Política

Molts deures al Parlament

La cambra, que només ha aprovat vuit lleis aquesta legislatura, té fins a 55 textos legislatius en tramitació interna i vol començar a donar-los sortida

La “llei Aragonès”, la de ports i la de malbaratament alimentari, les més avançades

Tot i que el període oficial de sessions ja es va obrir el 16 d’agost, no és fins al setembre que torna també el gros de l’activitat ordinària dels òrgans parlamentaris, encara que fins a l’última setmana no està previst que es faci el primer ple, el de política general. Si no hi ha una convocatòria anticipada d’eleccions que el dissolgui, fet que ara mateix no figura entre els plans del president Quim Torra, el nou curs polític que tot just s’enceta avui també ha de ser clau per al Parlament, sobretot per incrementar una producció legislativa que es va coent internament, però que fins ara ha donat encara pocs fruits. En aquests dinou mesos de legislatura –anòmala, perquè en els quatre primers no hi havia govern i el 155 encara estava en vigor–, tot just s’han aprovat vuit lleis, i només una –l’última, per crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya– a proposta d’un executiu que, això sí, ha vist validats per la cambra fins a divuit decrets llei.

El minso balanç fins ara, molt criticat per l’oposició, obligarà els grups de govern a accelerar, amb la intenció de dur al ple en els propers mesos votacions que desembussin la cua de material legislatiu que està a mig fer. En total, són una cinquantena llarga els textos que hi ha ara en tramitació parlamentària, alguns ja provinents, això sí, de legislatures anteriors: set projectes de llei, que presenta el govern; 40 proposicions de llei, que presenten els grups polítics, i vuit més d’iniciativa legislativa popular (ILP), comptant-hi tant les que ja tenen el suport mínim requerit de 50.000 signatures com les que encara l’han d’assolir per iniciar la tramitació de debò. A més, cal no oblidar-ho, també hi ha en marxa una proposta de reforma del reglament de la cambra que s’està tramitant en ponència conjunta, al seu dia empresa sobretot per incloure-hi la possibilitat d’una investidura a distància com la que JxCat pretenia per al president Carles Puigdemont, però que fa mesos que ha quedat en un calaix.

Entre les regulacions que estan en una fase més avançada, destaca el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que pretén exigir millors condicions a les empreses que es presentin quan calgui subcontractar la prestació d’aquest tipus de serveis, per deixar així de donar preponderància absoluta als criteris econòmics. Els comuns i la CUP, que l’han anomenat “llei Aragonès” –ERC l’ha contrabatejada com a “llei anti-Florentino”–, l’han denunciat, en canvi, perquè interpreten que això justament incentivarà les privatitzacions, i hi han presentat batalla. El text, en tot cas, ja ha superat el tràmit d’esmenes en comissió, i es calcula que es podria aprovar a la tardor, sempre que s’obtingui la connivència d’algun altre grup de l’oposició, és clar. La resta de lleis presentades pel govern estan en fases menys avançades, com la d’ordenació del litoral, la vitivinícola i la d’igualtat de tracte i no discriminació, que estan en les compareixences, tot i que aquesta última norma es va tramitar pel procediment d’urgència. Mentrestant, la que regularà el vot electrònic des de fora està pendent del debat a la totalitat.

Pel que fa a les proposicions dels partits, el ventall és molt ampli, però hi destaca un nombrós grup que vol modificar normes ja existents sobre tributs propis o cedits . De les altres, entre les que veuran la llum més aviat, en destaquen dues: la llei de ports i transport en aigües marítimes, que impulsen JxCat i ERC, de la qual ja s’han publicat les esmenes, i la llei per a la reducció del malbaratament alimentari, presentada pel PSC, que ja les té en ple debat. La resta es troben en estadis anteriors, i se’n poden destacar de diversos camps: la llei per a la prevenció del maltractament infantil, la de creació de l’agència de patrimoni natural, les de gratuïtat dels llibres de text, la de protecció integral dels alertadors en matèries de corrupció... Entrada per tots els grups, tot i que encallada des del març, hi ha també la llei de modificació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Així mateix, segueixen en peu una nova llei de memòria democràtica, impulsada pel PSC, i dues propostes no menys històriques, dels mateixos socialistes i del PP, per modificar la llei electoral, també encallades des de fa mesos.

Pel que fa a les ILP, en general tenen poques possibilitats de prosperar a curt termini, si bé cal destacar la de mesures urgents per a l’habitatge, en dansa des del 2007, que va reprendre la tramitació amb la legislatura, però que torna a estar aturada des de fa un any. Massa feina acumulada.

Feina ja feta
El 2019, el Parlament ha aprovat tot just quatre lleis més a proposició dels grups: la llei de modificació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic, la llei dels espais agraris, la de modificació de la llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i la de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona