. En aquest atzucac en què viu el president en funcions, Pedro Sánchez va fer un pas endavant ahir enmig de la boira i va anunciar que dimarts es reunirà amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per posar data a una investidura que no sap si serà triomfant o fallida, i amb el dilema ‘o ara o eleccions’ per doblegar Albert Rivera i Pablo Iglesias. A Podem, Iglesias s’espolsa la pressió amb el vaticini que el govern de coalició “està molt més a prop” al setembre si Sánchez fracassa al juliol, i Irene Montero aireja que el president els diu en privat que vol ser elegit amb l’abstenció de Ciutadans. “Ha decidit, segons ens comunica, buscar el suport de la dreta i anar possiblement a una investidura fallida sense negociar res, no només amb nosaltres sinó amb cap grup”, revela Montero.
Amb Sánchez fent de teloner de la seva pròpia investidura i amb José Luis Ábalos i Adriana Lastra com a negociadors que no han obtingut ni un vot més enllà del PSOE, el juliol serà el mes en què es veurà si el president té algun as a la màniga que no sigui llançar-se a l’arena i que la pressió ambiental forgi la seva elecció gratuïtament. Les dimissions de Toni Roldán i Javier Nart a Cs i el llarg silenci que guarda un Rivera que ha fet de Twitter l’única finestra a la vida política, són els trumfos a què s’aferren els socialistes a l’hora de coure a foc lent una abstenció de Cs que no només espanta Iglesias, sinó el PNB –amb el qual el PSOE governa en coalició al País Basc–, ERC i JxCat. La temptació de Rivera és l’aroma irresistible de l’aritmètica: amb els 57 escons de Cs, el PSOE (123) no necessita ningú més per a la majoria absoluta. Si al final no obtingués el premi del doblegament públic de Rivera, Sánchez també juga amb el rèdit electoral que li donaria la fotografia de centralitat d’aplegar tots els vots en contra que van de Podem fins a Vox, un rèdit que es podria voler cobrar en una segona sessió d’investidura al mes de setembre –la que Iglesias creu que serà la bona– o bé si hi ha una repetició de les eleccions el 3 o el 10 de novembre.
En contra com el 2016
Al PSOE, la portaveu al Congrés i interlocutora amb ERC i JxCat, Adriana Lastra, desmentia que Sánchez prioritzi la dreta tot i continuar vetant la presència d’Iglesias com a ministre sota l’eufemisme “govern de cooperació”, que té el valor de fer saber amb indirectes al líder de Podem que no és acceptat al Consell de Ministres i que s’ha de conformar amb càrrecs intermedis a l’administració. “Unides Podem és soci preferent i els hem ofert un govern de cooperació i una comissió de seguiment de l’acord, i la resposta és no. Això és l’únic que el president ha parlat amb Iglesias, no entenc les declaracions de Montero perquè no és així”, rebatia Lastra. “Anem a una investidura, a l’agost el país necessita un govern. Que Iglesias ens aclareixi si el que diu és que tornarà a votar contra la investidura d’un president d’esquerres com Sánchez i amb el PP, Cs i Vox”, va reblar la socialista Lastra, tot invocant el precedent del 2016 que va conduir a la repetició de les eleccions.
TV3 i política lingüística
Si bé un díscol procliu a bastir ponts amb el PSOE perquè no depengui dels independentistes com era Roldán ha deixat Cs i ja no influeix de portes endins, ara és l’eurodiputat Luis Garicano qui abandera el debat de servir l’ofrena de l’abstenció a Sánchez a canvi d’imposar una agenda dura a Catalunya en contra de l’autogovern. “Hauríem de plantejar-li unes exigències molt dures i clares que suposessin la ruptura amb el que ha fet Sánchez en l’últim any. Podrien tenir a veure amb l’aplicació de l’estat de dret a Catalunya, amb TV3, amb l’aplicació de les sentències del Tribunal Constitucional sobre la política lingüística”, oferia Garicano a El Mundo.
LES FRASES
ERC, JxCat i PNB no han fixat el vot
David PortabellaL’estupor per les formes amb què Pedro Sánchez porta la cuina de la seva investidura des del 28 d’abril de la cita amb les urnes –i també des de l’endemà del 26 de maig de les eleccions municipals, autonòmiques i europees– és la nota predominant entre els possibles socis al Congrés. “No estan negociant amb ningú”, és la frase més repetida en privat i també en públic per tots els portaveus aquests dies al Congrés.
La inconcreció de no saber a quin escenari s’enfronten, si al de Sánchez amb un govern amb Podem o bé buscant la carambola de l’abstenció de Cs, fa que les cúpules d’ERC, JxCat i el PNB no hagin entrat a definir el sentit del vot en una sessió d’investidura que dimarts ja tindrà dia i hora.
Mentre Gabriel Rufián ja va traslladar a Adriana Lastra que ERC “no ve a bloquejar res” i que podria obrir la porta a abstenir-se si hi ha algun gest, Laura Borràs i Míriam Nogueras (JxCat) parteixen del no a l’espera de reunir el grup, que té els diputats Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull a Lledoners. “Els vots del PNB no estan assegurats”, advertia ahir Aitor Esteban.
