Prec desesperat al PP
Sánchez envia 66 diputats del PSOE que van investir Rajoy a exigir la torna
Una majoria del 26% vol la coalició amb Podem que el PSOE nega
El CIS fa una trampa amb ERC i JxCat per fer guanyar el 20% que vol un govern solitari
Pedro Sánchez va esculpir el perfil de resistent amb la pedra del “no és no” a Mariano Rajoy el 2016 i va preferir dimitir i dir adeu a l’escó per no abstenir-se. L’endemà d’encallar la via d’Unides Podem, però, Sánchez no va témer contradir la seva biografia i va enviar el PSOE a la desesperada a pregar al PP la torna de l’abstenció de fa tres anys. Seixanta-sis diputats del PSOE que el 29 d’octubre del 2016 es van abstenir in extremis per garantir que Rajoy fos investit van fer pública una carta al PP per evocar el que per a ells va ser un “veritable sacrifici” i per exigir als populars el retorn del favor abstenint-se el 23 o el 25 de juliol “sense condicions” per investir Sánchez. El CIS també va bufar a favor del desig de Sánchez amb un baròmetre que utilitza l’independentisme per dividir els partidaris de la coalició amb Podem que el PSOE no vol i fer triomfar com a opció preferida la minoria del 20% que vol un govern socialista en solitari.
Quan havien passat vint-i-quatre hores de la ruptura entre Sánchez i Iglesias al final de la seva cinquena reunió des del 28 d’abril, el PSOE va moure dos peons en dues direccions oposades: un prec nostàlgic i desesperat al PP amb la signatura de José Luis Ábalos i una mà que Adriana Lastra va allargar a Irene Montero per refer el pont de diàleg malmès. “Atrapats entre l’ètica de la responsabilitat i l’ètica de la convicció, cadascun dels diputats socialistes de la XII legislatura, cadascun dels seus militants, cadascuna de les seves agrupacions, és a dir, tot el PSOE, vam patir el major esquinçament que hem viscut des que vam recuperar la democràcia a Espanya”, escriuen a la carta els 66 diputats del PSOE. “Seria raonable que us abstinguéssiu sense condicions”, conclou la carta, que obvia que el beneficiat, Sánchez, abanderava aquell 29 d’octubre del 2016 tornar a eleccions aferrat al “no és no”.
Tot i el clam dolorós dels socialistes, la carta va ser objecte de mofa en el PP. “Espero també la carta motivada de Pedro Sánchez, Meritxell Batet i altres 15 diputats socialistes que van dir no al PP”, va respondre amb sornegueria el secretari general del PP, Teodoro García-Egea. “Que no es burlin tant del sacrifici”, va rebatre Ábalos. El de Batet va ser un dels 15 vots en contra de Rajoy i els 14 restants van ser els dels catalans José Zaragoza, Marc Lamuà, Manuel Cruz, Mercè Perea, Joan Ruiz i Lídia Guinart, a més de Margarita Robles, Zaida Cantera, Odon Elorza, Susana Sumelzo, Mari Luz Martínez Seijo, Rocío de Frutos, Pere Joan Pons i Sofia Hernanz.
El pont Lastra-Montero
Lastra, que el 2016 va abstenir-se amb l’afegit “per imperatiu”, ha obert ara un canal telefònic amb Irene Montero i les dues s’insten a continuar dialogant on ho van deixar Sánchez i Iglesias i a tenir “una via oberta de comunicació”, sense més avenç que no tallar la comunicació a deu dies del ple d’investidura. L’afany de “seure aquesta mateixa tarda” de les dues, però, es va quedar al final en trucada i prou. El gest no amaga que els separa el zel de Sánchez per tenir un govern en solitari del PSOE –tot i tenir 123 escons– i el zel d’Iglesias –42 escons– de voler ser ministre en una coalició. “Plena disposició per asseure’ns a negociar quan el PSOE aixequi els vets i les línies vermelles i estigui disposat a negociar un govern de coalició”, va dir Montero a Lastra. “M’agrada el canvi d’actitud”, va lloar Lastra.
Iglesias va rebre ahir l’aval del darrer baròmetre del CIS: una majoria del 26% dels espanyols volen un govern de coalició del PSOE i Unides Podem com el que ell vol i Sánchez li nega, contra el 20% que prefereix el govern només dels socialistes. Però amb un truc del director del CIS, José Féliz Tezanos. L’opció majoritària no ho sembla perquè és dividida agafant ERC i JxCat com a excusa per alterar la xifra: el 15,8% vol una coalició amb suport de nacionalistes no independentistes i el 10,6% vol la coalició amb l’aval dels independentistes. La trampa permet que els partidaris d’un govern PSOE-Cs (16,1%) escalin a segona preferència sense ser-ho. Segons el CIS, el 75% dels espanyols va votar el 28 d’abril sense pensar en Catalunya. Tot i l’evident truc de dividir en dos grups els partidaris de la coalició amb Podem, Tezanos va lamentar els “comentaris equivocats”.
LES FRASES
Madrid no té candidat i va al 10-S
Un mes i mig després de les eleccions autonòmiques del 26 de maig, l’assemblea de Madrid va viure l’esperpent d’un ple d’investidura sense candidat a ser investit. El truc del president de la cambra, Juan Trinidad (Cs), d’ignorar l’evidència que el socialista Ángel Gabilondo té ara més vots (64 gràcies al PSOE, Unides Podem i Más Madrid) que Isabel Díaz Ayuso (56 gràcies al PP i Cs) no evita que amb el ple insòlit d’ahir el rellotge corri i s’obri el termini per a una investidura amb la data límit del 10 de setembre.
Díaz Ayuso culpa Ignacio Aguado (Cs) per “fer un cafè i una reunió a última hora” a tres amb el PP i Vox i prou. Més irònica amb Aguado és Rocío Monasterio: “Li reitero l’oferiment de continuar veient-nos”. Vox és clau amb 12 diputats.
