Les filtracions del cas dels CDR, als tribunals belgues

El cas dels CDR detinguts també arribarà a la justícia belga. Les detencions dels independentistes, relacionats amb una suposada organització terrorista, han desfermat una voràgine d’informacions sobre hipotètics atemptats a Catalunya i assalts al Parlament, i han propiciat que es vinculés directament aquest grup, els batejats com a ERT (Equip de Resposta Tàctica), amb els presidents Torra i Puigdemont. “S’han fet afirmacions i imputacions molt greus i això no pot quedar impune”, ha advertit l’advocat dels dos presidents, Gonzalo Boye, que ha confirmat la voluntat de demanar empara a la justícia belga perquè s’ha vinculat directament Torra i Puigdemont amb una organització terrorista. “Intentar apel·lar al dret a l’honor del president Puigdemont davant els tribunals espanyols és del tot inútil –assegura Gonzalo Boye–, no serviria de res i encara ens en carregarien les costes.” És per això que, segons ha confirmat a aquest diari, presentaran una demanda civil davant dels tribunals belgues, com la que al seu moment van presentar contra el magistrat Pablo Llarena, el juny del 2018, per unes declaracions públiques mentre instruïa la causa del procés. Una demanda que, el març del 2019, van ampliar al Regne d’Espanya.

Aquesta nova demanda civil per les filtracions periodístiques encara no s’ha formalitzat i Gonzalo Boye no ha volgut revelar contra qui anirà dirigida més enllà de constatar que alguns mitjans han vulnerat tota ètica periodística. “Estem estudiant tot el que es diu i recopilant el que es publica, perquè cada dia surt alguna cosa”, explica. En el cas del president Torra, no es pot utilitzar la via belga i una possible demanada d’aquestes característiques s’hauria de presentar davant dels tribunals espanyols. Gonzalo Boye no ha volgut donar més detalls sobre la demanda judicial i el seu abast, però referma la seva voluntat de no passar per alt les difamacions publicades: “S’han creuat moltes barreres perquè saben que queda impune qui dispara contra ells.” Les informacions periodístiques responen a filtracions de la causa que se segueix contra els CDR a l’Audiencia Nacional, que està sota secret de sumari, i a la qual només tenen accés el jutge, la fiscalia i la Guàrdia Civil, que va ser la que va efectuar les detencions del 23 de setembre passat.

Boye, en un article que publicarà demà a La República (que diumenge es distribueix amb El Punt Avui), repassa la situació d’anormalitat democràtica que s’està vivint en aquests moments fent especial atenció a l’intent de vincular independentisme amb violència i terrorisme amb les últimes detencions dels CDR.