Política

Barcelona fica la banya en la cerca dels caps policials de l’1-O

Un total de 50 agents de la policia espanyola són investigats per les càrregues als 27 centres on van actuar

L’Ajuntament de Barcelona vol identificar els màxims responsables del dispositiu

Sobre el miler de ferits, la majoria lleus, que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van provocar a Catalunya per aturar el referèndum de l’1-O, encara no hi ha cap resolució judicial que fixi responsabilitats. A Barcelona, 298 ferits van presentar denúncia al jutjat. Ara, dos anys després, la tenacitat de l’Ajuntament de Barcelona, com a acusació popular, i d’Irídia, en nom de tretze ferits, per identificar els màxims responsables del dispositiu comencen a donar fruits, i s’espera que l’any que ve es pugui tancar la causa.

A les portes de l’aniversari de l’1-O, el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, recorda que, l’endemà del ball de bastons policial de l’1-O, l’Ajuntament de Barcelona va obrir un servei d’atenció a les víctimes, en el qual es van atendre unes 300 persones per oferir-los assistència psicològica i ajudar-les a presentar denúncies al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, al qual es va assignar el cas perquè estava de guàrdia aquell dia.

El febrer del 2018, però, l’Ajuntament barceloní va decidir personar-se com a acusació popular “en veure que la fiscalia no feia la seva feina i que havia demanat l’arxivament de la investigació”, sosté Serra, i hi afegeix que el paper del representant del ministeri públic continua no sent correcte, ja que “actua en defensa dels agents investigats i no de les víctimes”. A més, la fiscalia s’ha afegit a la petició de l’advocat de l’Estat que s’aparti l’Ajuntament de les causes, fet refusat pel jutge Francisco Miralles, i pendent de recurs a l’Audiència de Barcelona. L’Ajuntament també denuncia “l’opacitat del Ministeri de l’Interior”, ja que no respon als reclams judicials sobre recursos i comandaments l’1-O.

El magistrat Miralles va dividir la causa en la peça principal i 27 peces més, que representen el total d’escoles on van actuar les unitats policials a Barcelona, tot i que hi havia 200 centres de votació. És a dir, que els caps ja sabien que el dispositiu policial era insuficient.

Per exercir l’acusació popular, el consistori va contractar set penalistes de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), que s’han repartit la causa principal i les de les escoles. Amb la seva feina, s’ha aconseguit que l’Audiència de Barcelona hagi fet reobrir catorze peces (ara n’hi ha 22), que el jutge va arxivar perquè no es podia identificar l’agent amb una acció irregular o es considerava correcta. L’advocada Marta Clapés, de l’equip de l’ACDDH, sosté que “va ser molt important que aquell mateix matí l’advocat de la Generalitat anotés els danys que anaven acumulant les escoles i presentés denúncia al jutjat”, ja que és l’origen de la causa.

Citats a finals d’octubre

Ara, la secció tercera ha validat l’argument del consistori que no només cal aclarir si hi va haver negligència d’un agent concret, sinó dels seus superiors. Aquest pas s’ha traduït en la citació com a investigats dels vuit caps de nucli, que dirigien l’entrada als 27 centres. La seva declaració s’ha endarrerit al 24 i 25 d’octubre, ja que l’advocat de l’Estat ha d’anar a la declaració d’agents investigats a Girona, ja que porta la defensa de la majoria. A Barcelona, els agents investigats són 50.

La penalista Laia Serra, d’ACDDH, exposa que és molt important que l’Audiència hagi avalat “la tesi del consistori que no podia ser casualitat que es repetís la mateixa acció policial arreu, i que provoqués ferits”. Qui va dissenyar aquest patró policial, “que no respecta cap normativa internacional de l’ús proporcional de la força”, és el que vol esclarir el consistori. En el judici al Suprem, els màxims càrrecs d’Interior en van responsabilitzar els caps sobre el terreny. Caldrà veure ara si aquests inspectors assumeixen el dispositiu policial o finalment revelen la cadena de comandament que va donar l’anomenada “ordre d’execució operativa”, i quin era l’objectiu. D’altra banda, el paper de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya l’1-O continua sent un misteri.

L’objectiu de la nostra acusació és que es condemnin els fets i que no tornin a passar mai més
Marc Serra
regidor de drets de ciutadania
Les primeres denúncies de la Generalitat al jutjat pels danys a les escoles van ser clau
Marta Clapés
Penalista i membre ACDDH
Els agents van reproduir el mateix patró i van incomplir normes. Cal esbrinar qui ho va dissenyar
Laia Serra
Penalista i membre ACDDH


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC obre la porta del grup Verds/ALE a Puigdemont

Brussel·les

Felip VI dirimeix si proposa Sánchez sense l’aval d’ERC

madrid

Trump, acusat de delictes greus

Washington

Habitatge i infància centren els drets humans a millorar

barcelona

Comença a la Haia la vista oral pel genocidi dels rohingyes

LA HAIA

“Avenços” sense concreció per una mesa de diàleg

Barcelona

Alberto Fernández jura com a president de l’Argentina

Buenos Aires

JxCat retira una moció per no entorpir el diàleg

barcelona

ERC i JxCat discrepen sobre la classificació dels presos

barcelona