La ideologia suma més de la meitat de les denúncies d’odi
El fiscal demana que s’ampliïn els motius de discriminació, com ara “l’origen territorial dins l’Estat espanyol i les llengües oficials”
Les amenaces a Puigdemont, una de les 200 causes
L’orientació ideològica ja representa més de la meitat (55,5%) de les denúncies per delictes d’odi i discriminació que van rebre els cossos policials l’any passat. I la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, que abraça la demarcació, va obrir 412 diligències per discriminació, de les quals 162 ho van ser per causa ideològica, mig centenar més que el 2017, any en que es van disparar. El fiscal coordinador del servei de delictes d’odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, atribueix el destacat creixement d’aquestes denuncies al fet que, a parer seu, es manté “la greu polarització que afecta la societat catalana arran del procés separatista”.
Un dels 162 procediments judicials oberts motivats per la discrepància ideològica són les distintes denúncies formulades per l’advocat de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per amenaces rebudes a Instagram. El fiscal Aguilar, en la memòria, detalla que unes van ser arxivades; d’altres, judicialitzades per delicte lleu, i que un tercer grup admet que tenen “pronòstic incert donada la dificultat per identificar-ne l’autor, ja que aquesta xarxa social no facilita dades de registre si no és amb una comissió rogatòria internacional”. La experiència, continua el fiscal, és que “les autoritats judicials nord-americanes les deneguen davant la generosa regulació de la llibertat d’expressió als Estats Unitats”. Amb tot, indica que ha demanat la identificació dels autors a la unitat d’investigació de radicalismes a la xarxa dels Mossos.
L’any passat, la fiscalia destaca que també va obrir diferents procediments per amenaces o agressions entre defensors i contraris de la Constitució del 1978. Un jutjat de Barcelona investiga la denúncia d’uns diputats que asseguren que un agent de la policia espanyola els va escopir i insultar. A més, la fiscalia informa que ha finalitzat l’escrit d’acusació contra tres joves que amb una vintena més del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans van “coaccionar” uns simpatitzants de Societat Civil Catalana en un carpa instal·lada a la UAB.
I, per millorar la persecució dels delictes d’odi i discriminació, el fiscal Miguel Ángel Aguilar, un any més, proposa millores i canvis al Codi Penal. Ara exposa que el catàleg de motius de discriminació “és insuficient i no és idèntic en tots els preceptes discriminatoris del Codi Penal”, un fet –hi afegeix– que provoca que alguns col·lectius de víctimes quedin desprotegits. Per això proposa unificar els motius de l’agreujant de discriminació (art. 22.4 del CP) i en delictes vers els treballadors i drets fonamentals (art. 314, 510, 511, 512 i 515.4), i ampliar-ne els motius. La unificació de motius ha estat una reclamació assumida per la fiscalia general de l’Estat, com recull la seva memòria presentada dilluns passat, a Madrid.
Insisteix en l’aporofòbia
En concret, proposa sis motius més: l’origen nacional i l’ascendència, per castigar l’odi a persones nascudes a l’Estat espanyol amb pares d’origen estranger, especialment llatins i magribins; l’origen territorial dins l’Estat espanyol, “per recollir delictes pel fet de ser basc, català, etc., que ara es dilueixen en l’ètnia”; a més de l’idioma o les llengües cooficials; l’aporofòbia, l’odi al pobre, que ja fa dos anys que reclama que s’hi incorpori; l’aspecte físic (per obesitat), i l’antigitanisme.
