Política

ÀLEX GARRIDO

ALCALDE DE MANLLEU (ERC)

“Governant bé sumem pel projecte de país”

REVÀLIDA “Els bons resultats que hem tingut en les eleccions són un reconeixement a la feina feta per part d’Esquerra” pacte “El pacte amb JxCat beneficia la ciutat i dona tranquil·litat i seguretat a l’equip de govern”

La Generalitat hauria de finançar d’una manera molt més clara aquelles competències que delega en nosaltres
Els ajuntaments hem tingut, tenim i tindrem un paper clau en el procés cap a la independència del país
Per convèncer el món i, sobretot, per convèncer especialment la Unió Europea, hem de ser més. Això és de calaix
Gairebé 1.200 vots més que ara fa quatre anys i dos regidors més. Com valora els resultats?
Molt positivament. Fa quatre anys van ser unes eleccions d’extrema dificultat perquè plegava en Pere Prat, després de dotze anys a l’alcaldia, una persona molt coneguda que havia fet una gran tasca a l’Ajuntament. Fer aquest canvi va significar un gran repte, i crec que va ser un traspàs exemplar. En les eleccions d’ara, la ciutadania havia de valorar la feina feta els últims quatre anys, que han estat molt difícils, sobretot per la situació al país, amb una repercussió molt important en la política local. Els resultats, amb un creixement important, són també un reconeixement a la tasca d’ERC.
Va ser reelegit sense problemes nou alcalde amb el suport de JxCat, amb qui també han arribat a un pacte de govern.
Amb els resultats a la mà teníem diferents escenaris. D’una banda, podíem governar en minoria, com fins ara, però reforçada i buscant acords puntuals. D’una altra, podíem buscar acords amb JxCat i la CUP, ja que des del primer moment vam descartar un pacte amb el PSC. La primera oferta pública que fem és aquest govern a tres bandes, però la CUP ja diu de seguida que no es veuen governant amb JxCat. Al final, l’encaix que trobem millor és amb JxCat, i és l’opció que tirem endavant.
Tenir majoria, i no un govern en minoria, permetrà tenir més tranquil·litat?
Evidentment que sí. També hi ha el fet que, tot i que els temes s’han de consensuar en l’equip de govern, tens la seguretat que tots els punts s’aproven en el ple. L’acord entre ERC i JxCat, que és molt ampli, beneficia la ciutat i també dona una tranquil·litat i una seguretat a l’equip de govern.
Li sap greu que la CUP no hagi entrat al govern?
No. Consideràvem molt poc probable que la CUP acceptés. Cert que han canviat de cap de llista i ha renovat alguns dels seus membres, però segur que tindríem problemes de convivència perquè la seva manera d’entendre la política no és la mateixa que la nostra.
Quins són els principals problemes de Manlleu als quals ha de fer front en aquesta nova etapa?
Manlleu, tot i la transformació que ha viscut aquests últims setze anys de mandats d’ERC, és una ciutat complexa, amb encara molts reptes. Un és l’industrial. Manlleu ha estat històricament una ciutat industrial, que ha patit molt amb les crisis econòmiques locals i globals. Hi va haver un moment, per exemple, que es va perdre tota la indústria tèxtil, la qual cosa va ser un cop molt dur per a la ciutat, no solament econòmic, sinó també anímic, perquè hi treballava molta gent. Ara estem en un moment dolç, sovint parlo que hi ha una “microrevolució” industrial a la nostra ciutat. Els reptes en aquest camp són créixer en zona industrial. Durant els últims quatre anys ho hem preparat perquè fos possible. Això ha d’implicar atraure nova indústria i que la local pugui créixer en nous espais que necessita. Un altre repte important és l’habitatge. Hi ha una manca de lloguer assequible a la ciutat. Hi ha molt pis buit que no és al mercat, pisos d’entitats bancàries, de fons voltor. Volem treballar per arribar a acords amb aquestes entitats i poder posar aquests pisos al mercat.
Manlleu té un 21% de població estrangera. Quines són les principals dificultats en aquest sentit?
Manlleu històricament és una ciutat que ha treballat amb intensitat, i crec que amb èxit, la gestió de la diversitat. De fet, el nostre treball en aquest camp ha servit d’exemple per a molts altres llocs. Quins reptes tenim encara? Distribuir de forma més equitativa l’alumnat de procedència estrangera entre els diferents centres. Un altre repte és trobar sortides laborals a les persones vingudes de fora que treballaven en el sector de la construcció, que continua molt aturat. Cal donar-los més eines amb polítiques de formació, lingüístiques i d’integració a la realitat del país perquè tinguin més possibilitats de reinserció en el mercat laboral.
Quan va haver-hi els atemptats de Barcelona i va girar el cap a Ripoll, va pensar: podíem haver estat nosaltres?
És evident. Podíem haver estat nosaltres, com podia haver estat qualsevol població del nostre país. Recordo aquells dies amb especial intensitat. Va ser una situació tensa a la nostra ciutat, perquè certs mitjans de comunicació apuntaven que el presumpte terrorista fugit era a Manlleu, cosa que no va ser certa. Continuo pensant, però, que el treball educatiu, de generació d’oportunitats, és bàsic per fomentar la cohesió social.
Quines propostes tenen per millorar els accessos i pacificar el trànsit?
En el darrer mandat ja vam fer un esforç important en aquest camp amb la remodelació del pont de Can Moles, un dels principals accessos a Manlleu. Actualment, la Diputació de Barcelona, a petició nostre, està fent una obra, reivindicada històricament, a la carretera que enllaça amb Torelló i amb les connexions amb la C-17 i la C-25, també un accés prioritari a la ciutat, sobretot per vehicles pesants. Amb la Diputació també estem treballant en la millora de l’accés per la Gleva, molt important també per a Manlleu i que ha de pacificar el trànsit a l’entrada pel pont de Can Moles i pel passeig de Sant Joan, que actualment és un eix viari de vehicles pesants i volem que sigui el que és, un passeig.
Manlleu cara al riu Ter. Què pot millorar?
A Manlleu tenim una joia, que és el Passeig del Ter. En el mandat passat vam fer un procés participatiu per donar veu a la ciutadania de com l’imaginava per poder potenciar-lo i fer-lo més atractiu. Arran d’això hi hem fet millores importants, amb un nou accés al riu i la construcció d’una passera que enllaça l’embarcador del Ter amb la Devesa, un espai que era poc freqüentat per la gent. Ens agrada el riu i que la ciutadania hi visqui de cara al riu. Aquest és el repte que tenim.
Vostè és a l’Ajuntament des del 2011, primer com a regidor i des del 2015 com a alcalde. Què va fer que s’hi presentés i què el fa continuar?
Una passió absoluta per la teva ciutat, voluntat de servei públic i desig de transformació del teu entorn, de la teva ciutat i també, m’atreveixo a dir, del país. Això és el que t’impulsa a entrar en política, perquè fora d’això és una feina que comporta una dedicació constant i pràcticament absoluta, i que t’obliga a deixar de fer moltes coses de les que solies fer. Per tant, és una tasca molt vocacional i de conviccions molt fermes.
Tot això amb dificultats sovint pel que fa al finançament. Què pot millorar del finançament dels ajuntaments?
Estem molt contents amb les aportacions que ens fa la Diputació de Barcelona, però no ho estem tant amb les que ens fa la Generalitat de Catalunya. Al final, molts ajuntaments acabem desenvolupant competències que potser no ens tocarien, i ho fem sense el suport de l’administració a qui correspon la competència. Parlo d’exemples molt concrets, com el finançament de les escoles bressol i de les de música o de l’habitatge d’emergència. Entenem que la Generalitat hauria de finançar d’una manera molt més clara aquells serveis i aquelles competències que delega en nosaltres.
Troba que el govern de la Generalitat està paralitzat, com diu l’oposició?
No compartim aquesta visió. Creiem que la Generalitat està treballant, però el que es evident és que fer-ho amb un pressupost de fa dos anys, és extremadament complicat. Ara bé, la Generalitat ha de ser capaç de trobar els suports necessaris per tal d’aprovar un nou pressupost, a fi de poder desenvolupar les polítiques que necessita el país i consolidar un bon govern, efectiu, ambiciós i que generi la confiança de la ciutadania. Al final governar bé comporta també eixamplar i sumar gent al projecte de país. A Manlleu, per exemple, amb una immigració estrangera del 21% i que, històricament, ha estat lloc d’acollida de moltes persones vingudes d’Andalusia o d’Extremadura, fa setze anys que hi governa ERC. Per què convencem aquestes persones? Doncs perquè som capaços de governar bé i de governar per a tothom. Aquesta és la clau de la Generalitat per convèncer aquelles persones que encara no estan en el nostre projecte.
Com es va viure l’1-O a Manlleu?
Amb intensitat, amb molta participació i també amb nervis, perquè el divendres previ en una de les escoles públiques hi va haver una perdigonada contra un grup de gent que hi era al davant. Van ser moments molt durs. D’altra banda, no hi va haver intervenció ni de la Policía Nacional ni de la Guàrdia Civil.
Com valora la situació política, amb la dura repressió que hi ha hagut?
És molt complexa amb un nivell de repressió que ningú esperava. Això, evidentment, porta a modificar plantejaments, a creure que, sobretot, per convèncer el món i, sobretot, per convèncer especialment la Unió Europea, hem de ser més. Això és de calaix. En tot cas, nosaltres ens hem de mantenir ferms en les nostres conviccions i, sobretot, lluitar per la democràcia, pels valors democràtics i de llibertat i, contra la repressió. No pot ser de cap manera que tinguem presos polítics i persones que viuen a l’exili. Cal la denúncia i cal estratègia conjunta i ferma contra aquesta repressió. I, d’altra banda, treballar incansablement per sumar més persones al nostre projecte; perquè quan siguem i, electoralment, es pugui demostrar que som més del 50%, llavors estic convençut que molta més gent ens escoltarà i ens farà costat.
Quins passos hauria de seguir ara l’independentisme?
Com deia, unitat estratègica i de combat de la repressió. Evidentment, cadascun dels partits tenim la nostra visió de ciutat, de societat i de país. Soc de les persones que creuen que el pluralisme és bo i suma en unes eleccions. Per tant, insisteixo, el que hem de fer és ser capaços de governar bé als ajuntaments, a les diputacions, als consells comarcals i, sobretot, de governar bé a la Generalitat, perquè d’aquesta manera serem capaços de convèncer encara més gent. L’1-O va ser necessari per demostrar al món i a nosaltres mateixos que volem ser. Ara ens cal una nova estratègia, intel·ligència emocional, tenacitat i unitat de tots per demostrar que podem ser i que serem.
Quin ha de ser el paper dels ajuntaments en el procés?
L’1-O va ser possible per la determinació de la Generalitat, de la voluntat popular, però també per la determinació dels ajuntaments fent possible l’obertura dels centres escolars, organitzant els actors que havien de participar en el procés de l’1-O. Els ajuntaments, com a institució més propera a la ciutadania, hem tingut, tenim i tindrem un paper clau en el procés cap a la independència del país.
La independència, la veu a prop o lluny?
El pitjor que podem fer és marcar calendaris, perquè poden generar una frustració innecessària. Mirem casos d’altres països que han assolit la independència. Ho han fet en processos que han durant molts anys. Per tant, no estem parlant d’un procés per avui, ni per demà mateix. Potser ni tan sols és un procés de cinc o sis anys, sinó que és d’una envergadura tan potent i d’una importància tan gran que hem de tenir perseverança. Hem de treballar per tenir la força suficient perquè en la propera envestida tinguem totes les de guanyar. Això sí, com més aviat siguem independents, millor per al país i per al futur de la nostra gent. No podem deixar de treballar pel nostre objectiu ni un sol dia.
Què n’espera de les sentència del judici de l’1-O? Com l’ha viscut?
L’he viscut amb molt de dolor, perquè ha estat un judici profundament injust i molt dirigit a un bàndol. Tinc certa esperança que la sentència no sigui tan dura com la gent creu que serà. Si ens atenem sobretot a les proves judicials, les penes no poden ser les que demana la fiscalia, ni de bon tros. El que volem i el que creiem que seria just és una absolució, però no la veig possible.
Vostè es també escriptor, com s’ho fa?
Seria incapaç de viure sense escriure. Ho faig sobretot els caps de setmana i les vacances. De tant en tant, faig també alguna estada en algun monestir, on dedico totes les hores que puc a escriure.
Ha guanyat recentment un premi a Mallorca.
El Premi de Novel·la de Porreres amb la novel·la El darrer periple d’en Yamir, que neix dels atemptats de Barcelona i Cambrils i del que vaig viure en aquell moment a Manlleu. La presentació la vam fer en plena campanya i em va servir una mica per distanciar-me de la política durant unes hores.

Alcalde des del 2015 i escriptor amb novel·la acabada de publicar

Àlex Garrido i Serra, nascut a Manlleu, és llicenciat en ciències polítiques i de l’administració, especialitzat en relacions internacionals. Ha cursat també estudis de filologia catalana, traducció i interpretació en llengües anglesa i alemanya, i de solfeig i piano al Conservatori Superior de Música de Barcelona. És alcalde de Manlleu des del juny del 2015, després d’haver estat regidor d’Educació, Joventut, Cultura i Mitjans de Comunicació durant el mandat 2011-2015. Del 2015 al 2019 ha estat també portaveu del grup comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya, president del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses d’Osona i ha presidit l’àmbit de Cultura, Joventut i Esports de la Federació de Municipis de Catalunya. És també el vicepresident primer del Consorci del Ter i patró de l’ESMUC i del Consorci per a la Normalització Lingüística. Com a escriptor, des del 2008, ha publicat diferents obres i ha guanyat premis com el Jacint Verdaguer i el Ciutat d’Eivissa i el Porreres de novel·la. El seu últim llibre El darrer periple d’en Yamir (Edicions Balèria) està inspirat en els atemptats de Barcelona i Cambrils. Anteriorment ha publicat L’illot de la Haima (Balàfia Edicions,2015), L’assistent del tramoista (Témenos Edicions, 2018).El bàsquet és l’altra seva gran passió. N’és un gran aficionat, el practica sempre que pot i intenta no perdre’s cap partit d’Eurolliga del Barça. Amb el bon temps, intenta escapar-se de tant en tant a la pista de bàsquet al costat del mar al passeig de Palamós, un dels seus indrets preferits



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un jutjat de la Bisbal d’Empordà investiga quatre persones per un enfrontament verbal mentre penjaven llaços a Palamós

La Bisbal d’Empordà

Borràs, a Sánchez: “No es pot triar entre democràcia o estabilitat perquè no hi ha major inestabilitat que la repressió”

Madrid

El PNB s’abstindrà a la investidura i retreu a Sánchez que “posi poc de la seva part” per aconseguir una majoria

Madrid

Rufián reclama a Sánchez “diàleg”, “que faci política” i un referèndum

Madrid
PArlament de Catalunya

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Ripoll, a la comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 i el 18 d’agost del 2017

Barcelona

Sánchez juga amb Catalunya i amb Iglesias

madrid

La guerra de flors grogues

madrid

JxCat dirà no en bloc a la investidura de Sánchez

Barcelona

Casado i Rivera no s’abstindran per impedir que mani Sánchez

Barcelona