Punt final a l’era Syriza
VENCEDOR
Els votants atorguen la majoria absoluta a la dreta de Nova Democràcia, que retorna al govern
L’incompliment del compromís del govern d’Alexis Tsipras de fer front a les condicions del rescat
Grècia obre nova etapa, desbancant del govern l’esquerra de Syriza, capdavantera de les polítiques contra les dures retallades de la UE arran de la crisi financera internacional. Amb onada de calor i unes inusuals i avançades eleccions al juliol, sols un 56% del cens va acudir ahir a votar, a l’hora de tancar aquesta edició. Els pronòstics es van fer bons, confirmant alhora la tendència de les eleccions europees i locals del maig passat a Grècia, quan la majoria dels ciutadans van retirar la confiança al govern d’esquerres de Syriza.
L’actual primer ministre, el carismàtic Alexis Tsipras, va rebre ahir una severa derrota. Amb el 50% dels vots escrutats, es quedava amb el 31,4% dels vots contra el 39,8% del seu rival i clar triomfador, el conservador Kiriakos Mitsotakis. L’encara primer ministre no va ni esperar que acabés el recompte per comparèixer i dir que respectarà la voluntat del poble, a més de felicitar Mitsotakis. Ambdós van acordar, per telèfon, començar avui mateix el traspàs de poders.
Amb 158 escons en un parlament de 300 diputats –per llei, al partit vencedor se li atorguen 50 diputats extres– Kiriakos Mitsotakis retorna el poder a Nova Democràcia. Un govern que li havia arrabassat Syriza el 2015, després del segon rescat de l’economia grega dirigit per la troica europea, que va exigir-ne dures contrapartides, amb una caiguda dramàtica del nivell de vida dels grecs de la qual no s’han recuperat. Nova Democràcia obté 7 diputats per sobre la majoria absoluta, la qual cosa, a més de governar amb tranquil·litat, li permet intervenir en el nomenament el gener vinent del president grec.
Les urnes van evidenciar ahir que l’esperança que va impulsar Syriza al govern s’ha transformat en desencant i frustració, especialment després que Tsipras optés per aplicar les condicions de la troica per fer efectiu el tercer rescat de l’economia grega. L’agost passat, el país va sortir del programa de reformes imposat per les autoritats comunitàries, que durant nou anys han autoritzat 280.000 milions d’euros en total per evitar la fallida de l’Estat grec. L’incompliment de les promeses de revertir i fer front a les exigències dels rescats per part de Tsipras va ser ahir la clau de volta de la derrota, i també havia propiciat la dimissió de l’aleshores ministre de Finances de Syriza, Iannis Varufakis, encarregat de negociar amb la troica les condicions del tercer rescat, amb les quals estava en desacord. Varufakis va fundar el seu partit, Medas25, que no va aconseguir entrar a les europees, però que ahir va ser sorpresa de la jornada electoral, fent un bon paper, aconseguint 9 diputats. L’extrema dreta grega Alba Daurada va quedar fora del Parlament, en obtenir sols el 2% dels vots. S’ha hagut de repartir el vot amb una nova formació del mateix espai ideològic, Solució Grega, que hauria obtingut 14 diputats amb l’escrutat fins ahir a la nit.
A Tsipras, que fins ahir mantenia que podria donar la sorpresa i retenir el govern, tampoc l’ha afavorit el recent acord amb Macedònia. Un acord històric centrat en la disputa del nom per una de les regions històriques gregues i que va tancar tot reconeixement al país veí. El gest no ha estat ben vist en sectors amb fort pes del nacionalisme conservador i va comportar la sortida del govern dels socis de coalició. Tampoc ha satisfet la gestió dels greus focs forestals, que van causar un centenar de morts.
Malgrat la derrota, ahir Tsipras va afirmar: “Marxem amb el cap ben alt. Fa 4 anys érem al caire de la fallida. Deixem un país lliure de rescats, en creixement, amb reserves a les caixes i l’interès del deute en el mínim històric.”
LES FRASES
Exbanquer i membre d’una dinastia dirigent
Els seus detractors diuen del que serà el nou primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, que és el preferit dels mercats. D’arguments no els en falten: aquest exbanquer, educat a les prestigioses universitats de Harvard i Standford, pertany a una de les nissagues polítiques més poderoses del país. El seu pare ja va ser primer ministre a principis dels anys 90, i ell és tiet del nou alcalde d’Atenes i germà d’una ministra d’Exteriors. Tampoc és nou en política, i ja va ser ministre en el darrer govern de Nova Democràcia, entre el 2012 i el 2014, des d’on va aplicar les receptes de la troica europea, acomiadant milers de funcionaris. El partit també va governar entre el 2004 i el 2009, just abans de la crisi financera internacional que va posar contra les cordes un govern de Nova Democràcia esquitxat per la corrupció.
Un any després de la contundent victòria electoral de Syriza, Mitsotakis va ser escollit líder del partit de dretes, en aquell moment en hores baixes, amb la intenció de retornar-lo al poder. Un objectiu complert de sobres amb els resultats d’ahir.
Crític amb els sindicats i amb un model totalment oposat al de Tsipras, el nou líder grec és un ultraliberal convençut, a qui l’esquerra acusa de voler repetir els acomiadaments massius. Mitsotakis ha situat les empreses i la classe mitjana al centre de la seva campanya electoral, tot prometent retallar l’impost de societats per “modernitzar” Grècia.