La delegada a Berlín porta l’espionatge del ministeri a la fiscalia alemanya
Marie Kapretz presenta denúncia penal i sospita dels serveis secrets estatals
La van seguir fins i tot en el període en què l’havien fet cessar arran del 155
La delegada de la Generalitat a Berlín, Marie Kapretz, ha presentat una denúncia penal davant la fiscalia alemanya per haver estat víctima d’un presumpte delicte d’espionatge per part de “col·laboradors desconeguts d’autoritats de seguretat espanyoles en relació amb les activitats del govern de Catalunya a Alemanya”. És a dir, per haver estat víctima del Borrellgate que el govern denuncia que va afectar, a més de la de Berlín, les delegacions de Londres i Ginebra, si bé aquesta és la primera denúncia penal que es posa. Això sí, a títol personal. “Interposo una denúncia a la Fiscalia General Federal d’Alemanya pel seguiment que em va fer (i possiblement segueix fent) el Ministeri d’Interior. Hi veig una infracció de l’article 99 del Codi Penal alemany i contra les meves llibertats personals”, anunciava ella mateixa ahir al migdia a Twitter.
Kapretz sosté en el text que la “sospita” que ha estat espiada pels serveis secrets de l’Estat la va aixecar el mateix govern espanyol, quan el 26 de juny va demanar al TSJC el tancament cautelar d’aquestes tres delegacions –denegat aquesta setmana–, tot justificant-ho en un informe que, com a annex, adjunta un dossier de la secretaria d’estat de Seguretat enviat a l’ambaixada alemanya amb diversa informació sobre les activitats de Kapretz, com ara la seva participació en conferències de premsa, esdeveniments, entrevistes i reunions amb tercers. La delegada admet que “bona part de la informació” pot provenir de fonts públiques com Facebook o Twitter, però denuncia que “també conté informació resultant del seguiment del trànsit de correu electrònic i/o d’una font humana present a cada esdeveniment”, ja que en diversos casos fins i tot s’adjunten fotografies d’ella.
A més, Kapretz denuncia que també la van seguir en la seva activitat privada com a ciutadana, durant el període en què no ocupava el càrrec –entre el novembre del 2017 i el juliol del 2018– perquè l’havien fet cessar, i la delegació havia estat clausurada, arran de l’aplicació del 155, fet que denotaria que el govern del PP volia assegurar-se que l’anul·lació de l’activitat fos realment efectiva. Així per exemple, l’annex inclou referències a un esdeveniment a Berlín al qual Kapretz va assistir el gener del 2018, en què ni tan sols participava, i la seva presència en la conferència de premsa que el president Carles Puigdemont va fer aquell 7 d’abril en sortir de la presó de Neumünster, o en una manifestació al juliol a Potsdamer Platz, abans que, al setembre, es fes del tot efectiva la seva restitució en el càrrec. L’informe fa referència també a altres activitats en què va participar després, entre el setembre i el març passat, per la qual cosa Kapretz manté la “sospita inicial” que el seguiment “continua tenint lloc”.
Sánchez busca estovar Iglesias tot i mirar ja al 10-N
Pedro Sánchez no marxa de vacances i iniciarà una ronda de reunions amb els agents socials i els partits. En una carta als militants del PSOE, el president espanyol promet fer una oferta programàtica i presentar-la a Unides Podem perquè Pablo Iglesias accepti la via del govern portuguès, amb un primer ministre socialista com Antonio Costa en solitari i amb el suport de les constel·lacions d’esquerres des de fora i sense poder. És a dir, la via inicial de Sánchez.
Tot i l’esforç estiuenc, el govern de Sánchez i el PSOE miren ja al 10 de novembre pensant en noves eleccions i la mateixa portaveu, Isabel Celaá, admet que el president no tornarà a llançar-se a la investidura “si no hi ha aigua a la piscina”. A UP, Pablo Echenique exigia la coalició sí o sí. “Abans que un govern nacional-populista amb suport de separatistes, presumptes delinqüents i filoetarres, millor donar veu als espanyols”, diu la portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo.
