JORDI SÁNCHEZ
EXPRESIDENT DE L’ANC, EXDIPUTAT AL CONGRÉS, CONDEMNAT A 9 ANYS DE PRESÓ
“Pedro Sánchez no pot fer deixadesa de funcions, pagarà cara la seva vanitat”
“L’Estat és més conscient que nosaltres de la nostra força”
“El volen aïllar, però no ho aconsegueixen”
“Buch no és Marlaska, és la garantia que s’investigaran els excessos. Comunicativament, va fallar els dos primers dies”
No tinc cap dubte que els excessos d’alguns agents de la Brimo han de ser motiu de sanció Que Sánchez no truqui a Torra és la combinació de maleducat, covard i irresponsable
Ni Rufián ni Torrent, que han demanat la dimissió de Buch, tenen el coratge d’assumir Interior La manca d’unitat i les desavinences em fan mal perquè ens debiliten com a país i com a projecte
Em dol i m’indigna l’abús de la presó preventiva. No podem deixar aquests joves sols El Suprem ha castigat i condemnat només els qui hem seguit actius en la política
No entenc les deslleialtats entre socis. L’electoralisme ha de tenir límit. També per a la CUP
Més de dues hores de conversa, divendres, a la presó de Lledoners, i s’han fet curtes. Al locutori, rere els vidres, hi ha Jordi Sànchez. Veig, i saludo, Josep Rull, que és en un altre locutori uns metres més avall parlant amb un advocat. I en sortir veig, de lluny, Jordi Cuixart.
Com esteu? Una setmana després que s’hagi fet pública la sentència, quina lectura en feu? S’ha paït?
La resposta ciutadana ens ha carregat les bateries. Ha fet evident, per si algú en dubtava, que som molts i que estem més determinats que mai a guanyar. Nosaltres no defallirem.
Hi ha moltes protestes.
La força de la ciutadania és excepcional i d’una dignitat històrica. Una lliçó de democràcia i voluntat política. Les mobilitzacions són la prova que els poders de l’Estat han fracassat. Ens poden empresonar a uns quants, però no poden silenciar una majoria del país.
Era previsible, però, que algunes de les protestes derivessin en enfrontaments?
En absolut.
L’independentisme continua podent afirmar que és un moviment pacífic?
I tant. Les grans mobilitzacions a l’aeroport o les Marxes per la Llibertat són ja fites històriques de la mobilització no-violenta a Europa. N’hem d’estar orgullosos. La no-violència no és resignació ni indiferència. Tenim dret a la protesta i hem de seguir per aquest camí.
Hi va haver provocacions? Infiltrats?
No sé si hi havia infiltrats o agitadors habituals que s’apunten a totes les festes. Sí que sé que hi havia molts dels nostres fills, joves indignats, emprenyats, amb ira. I jo els entenc. Però de la mateixa manera que dic que els entenc, també dic que els aldarulls i menys encara la violència (llançament de llambordes...) no es poden justificar. Per conviccions no-violentes però també per estratègia política: amb violència l’Estat sempre guanya.
Algunes imatges d’actuacions policials feien mal d’ulls. N’hi han fet, a vostè? Interior ha dit que recopila imatges per si cal depurar responsabilitats. N’hi hauria d’haver?
Em diuen que hi ha desenes de vídeos a les xarxes on és ben visible la mala praxi policial, amb violència gratuïta. N’he vist algunes per la televisió i m’indignen. No tinc cap dubte que els excessos d’alguns agents de la Brimo seran motiu d’investigació i sanció. M’indigna la impunitat que tindran els excessos de la Policía Nacional. Buch no és Marlaska ni els protocols dels Mossos són els de la Policía Nacional.
El conseller Buch ha actuat amb la celeritat que calia? Ha de dimitir?
Comunicativament crec que va fallar els dos primers dies. La mala praxi policial no es pot tolerar. I el conseller Buch és la garantia que el mateix cos sancionarà cada mala praxi detectada. Per justícia amb els colpejats i ferits però també per prestigi democràtic del cos. Buch ha assumit una gran responsabilitat que molt pocs polítics estan disposats a assumir, la de l’ordre públic en un moment d’indignació popular. La seva dimissió la setmana passada hauria obert la porta a la confusió i amb ella a l’aplicació de la llei de seguretat ciutadana. Cap dels polítics, com ara Rufián o el mateix Torrent, que li han demanat la dimissió o l’han criticat, tenen el coratge d’assumir la conselleria. Recordo que ERC es va negar en rodó a assumir-la quan es va fer l’acord de govern. Estarien ara disposats a assumir-la? Buch és la garantia que s’investigaran excessos i, si és el cas, es depuraran responsabilitats davant les males praxis. Sé que ho farà.
El balanç és d’unes quantes persones a la presó.
No és tolerable la presó per a 28 persones. És una actuació judicial injustificada feta amb voluntat d’escarment. Em dol i m’indigna l’abús que els jutges fan de la presó preventiva. No podem deixar aquests joves sols. Ens hem de bolcar amb ells. Els aldarulls que s’han vist no justifiquen la presó preventiva. Aquesta decisió judicial també és violència i genera més ira i risc de nous aldarulls. L’Estat ha de deixar d’alimentar l’espiral de la tensió.
La resposta a la sentència, però, ha semblat més unànime i coordinada al carrer que no pas entre les forces polítiques independentistes. Hi està d’acord?
Fa molt temps que la ciutadania dona lliçons a la classe política, inclosa la independentista. L’electoralisme d’alguns i la por d’altres han impedit que no hi hagués una resposta institucional a l’altura.
Què pensa del Tsunami Democràtic? Marlaska diu que els investigaran per si és terrorisme.
Associar Tsunami Democràtic a terrorisme és el termòmetre de la democràcia avui a Espanya. Del Tsunami Democràtic n’espero molt. De fet espero que liderin les mobilitzacions no-violentes i pacífiques que facin capgirar la negativa de l’Estat a dialogar. Crec que la ciutadania està a punt, cal que Tsunami Democràtic faci el pas.
Hem vist el president Torra convocant unes reunions per analitzar la situació i, paral·lelament, el president Torrent convocant-ne unes altres. No sembla normal.
No haver assistit a la trobada convocada pel president Torra amb els alcaldes és inacceptable. La manca de visió d’estat d’alguns és impròpia del moment. Sembla que Torrent estigui en una cursa amb Aragonès per saber qui serà el candidat a la Generalitat d’ERC. L’excés d’electoralisme té això i té el risc d’ofegar la carrera de molts polítics.
Deia vostè aquesta setmana en una entrevista a ‘La Vanguardia’ que veu “amb preocupació i tristesa” la desunió entre ERC i JxCat. Què volia dir?
No entenc les deslleialtats continuades entre socis de govern. L’electoralisme ha de tenir un límit. I el mateix diria afegint-hi la CUP.
ERC ha insinuat en diferents ocasions la possibilitat d’unes eleccions al Parlament. Seria una resposta a la sentència, anar a les urnes també a Catalunya?
Què faria ERC després d’unes eleccions que ara no pugui fer? Un govern d’unitat? Els comuns i la CUP ja han dit que no. Crec que simplement demanen eleccions perquè les enquestes els són favorables. És legítim, però no sé si responsable.
Hi ha una manca de lideratge polític en la reacció a la sentència?
La reacció a la sentència l’ha protagonitzat la ciutadania, el poble. I m’agrada que hagi estat així. És coherent amb el que ha estat i és el Procés.
No podria ser que el que passa és que la manca de lideratges polítics hi és igualment, independentment de la reacció a la sentència?
Els lideratges polítics van ser escapçats per l’Estat fa dos anys. Ara són a la presó i l’exili. Cal ser pacients, en sortiran de nous, cada vegada som més a prop.
Hem vist la CUP fent una crida a una trobada als càrrecs electes de Catalunya. No hauria estat més lògic que la convocatòria l’hagués fet l’Assemblea de Càrrecs Electes? La CUP va a la seva? Què en pensa del fet que la CUP es presenti a les eleccions espanyoles?
Una prova més de l’electoralisme que ens ofega, aquest cop de la CUP. En tot cas cal dir que el 30 d’octubre l’Assemblea de Càrrecs Electes es constituirà impulsada pel Consell per la República, ajudat per l’AMI i tots els partits independentistes. Aquest és el camí.
Què resoldran unes noves eleccions a Espanya? Veu Pedro Sánchez de president?
Sánchez pagarà cara la seva vanitat. Probablement serà president, però ho serà més debilitat que ho hauria estat si hagués acceptat l’acord amb Podemos el juliol passat. Els polítics espanyols han d’aprendre a dialogar i pactar.
Amb un pacte entre PSOE i el PP? El PSOE i Ciudadanos? Amb Podemos?
No ho sap ningú. Però que el PSOE pugui arribar a governar amb la col·laboració del PP o Cs ja ho diu tot. Com hem retrocedit!
Pedro Sánchez no es posa al telèfon quan el president Torra li truca. Què en pensa? Creu que s’hi posarà l’endemà de ser president, si ho és?
És la combinació de maleducat, irresponsable i covard. Maleducat per raons òbvies. Irresponsable perquè la seva obligació és parlar quan el president de la Generalitat li truca. Ell és un servidor públic, el primer d’Espanya, i no pot fer deixadesa de funcions. Tard o d’hora agafaran el telèfon i dialogaran. En aquest sentit hem de persistir en aquesta demanda, ens fa forts, però sobretot és l’única solució.
Veu cap diàleg possible amb l’Estat?
Ara no. Cap acord polític important ha estat fàcil. Costarà, però arribarà. No hi veig alternativa. I que ningú cregui que exigir diàleg és abaratir el somni. És portar l’Estat al camp que més l’incomoda. L’Estat se sent fort en la repressió, els tribunals i els aldarulls. Nosaltres, en el de la política, el diàleg i el referèndum.
Serà difícil girar full, quan a la cantonada hi ha el judici al major Trapero, a la mesa al TSJC, al jutjat 13… S’ha fixat un precedent, amb la seva sentència.
Hem de mirar endavant i fugir del que ens pugui paralitzar. La nostra aposta pel diàleg no caduca ni s’atura. No hi ha pretext per abandonar l’exigència de diàleg.
La sentència pot ser un precedent per a les futures manifestacions o protestes, que poden ser interpretades com a delictives.
Cert, però no ens pot paralitzar ni fer renunciar al dret a la protesta i manifestació.
Les desavinences entre les formacions independentistes deuen costar més de pair des de la presó. L’indignen? Li fan pensar que està pagant un preu massa car, veient que no hi ha unitat?
La meva cultura política, el meu bressol de compromís va ser el de la unitat a través de la Crida a la Solidaritat. La manca d’unitat i les desavinences em fan mal perquè ens debiliten com a país i com a projecte. Dit això, el compromís ciutadà i les mobilitzacions ciutadanes fan que la presó tingui sentit.
No sembla reconduïble, la divisió independentista… Potser ens hem de preparar per a una etapa en què l’independentisme tindrà diferents estratègies, no?
Fins ara la manca d’unitat no era per estratègies diferenciades sinó per rivalitat electoralista. Des de les eleccions del 21-D crec que es comencen a intuir pràctiques i camins diferents.
Tampoc sé si n’hi ha, d’unitat, a l’espai exconvergent. Com s’ha de reordenar, aquest espai? Carles Puigdemont i Artur Mas coincideixen que la marca ha de ser JxCat, però no aclareixen què passa amb el PDeCAT i amb la Crida.
Certament els processos de confluència no són tan senzills com semblen. Soc partidari de fer bé les coses encara que això representi anar més lents. En tot cas, que ningú pateixi, les converses avancen positivament. La Crida no ha estat ni serà mai cap problema per a la unitat. La nostra aposta és ben clara: unim persones i no sigles. Aquesta és la nostra fórmula de futur. I és evident que la Crida va fent camí sense fer soroll amb ningú. Avui té més de 7.000 associats i 40.000 simpatitzants que han entès que cal sumar i no dividir. Aquest espai serà fort si es produeix una confluència de totes les persones per constituir-lo.
Artur Mas seria un bon candidat a les eleccions per JxCat?
Certament la seva contribució al Procés va ser molt important amb el 9-N. Sense la seva visió i determinació no s’hauria portat a terme. No és el moment, però, de parlar de candidats i menys de fer especulacions amb persones d’un partit que no és el meu. Sí que afirmo que la meva proposta és que els candidats d’aquest espai que avui és JxCat siguin escollits a través de primàries.
El jutge Llarena ha activat l’euroordre només per a Puigdemont. Creu que serà extradit?
Crec que ho té tan difícil com abans.
Que vostès estiguin condemnats i a la presó i que Llarena no demani l’extradició ni per a Comín ni per a Serret, ni Puig, ni Ponsatí, li fa pensar que la millor opció era l’exili?
No. Em fa pensar que Llarena prevarica deixant de perseguir a qui creu que ha comès delictes simplement per càlculs d’oportunitat.
A vostè i a Cuixart els condemnen pel mateix delicte que als membres del govern, tot i no haver participat mai en cap acord ni tenir cap responsabilitat executiva…
És una de les múltiples irregularitats del sumari i vulneracions de la defensa. Donen per descomptats fets que en cap cas es van provar en el judici, ni tan sols se’n van aportar proves. Forma part del seu relat criminalitzador de la societat civil i les mobilitzacions.
Hi ha membres de l’anterior govern (Mundó, Borràs i Vila) per a qui la condemna ha estat molt inferior, tot i ser membres del mateix executiu. És la prova més clara que haurien de ser tots en llibertat?
És la prova que demostra que el Suprem ha castigat i condemnat els qui hem seguit actius en política, ja sigui al capdavant d’entitats o compromesos amb les eleccions. No hi ha cap altra explicació. És una vergonya i una evidència de la persecució política.
Què creu que ha de passar a partir d’ara?
Hem de seguir mobilitzats. Sé que portem molt temps actius. Però la mobilització ciutadana, al carrer i a les urnes, acaba donant fruits. Hem de persistir. Hi hem de seguir anant. No ens aturem ara o ens costarà molt tornar a agafar embranzida. El nostre Rubicó el vàrem creuar l’1 d’octubre. Només depèn de nosaltres, la ciutadania, decidir si seguim o ho passem a generacions futures. Jo aposto per seguir. No fer-ho seria malbaratar molts d’esforços i sacrificis. L’Estat és més conscient que nosaltres de la nostra força... Farem bé de no malbaratar-la. I els partits i la classe política ja es posaran a to. Ja es refaran del cop judicial i l’empresonament dels lideratges.
El president Torra ha parlat de tornar a votar abans d’acabar la legislatura. Ha entès com? Amb un nou referèndum? Amb unes eleccions plebiscitàries?
Ell i jo encara no n’hem parlat, no ha pogut venir a la presó per la intensitat dels dies viscuts darrerament. Quan conegui la proposta amb detall podré valorar-la, abans no.
La proposta no va ser consensuada amb les formacions independentistes i sembla que ni amb JxCat. Li va saber greu, no estar-ne al cas? Ja n’han parlat? Què en pensa?
El president té tot el dret de presentar les propostes que consideri oportunes. Per això és el president. Com ell ja va dir, aquesta proposta la portarà com la seva aportació a la mesa que es constitueixi per impulsar un acord nacional per l’autodeterminació.
El veu sol, al president Torra?
No. Veig alguns que el volen aïllar, però no ho aconsegueixen. Volen desgastar-lo perquè així creuen que les eleccions arribaran abans. I altres defugen el diàleg i no agafen el telèfon perquè no tenen res a oferir a Catalunya per solucionar el conflicte.
Ada Colau no va voler anar a la reunió convocada per Torra. Què en pensa, d’Ada Colau?
Colau es va equivocar. La seva obligació era fer pinya amb els altres ajuntaments i el president del país per fer una crida a la tranquil·litat per evitar nous aldarulls. Colau va prioritzar també l’electoralisme.
Pensa en l’amnistia?
Penso en la llibertat. L’amnistia és una reivindicació perquè es faci justícia. No sé si arribarà, però cal exigir-la.
Confia en sortir de la presó en breu, gràcies al tercer grau o a un segon grau flexible?
Ningú sortirà en breu. Són penes molt altes. Sortirem en la forma i el temps que la llei preveu i el jutge autoritza. En el meu cas, que és el mateix que en Cuixart, la llei estableix que a partir de la quarta part de la condemna disposarem de permisos de 48 o 72 hores amb un màxim de 36 dies a l’any, com qualsevol altre intern. Ni més ni menys.
Quin missatge els donaria als lectors que estan desorientats per tot el que està passant?
Que no defalleixin. Des del naixement del catalanisme polític mai havíem estat tan forts i l’Estat tan desorientat. El motor del canvi que Catalunya està vivint és la mobilització ciutadana, al carrer i a les urnes, amb tres generacions compromeses. Avis, pares i nets. Aquest és el fil roig que està teixint la conquesta de la llibertat d’aquest país. No havia passat mai. Estem en plena revolta democràtica. Soc profundament optimista. Ens en sortirem.
Vida pautada, molta lectura i indignat pel que es diu
Llegeix. I llegeix molt, que és el que es pot fer a la presó a partir de les vuit del vespre, quan tornen a entrar a la cel·la –individual– i ja no en surten fins l’endemà a quarts de vuit del matí. Fa res que acaba d’enllestir ‘Les veus del Pamano’ i ‘Senyoria’ de Jordi Cabré i aquests dies té a les mans ‘Massa foc’, de Vicenç Villatoro. Dinar a les 13.30, sopar a les 20, algun taller –ell fa el de fotografia– i pati i gimnàs. “La mateixa rutina cada dia, tant si és dimecres com si és diumenge, com si és Nadal”, explica. “T’hi acostumes.” Ben informat –entre d’altres, per El Punt Avui, que rep cada dia–, s’estalvia la tele quan pot (en té una a la cel·la i, com tots, intenta no posar-la perquè s’hi queda enganxat i després té la sensació de perdre el temps) i s’estalvia, per norma, segons quines cadenes. “A Soto del Real, quan només teníem La Sexta, Cuatro, TVE, vaig quedar col·lapsat, i no em vaig adonar de l’angoixa que em creava fins que vaig optar per no mirar-la més”, explica. Una angoixa que ara se li transforma en mala bava quan sent les declaracions dels líders de Ciutadans acusant-los de beneficis de Lledoners i exigint que compleixin tota la condemna. “És indignant. Volen venjança. Saben que és fals que ens tractin diferent, i tot i això ho diuen.” “No tenen vergonya.”
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
