Política

A l’ombra de Merkel

Ministra en tots els governs de la cancellera, ha vist caure en picat la seva popularitat a Defensa

Amb el seu aire fràgil i decidit alhora, Ursula von der Leyen, de 60 anys, culmina al capdavant de la Comissió Europea una prolífica carrera política iniciada al seu país de forma tardana. De fet, és l’única dels ministres de Merkel que ha estat ininterrompudament en el govern federal des de l’arribada al poder de l’actual cancellera, el 2005. Primer, com a titular de Família (2005-09) i després de Treball (2009-13) i Defensa, cartera que ocupa des del 2013.

Mare de set fills, aquesta política de la democratacristiana CDU moderada i proeuropea, considerada anys enrere com a possible successora de Merkel, s’ha distingit per manifestar una major sensibilitat social dins el seu partit a l’hora de, per exemple, reclamar un salari mínim o la imposició de quotes de dones en la direcció de les grans corporacions. També va marcar distàncies amb la majoria del seu partit el 2017, quan va votar a favor de la legalització del matrimoni homosexual.

Al Ministeri de Defensa, però, és on Von der Leyen ha topat amb els principals obstacles. Tot i els seus esforços per modernitzar un exèrcit infraequipat, fer augmentar la despesa militar i reforçar la presència de Berlín en l’escena internacional, les seves relacions amb els alts comandaments han passat per moments tensos, com quan, fa dos anys, va denunciar un problema de “comportament” dins les casernes després de la detenció d’un alt oficial d’extrema dreta sospitós de preparar atemptats.

Les crítiques més dures li han caigut arran de la contractació externa de costosíssims estudis de consultoria, un cas de malbaratament de diners al marge de concurs públic que ha acabat en una comissió d’investigació del Parlament i que ha costat a Von der Leyen l’etiqueta de ministra més impopular del govern alemany, segons un baròmetre d’opinió publicat el maig pel setmanari Der Spiegel. És aquest descrèdit el que va dur l’exlíder de l’SPD alemany Martin Schulz, ferit perquè el seu candidat a la Comissió va quedar descavalcat, a menystenir l’elecció de Von der Leyen: “És la més fluixa dels ministres [...] però sembla que n’hi ha prou perquè es converteixi en cap de la Comissió.”

A aquesta taca en l’expedient cal afegir-hi un escàndol de suposat plagi en la seva tesi doctoral de medicina, una falta que ja va provocar la caiguda d’un dels seus antecessors a Defensa, el socialcristià bavarès Karl-Theodor zu Guttenberg, el 2011. Von der Leyen, però, va poder salvar el prestigi després que, el 2016, la Facultat de Medicina de Hannover dictaminés que els paràgrafs susceptibles de ser considerats plagi no tenien prou pes per retirar-li el títol de doctora.

Als mèrits de la seva gestió política i al perfil compatible amb els equilibris sempre presents a l’hora de designar càrrecs europeus (dona, alemanya i del PPE, el partit guanyador de les eleccions de maig), Von der Leyen suma a la seva llengua natal un perfecte domini del francès i de l’anglès. Filla d’un alt funcionari europeu que seria també president del land de la Baixa Saxònia (1976-90), Ernst Albrecht, la nova presidenta de la Comissió (que ha adoptat el cognom del marit, també metge) va néixer el 1958 a Brussel·les, on va viure fins als 13 anys. Apassionada de l’equitació, reconeix que s’ha mogut sempre en un entorn privilegiat que li ha permès saltar obstacles i arribar, per un camí imprevist, fins al cim del poder comunitari.

El perfil Ursula von der Leyen Nascuda a Brussel·les el 1958 i mare de set fills, aquesta metgessa de formació i política moderada i proeuropea de la CDU ha defensat el salari mínim, les quotes de dones en les grans empreses i ha votat a favor del matrimoni homosexual.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona