Pinya contra el ‘Borrellgate’

El govern va demanar ahir la dimissió o la destitució immediata de Josep Borrell, per l’escàndol de l’espionatge contra les delegacions de la Generalitat a l’estranger instigat pel ministre espanyol d’Afers Exteriors en funcions. En una reunió al migdia al Parlament que escenificava la unitat entre els socis de govern en uns dies turbulents entre Junts per Catalunya i ERC, el president, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, van fer pinya contra l’anomenat Borrellgate i van anunciar que adreçaran als eurodiputats i a les cancelleries europees i internacionals una carta per exposar la preocupació i denunciar l’escàndol, que arriba en un moment en què el Parlament Europeu ha de ratificar el socialista per al càrrec d’alt representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la Unió Europea. “L’espionatge polític, la persecució de les opinions i les ideologies no haurien de tenir lloc en una democràcia europea”, asseguren en un comunicat, en què també denuncien que l’ús de recursos públics, organismes i aparells de l’Estat per “perseguir delictes d’opinió no han de ser tolerats”.

Tant Torra com Bosch ja ho havien avançat a primera hora en la sessió de control al govern. “Les clavegueres de l’Estat actuen amb impunitat desbocada, pensen que no els passarà factura, però aquesta vegada s’han passat de frenada, s’han espiat diputats i periodistes estrangers, i s’han d’assumir responsabilitats per aquest escàndol”, remarcava el president. “Resulta que l’Estat espanyol ens espia a les delegacions persones, diputats i periodistes d’altres països; no és que les clavegueres vagin plenes, van col·lapsades”, va insistir.

Bosch parlava d’un “escàndol democràtic, en el qual s’estan utilitzant recursos i clavegueres de l’Estat” amb el seguiment d’almenys tres delegats, els de Londres (Sergi Marcén), Berlín (Marie Kapretz) i Ginebra (Manuel Manonelles), però també membres del govern i càrrecs electes de tot Europa (diputats, presidents d’assemblea, representants d’organismes internacionals...) “amb l’objectiu de coartar la projecció internacional de Catalunya com a país”.

El cas esclata després que el ministeri hagi demanat el tancament de les tres delegacions, restablertes el juny passat per Ernest Maragall després del 155 juntament amb la dels Estats Units i Itàlia. Posteriorment se’n van reobrir a Portugal, els Balcans, els països nòrdics i bàltics, a Beirut i a Viena, i el mes passat el govern va aprovar l’obertura de seus a Mèxic, Tunísia i l’Argentina. “La pregunta és: quin ús fa el govern espanyol dels recursos de tothom? Usen les ambaixades, usen el Ministeri de l’Interior, usen tots els recursos a la seva disposició per crear aquest relat. I darrere d’això hi ha un nom, que és Josep Borrell. Quant ha gastat el senyor Borrell, quins fons reservats ha utilitzat? Qui han espiat”, s’interrogava Bosch.

El ministeri va admetre que la seva feina és “vigilar de prop” qualsevol activitat que pretengui malmetre la percepció d’Espanya al món i qualsevol intent d’impulsar el projecte independentista. “És responsabilitat d’aquest ministeri detectar l’ús indegut de fons i recursos públics per menyscabar la imatge d’Espanya i intentar consumar el projecte separatista”, va afirmar en una nota el portaveu d’Exteriors, Amador Sánchez-Rico. Borrell, mentrestant, guardava silenci.

Entre la documentació que l’advocacia de l’Estat ha enviat al Tribunal Superior de Justícia, difosa per TV3 i ElDiario.es, en la causa del govern espanyol per tancar les tres seus, hi ha “missatges confidencials” de membres de l’executiu català o del líder d’ERC, Oriol Junqueras –en presó preventiva–, a les delegacions. En concret, un informe elaborat suposadament per personal de les ambaixades del Regne Unit, Suïssa i Alemanya alerta que les delegacions tenien instruccions de Junqueras per contactar amb representants de les congregacions eclesiàstiques d’aquests països per obtenir el suport de l’Església i millorar la situació dels presos polítics. També remeten detalls de reunions, contactes i instruccions al delegat a Londres després d’una trobada que van mantenir Bosch i la presidenta de l’Assemblea Nacional de Gal·les, Elin Jones, el 14 de desembre, o intercessions per frenar una moció de suport del Bundestag als presos, entre altres actuacions.

ERC i JxCat van presentar conjuntament ahir una petició de compareixença al Congrés del ministre perquè informi “de la tasca d’espionatge dels serveis Exteriors de l’Estat als serveis Exteriors de la Generalitat”. D’altra banda, JxCat va registrar una bateria de cinc preguntes a la cambra baixa per esbrinar quins són els motius de tals investigacions, si el ministeri espia sistemàticament les comunicacions de les delegacions de totes les comunitats o només les de la Generalitat, quin era l’objectiu, si existia una ordre judicial que les emparés, i per què s’investigaven piulades i actes privats dels delegats fins i tot abans del seu nomenament.