Política

Aguirre diu que no sap res del finançament del partit que va presidir dotze anys

L’expresidenta madrilenya declara com a investigada pel cas Púnica

Assenyala la direcció estatal i assegura que els nomenaments que feia ella els supervisava Rajoy

Esperanza Aguirre va presidir el PP de Madrid durant dotze anys (2004-2016), però mai va tenir responsabilitats econòmiques, administratives o sobre contractes en el partit, perquè no tenien res a veure amb les funcions de presidenta. Aguirre es va desvincular ahir, en la seva declaració com a investigada a l’Audiencia Nacional, del presumpte finançament il·legal del PP madrileny en el marc de la trama Púnica i va assenyalar la direcció estatal del partit, presidida aleshores per Mariano Rajoy, i Beltrán Gutiérrez, exgerent del PP de la Comunitat de Madrid, a qui ella només coneixia “d’hola i adeu”. Aquest absolut desconeixement manifestat per Aguirre va dur el jutge a preguntar-li si el seu càrrec era “figuratiu”.

Aguirre va començar la compareixença negant-ho tot, però amb ironia. Va descarregar tota la responsabilitat de l’economia del PP de Madrid en l’exgerent, investigat en el marc dels casos Púnica i Lezo, i a qui s’atribueixen els cobraments de les donacions que diversos empresaris van fer a Fundescam –fundació vinculada al PP– i que presumptament van acabar finançant campanyes d’Aguirre. La responsabilitat de nomenar l’encarregat de vetllar pels comptes del PP madrileny era del PP estatal, que presidia Rajoy. La lideresa va deixar caure que tots els nomenaments que ella feia els consultava sempre abans amb Rajoy. Un comentari especialment important si es té en compte que al govern de Madrid que va presidir Aguirre hi ha un munt de condemnats i investigats per corrupció.

Durant la declaració es van viure moments de tensió entre la investigada i els fiscals, com ara quan li van voler ensenyar uns correus relacionats amb l’empresari Alejandro de Pedro –un dels principals investigats– i ella va assegurar que no el coneixia. Aguirre va dir que no volia veure els correus i, quan la fiscal va indicar que els incorporaria a la seva declaració, va dir: “Incorpori’ls a la seva; a la meva, no.”

En un altre moment, i en to irònic, la lideresa va retreure “als fiscals i les fiscales” –terme reprovat pel jutge, que li va demanar que les anomenés “fiscals”– que s’haguessin entossudit en el fet que Fundescam era el Watergate, quan en realitat la mateixa fundació existia en altres partits. Pel que fa a una reunió del 2004 en la qual suposadament es va indicar que es contractés Horacio Mercado per ajudar així a desviar diners del PP, va dir que va ser una trobada improvisada en què li van demanar que veiés el logotip que havia dissenyat, amb el lema La suma de todos, per a la Comunitat de Madrid, un fet que ha cridat l’atenció del jutge, que ha ironitzat preguntant-se si Donald Trump hi accediria si li diguessin que sortís a veure algú que no coneix de res per ensenyar-li un logotip.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern provisional bolivià trenca relacions amb Veneçuela

La Paz

Les Cambres reclamen uns nous pressupostos “com més aviat millor”

Barcelona

Llibertat amb càrrecs per a un detingut després d’una manifestació a Sabadell

Sabadell

L’expresident croat Stjepan Mesic impulsa un comitè de suport als presos polítics

Zagreb

ERC i JxCat s’insten a consensuar una estratègia comuna de cara a la investidura de Sánchez

Barcelona

L’Audiència Nacional veu “legítima i proporcionada” l’actuació policial de l’1-O

Madrid

El govern espanyol recorda a ERC que aposta pel diàleg, però no farà “ni un pas fora de la Constitució”

madrid

Borràs diu que l’acord de la Llotja pot ser “punt de partida” i crida ERC i CUP a una cimera per la investidura de Sánchez

barcelona

En llibertat tres joves més empresonats arran de les manifestacions posteriors a la sentència de l’1-O

girona