Girona exigeix la llibertat dels CDR detinguts el 23-S
El ple aprova una moció que reclama que es retirin tots els càrrecs i se sobresegui l’expedient als arrestats fa un mes al Vallès i a Osona
Forta tensió entre Pamplona, de Ciutadans, i l’alcaldessa
El ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar ahir a la tarda per dinou vots a favor (JxCat, Guanyem i ERC) i set vots en contra (PSC i Cs) una moció que exigeix “la llibertat immediata” dels detinguts el 23 de setembre al Vallès i a Osona acusats de terrorisme, tinença d’explosius i estralls “sense tenir-ne cap prova”, com destaca el text. El ple de Girona també demana la retirada de tots els càrrecs a les nou persones detingudes –set de les quals són en presó preventiva sense fiança– i el sobreseïment de l’expedient a l’Audiencia Nacional per “la naturalesa desmesurada de les acusacions”. El text, conjunt dels tres grups sobiranistes, subratlla “l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis contra activistes independentistes”.
Defensa de la moció
En l’exposició de la moció tant Guanyem com ERC van deixar clar que aquest és l’“enèsim cas” de repressió contra el moviment independentista orquestrat a partir de l’Estat mentre que JxCat va remarcar el dret a la dissidència. El regidor d’ERC Àdam Bertran, que va remarcar que condemnen “tota la violència” i es va preguntar si els grups unionistes també ho fan, va recordar el cas del seu germà Èric, detingut el 2004 quan tenia 14 anys i al qual encara ningú no ha demanat perdó, com a exemple dels “muntatges de l’Estat”. El portaveu de Guanyem, Lluc Salellas, va subratllar que tots aquests casos després s’“esvaeixen com el fum” i va remarcar que al sumari del cas –fa poc se n’ha aixecat el secret– “no hi surt res del que s’ha publicat a les primeres planes d’alguns mitjans”. “Són comportaments d’estat que han de ser denunciats i aquestes persones han de saber que no estan soles”, va dir. Per la seva banda, el portaveu de JxCat, Carles Ribas, va reivindicar la dissidència per lluitar per canviar l’ordre establert: “La societat no avançarà si no som dissidents en alguns moments”, va indicar.
Grups en contra
En canvi, la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, va argumentar el seu vot negatiu citant Fontana per subratllar que “la història no és de bons i dolents” i va assenyalar que “no es pot banalitzar ni blanquejar la violència”. Molt més dur va ser el portaveu de Ciutadans, Daniel Pamplona, que va parlar de l’atemptat d’Hipercor, va acusar els grups independentistes de “vulnerar la separació de poders” i va criticar que “lluny de condemnar la violència donin suport als investigats”.
L’alcaldessa, Marta Madrenas, va intervenir per replicar-lo davant “la gravetat d’algunes manifestacions”: va recordar-li la presumpció d’innocència, va recomanar-li de parlar amb familiars de víctimes d’ETA i va acusar-lo de ser “un incendiari que només intenta ofendre sense aportar cap fonament”. Pamplona va voler- contrareplicar i Madrenas no el va deixar, cosa que va portar a una tensa picabaralla que va durar uns quants minuts.
Abans el ple havia debatut i tombat una moció de Csde “condemna del terrorisme” en què s’afirmava que les detencions dels CDR havien tret a la llum “comandos radicals” que preparaven “explosius”. Només van votar-hi a favor els dos regidors de Ciutadans.
Àmplia majoria per demanar la condonació a Endesa
El ple de Girona va aprovar per àmplia majoria –tots els grups van votar-hi a favor llevat de Cs, que es va abstenir– una moció que reclama a Endesa la condonació del deute a les famílies en situació de pobresa energètica. El text critica l’amenaça d’Endesa als consistori i insta la Generalitat a “prendre el lideratge polític en la defensa dels drets energètics”. Cs va defensar la seva abstenció assenyalant que el text “criminalitzava Endesa”.
D’altra banda, es van aprovar per unanimitat una moció d’ERC per millorar l’accessibilitat de la ciutat i una de Cs per adaptar les Fires a persones que pateixen trastorn de l’espectre autista. En el debat d’aquesta segona –que coincideix amb la celebració demà al matí, precisament, de les primeres Fires en silenci– el govern va anunciar que en el plec de clàusules de l’any que ve s’inclouran noves mesures perquè les Fires siguin més inclusives.
També per unanimitat es va transformar de moció en declaració institucional un text de reconeixement de les dones deportades als camps de concentració nazis, que inclou que es dediqui un espai a Neus Català. Per acabar, es va aprovar una moció d’impuls de l’escola pública de Guanyem –amb el suport del PSC i l’abstenció de la resta– i se’n va rebutjar una del PSC per una ordenança d’olors, perquè la resta creu que n’hi ha prou amb la de civilitat.
