Política

Seguretat amb esquerdes

L’atemptat a la prefectura de París torna a posar al descobert errades en els serveis d’intel·ligència francesos

El ministre de l’Interior, a qui l’oposició reclama la dimissió, no aclareix els dubtes que planen sobre l’atac

“Aquest atac representa un error greu.” El ministre francès de l’Interior, Christophe Castaner, va reconèixer dijous amb aquestes paraules les mancances en el funcionament dels serveis d’intel·ligència francesos que van possibilitar l’atemptat a la prefectura de policia de París, el 3 d’octubre. Aquell dia, l’agent administratiu Mickaël Harpon, convertit a l’islam el 2008, va assassinar quatre dels seus companys amb un ganivet. Una acció fruit de la bogeria? O un atac premeditat de caràcter gihadista?

Una setmana després dels fets, no només predominen els dubtes sobre el mòbil exacte i l’organització de l’atemptat, sinó també sobre els errors comesos pels serveis d’intel·ligència, que van obviar que un dels seus agents simpatitzés amb una visió radical de l’islam.

Harpon, de 45 anys, i que treballava com a informàtic en els serveis d’intel·ligència, havia justificat el 2015 davant d’alguns dels seus companys la matança a la redacció de Charlie Hebdo. També acudia a la mesquita de Gonesse, al nord-est de la regió parisenca, on oficiava un imam radicalitzat. Malgrat això, Castaner va assegurar el mateix dia de l’atac que, en el passat, no havia presentat “el mínim senyal d’alerta”. Unes afirmacions rectificades per la fiscalia antiterrorista.

El ministre de l’Interior va haver de comparèixer dimarts a l’Assemblée Nationale i dijous al Senat per respondre als nombrosos interrogants que planen sobre el cas. El govern ha impulsat dues missions inèdites per avaluar els controls interns a la prefectura de policia de París i supervisar els casos de tots aquells funcionaris que hagin mostrat algun signe de radicalització.

Arma retirada

A dos policies sospitosos d’haver-se radicalitzat, se’ls va retirar l’arma la setmana passada. Tot i aquestes mesures, s’han multiplicat les veus de l’oposició que demanen la dimissió de Castaner, molt proper al president Emmanuel Macron, però que s’ha vist implicat en nombroses polèmiques, especialment arran de la violència policial contra els armilles grogues.

Harpon va actuar sol? O va organitzar l’atac amb l’ajuda d’altres persones radicalitzades? Va transmetre informacions secretes dels serveis d’intel·ligència a possibles còmplices? Són algunes de les qüestions més compromeses que queden per resoldre. “Res indica que hi hauria una organització col·lectiva darrere de l’autor de l’atemptat”, va assegurar Castaner en la seva compareixença al Senat.

Cap organització terrorista n’ha assumit l’autoria, tot i que Estat Islàmic se’n va fer ressò en un text propagandístic. El cas d’Harpon és un exemple més del perfil híbrid d’alguns autors de suposats atemptats gihadistes. Originari de la Martinica, freqüentava altres homes procedents d’aquesta illa francesa del Carib partidaris d’una visió rigorosa de l’islam. També mantenia vincles amb un imam fitxat per radicalització. Però era sord i sofria en la seva feina a causa d’aquesta minusvalidesa.

Durant l’interrogatori policial, la seva esposa va assegurar que la nit abans de l’atemptat ell havia experimentat una “crisi mística”, en què a les quatre de la matinada havia començat a recitar versos de l’Alcorà i a cridar “Allahu akbar” (“Déu és el més gran”, en àrab) davant dels seus fills, de 3 i 9 anys.

Cap investigació

Amb tot, el més polèmic ha estat que els serveis d’intel·ligència no obrissin cap investigació interna sobre Harpon després que el 2015 justifiqués davant d’alguns companys l’assassinat dels periodistes de Charlie Hebo i decidís no mantenir determinats contactes amb les dones.

No és el primer cop que es produeixen errors greus dels serveis d’intel·ligència amb relació a un atemptat. El 2016, els agents de la prefectura de París van saber que un terrorista volia atemptar contra l’església de Saint-Étienne-du-Rouvray, però no van transmetre la informació prou ràpid per evitar l’assassinat del pare Hamel, una errada que van dissimular. Aquests errors són encara més polèmics en el cas de l’atac a la prefectura de París, un atemptat al cor mateix de la policia francesa.

LA FRASE

Frase
Nom i Cognoms
CÀRREC

Ligonnès, una altra pífia policial

Enric Bonet

La detenció del delinqüent més buscat de França haurà d’esperar. El diari Le Parisien va informar divendres de la detenció de Xavier Dupont de Ligonnès, després que fonts judicials li haguessin indicat que la policia escocesa havia arrestat a l’aeroport de Glasgow el presumpte autor de l’assassinat de la seva dona i els seus quatre fills el 2011 a Nantes. Altres mitjans ho confirmarien a través de múltiples fonts policials. Segons la policia escocesa, les empremtes dactilars del detingut es corresponien amb les de Ligonnès, buscat per les forces de seguretat des de fa vuit anys. L’endemà, les proves d’ADN van demostrar que no era Ligonnès. I van certificar la pífia policial i la falsedat de la informació difosa a so de bombo i platerets per la premsa gal·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les víctimes ignorades del 17-A

barcelona

Torra defensarà la llibertat d’expressió davant del TSJC

barcelona/ Girona

Torra avisa d’un no a Sánchez si ignora l’independentisme

Barcelona

“L’hora del deslliurament”

Barcelona

Duel d’estrategs britànics

Londres

Més de 300 persones al dinar groc de Bescanó

bescanó

Lliçó de solidaritat al bosc

barcelona

Mauri espera que La Moncloa escolti l’informe d’Amnistia

Barcelona

L’Iran bloqueja internet per silenciar la protesta contra l’alça de la gasolina

TEHERAN