Els pactes de la discòrdia

El pacte de Junts per Catalunya per fer presidenta de la Diputació de Barcelona la socialista Núria Marín ha posat en l’ull de l’huracà els acords municipals que els exconvergents i ERC han tancat amb el PSC arreu del país, que són una minoria, però que les dues formacions utilitzen com a arma llancívola. Els uns posen l’accent en la quantitat d’acords amb socialistes a què han arribat els altres i els altres subratllen el nombre de localitats on van guanyar el 26-M però que els uns els han impedit de governar-hi amb acords alternatius amb altres forces polítiques. Així, segons els recomptes d’ERC, JxCat pacta amb el PSC en més municipis, i segons els números de JxCat, ERC els ha barrat tres vegades més el pas als governs locals que a l’inrevés.

En concret, JxCat s’ha aliat amb el PSC en 22 municipis i ERC ho ha fet en 18 llocs. Entre els pactes sociovergents hi ha tres capitals de comarca, Vilafranca del Penedès, Cervera i el Pont de Suert, i localitats com Lloret, Vila-seca, les Franqueses del Vallès i Calella (amb Montserrat Candini, del PDeCAT, com a alcaldessa). En tres casos, tant JxCat com ERC han coincidit a pactar plegats amb els socialistes: a Maçanet de la Selva, Torrent i Cabó.

Entre els 18 municipis sociorepublicans hi ha la joia de la corona exconvergent, Sant Cugat del Vallès, i ciutats com Castelldefels, Figueres (capital de l’Alt Empordà), Abrera, Castell-Platja d’Aro i Sant Vicenç de Castellet (amb la secretària quarta de la mesa del Parlament, Adriana Delgado, com a alcaldessa).

L’espai que representa JxCat destaca 26 localitats on va guanyar les eleccions però on els d’Oriol Junqueras els han fet la guitza i no hi governen a causa d’un acord alternatiu d’ERC amb altres forces. Els exemples més emblemàtics són els de Tàrrega (capital de l’Urgell) i les mencionades Figueres, Sant Cugat del Vallès i Castell-Platja d’Aro, on els exconvergents subratllen que no és que els republicans hagin pactat per obtenir l’alcaldia, com en els dos casos anteriors, sinó que ERC l’ha lliurada al PSC tot i que JxCat va ser la llista més votada.

Per contra, els postconvergents remarquen que les seves travetes a ERC s’han produït només en set municipis: Cervera, Ponts, Alcarràs, Cassà de la Selva, Begur, Llançà i la Granada.

Amb els acords als consells comarcals, que s’estan tancant aquests dies, passa tres quarts del mateix: JxCat i el PSC han pactat a la Selva i el Garraf, estudien fer-ho al Maresme, s’ha frenat al Pallars Jussà... La casuística és variada.

Malgrat tot, es pot afirmar que, en general, ERC i JxCat s’entenen més que no pas es perjudiquen mútuament en l’àmbit municipal. La directriu d’assolir el màxim d’acords independentistes, en gran mesura, ha reeixit. Els socis de govern a la Generalitat han segellat almenys 48 rèpliques locals –de vegades, amb una tercera força–, encapçalades per Lleida, que també inclouen capitals com Reus, Manresa, Valls, Santa Coloma de Farners (no sense l’episodi de la retirada de la foto de Quim Torra), la Seu d’Urgell i Tremp.

A tot això cal afegir les diputacions de Lleida, Girona i Tarragona, on les dues formacions també han arribat a un acord. La de Barcelona és tota una altra història.