El PSOE colla el Parlament
AVíS
Torna a recórrer al TC per advertir-lo, i també el govern, de repercussions penals si aplica la desobediència civil o el dret a l’autodeterminació
La ministra Calvo diu que demanar que marxi el cos armat no té base jurídica
El govern socialista en funcions de Pedro Sánchez colla cada vegada més la mesa del Parlament, i ara també el govern de la Generalitat, perquè amb la proximitat de la sentència al judici de l’1-O, que podria fer-se pública dilluns, no tinguin temptacions d’alimentar una resposta apel·lant al dret a l’autodeterminació i la desobediència institucional i civil. Per segona vegada, i amb una setmana de diferència, el Consell de Ministres va tornar a utilitzar la fórmula de l’incident d’execució de sentència en aquesta ocasió contra diversos punts en què es feia referència al dret a l’autodeterminació i la desobediència inclosos en la resolució 546/XII del Parlament sobre l’orientació política general de govern que es va aprovar en el ple de debat de política general del 26 de setembre, adreçant-se al Tribunal Constitucional (TC) i que apliqués les diferents sentències del 2015 i el 2018 contra la presa de posició de la cambra catalana al dret de l’autodeterminació. El govern espanyol no ho va poder fer set dies abans perquè aleshores, el 4 d’octubre, tot just s’havia acabat de publicar el text al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), que va notificar els primers incidents d’execució de sentència.
Per tant, ahir es repetia el mateix guió que va provocar que aquest dijous el president del Parlament, Roger Torrent, rebés de mans d’un secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les notificacions d’advertiment de l’alt tribunal perquè suspengués, amb avís de conseqüències penals als membres de la mesa si s’hi negaven, les resolucions referents al ple del 25 de juliol passat en què es van aprovar la reprovació de Felip VI i la defensa del dret d’autodeterminació com a instrument per exercir la sobirania del poble de Catalunya amb o sense acord amb l’Estat espanyol. En les notificacions també assenyalava que ja no hauria d’haver tramitat ni permès el debat a la cambra catalana i que tampoc ho podria fer en el futur.
El govern, advertit
A diferència dels incidents d’execució de sentència de fa una setmana notificats al president, al secretari i a la resta de membres de la mesa del Parlament, el govern de Sánchez també va incloure en els dos d’ahir que l’advertència del Tribunal Constitucional s’estengui al govern de la Generalitat, a qui demana que es notifiqui “el seu deure d’abstenir-se de tramitar qualsevol nova iniciativa que posi en qüestió la suspensió” i perquè, segons informava ACN, fonts de La Moncloa asseguraven que no podria donar compliment als mandats del Parlament que se’n derivessin.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, va assegurar que aquestes sol·licituds de nul·litat i suspensió que fan al TC es demanen perquè “en absolut es corresponen amb la nostra legalitat constitucional” i al seu parer són constitutives de delicte, ja que “impulsen a la desobediència institucional”. Tots els punts que es demana anul·lar de la resolució del Parlament, fins a dotze en total, fan referència en un context o altre al dret a l’autodeterminació de Catalunya.
En un dels primers punts d’aquest text publicat el 4 d’octubre, i que fa referència a la defensa de l’estat de dret i dels drets civils i polítics, també es demana la dimissió immediata de la delegada del govern de l’Estat, Teresa Cunillera, i la retirada dels efectius de la Guàrdia Civil a Catalunya. Cap dels dos ha estat inclòs en els incidents d’execució de sentència ni l’executiu espanyol té la intenció d’iniciar cap altre procediment que pugui acabar als tribunals. Calvo va explicar que entenien que la petició de la sortida de la Guàrdia Civil era “una posició política tan inacceptable i inassumible” que no tenia “cap fonament jurídic més enllà d’un desig polític aberrant”. I en aquest sentit va reblar: “No és a l’abast del Parlament de Catalunya” decidir que un cos de seguretat nacional surti del país.
Tot i que en la compareixença amb els mitjans li van preguntar per la carta que la consellera de Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, li va enviar demanant-li la destitució immediata del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, la ministra no en va dir ni una paraula, com tampoc va valorar les paraules de Garrido a l’acte de dimecres a Sant Andreu de la Barca. L’executiu català va demanar la destitució qualificant de “provocació” les seves “desafortunades declaracions” posant en dubte l’actuació del Mossos durant el referèndum de l’1-O i amenaçant “ho tornarem a fer” si l’independentisme intentava trencar l’ordre constitucional.
LES FRASES
Més Guàrdia Civil i Policía Nacional
La presència dels reforços d’agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional provinents d’arreu de l’Estat espanyol amb motiu de les mobilitzacions que es preveuen un cop es faci pública la sentència començaran a visualitzar-se avui, quan prendran posicions estratègiques a primera hora del matí per incrementar la seguretat amb la vigilància del que consideren infraestructures estratègiques, com ara l’aeroport del Prat, els ports de Barcelona i Tarragona, i les diverses estacions de l’AVE. El desplegament de la quarta part d’aquests efectius es començarà a fer a partir de les vuit del matí, tot i que ja fa dies que hi ha agents d’aquests cossos que fan controls en diverses carreters i autopistes, i en els propers dies anirà augmentant i fent-se visible la seva presència.
El desplegament es fa avui coincidir amb la posada en funcionament del Centre de Coordinació (Cecor) dels tres cossos de seguretat, que estarà instal·lat a la seu del Departament d’Interior. En les reunions de coordinació que han fet els darrers dies han acordat les funcions de cada cos, de manera que el Mossos d’Esquadra s’encarregaran de l’ordre públic prioritzant la mediació on hi pugui haver conflicte. En llocs considerats crítics, com ara l’edifici de la delegació del govern espanyol, hi haurà un doble cordó format en primera línia pels Mossos i un segon amb agents de la Policía Nacional o la Guàrdia Civil.
