Política

Generació 14-O

Els estudiants estan al capdavant d’unes protestes que van més enllà del rebuig a la sentència i la repressió

Protesten contra un sistema polític i social que els dificulta l’accés a l’educació, la feina i l’habitatge

Es mobilitzen amb manifestacions, vagues, una acampada i la pressió per flexibilitzar l’avaluació a la universitat

La fórmula no és pas nova. Els precedents més massius es remunten al 2011, quan les tendes de campanya del moviment del 15-M van omplir la plaça Catalunya de Barcelona durant tres setmanes. I al 1994, quan van coincidir acampades que van durar diverses setmanes a diferents ciutats per reclamar als governs la cessió del 0,7% del pressupost a la cooperació internacional. Les tendes han tornat ara al carrer com a forma de protesta. En aquest cas, a la plaça Universitat de Barcelona dues setmanes després de la publicació de la sentència del Suprem, el 14 d’octubre passat. Però la reivindicació va més enllà de la independència de Catalunya. Els autoanomenats “generació 14-O” no protesten només contra una injusta sentència sinó que deixen aflorar el malestar d’una generació abocada a viure pitjor que els seus progenitors. Una generació que ha crescut manifestant-se amb les seves famílies cada Onze de Setembre. Que s’ha sentit desenganyada en veure que deu anys de manifestacions pacífiques han acabat amb elevades penes de presó. Una generació que ha viscut bona part de la seva vida en una crisi que ha deixat retallades educatives i sanitàries, un elevat atur juvenil i un molt difícil accés a l’habitatge. Que creu que els seus drets s’estan veient vulnerats per una resposta policial que qualifiquen de repressiva i violenta.

Així ho expressen els joves en les manifestacions convocades pel Sindicat d’Estudiants i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) en les últimes setmanes. Des del 14 d’octubre aquests dos sindicats han convocat cinc jornades de vaga i una vaga indefinida a la universitat per part del SEPC. Els estudiants d’instituts i universitats s’han erigit en punta de llança de les mobilitzacions contra la sentència. Són els que han decidit instal·lar-se a la plaça Universitat i, tot i que l’acampada no està organitzada per cap dels dos sindicats, aquests hi donen total suport. També s’hi han mostrat a favor l’ANC, Òmnium, el moviment escolta i Tsunami Democràtic i la CUP. I nombrosos particulars que han donat aliments i altres productes als acampats.

La Natàlia és un exemple de la generació 14-O. Estudia a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i s’ha adherit tant a la vaga indefinida universitària com a l’acampada. A banda de la indignació per la sentència, “a l’autoanomenada generació 14-O hi ha moltes problemàtiques que ens afecten, com ara la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge i els alts preus de la universitat”. La seva adhesió a les protestes ha tingut com a detonant “l’augment claríssim de la repressió”. La Natàlia es refereix al “context neoliberal en què vivim, que afecta les nostres vides”, i en el seu cas concret tracta de pagar-se els estudis treballant de cambrera, de professora d’anglès i d’hostessa d’esdeveniments. ”Feines molt precaritzades, amb tractes de vegades vexatoris i masclistes”, diu.

Coral Latorre, portaveu del Sindicat d’Estudiants, assenyala: “La majoria de joves no estem lluitant per una república que canviï la bandera i res més, sinó que entenem aquesta lluita com la forma per transformar les nostres condicions de vida i posar fi a la precarietat, les retallades, els desnonaments...”

Les mobilitzacions dels universitaris s’han centrat especialment a aconseguir un compromís de les universitats respecte de la situació que viu el país aquests dies. “Si no hi ha normalitat al carrer no pot haver-n’hi a les aules.”

Amb aquesta consigna van sortir uns 200 alumnes de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica el 22 d’octubre a tallar la Gran Via en solidaritat amb un company que ha perdut un ull per un projectil policial. I és un sentiment que ha calat en part de l’alumnat, que ha reclamat als rectorats que flexibilitzin les avaluacions per poder assistir a les mobilitzacions sense cost acadèmic. I monetari, pel cost que representa haver-se de matricular de nou d’una assignatura.

Les universitats públiques, i també la privada de Vic, han aprovat un manifest de rebuig a les condemnes i la judicialització de la política. Els sindicats d’estudiants han anat més enllà i els han exigit que el compromís es materialitzi en avaluacions més flexibles que el model d’avaluació continuada que marca el model de Bolonya. L’examen final és una possibilitat que ja es preveu a les normatives universitàries i que els alumnes poden demanar a principi de curs per circumstàncies particulars. La majoria de centres han acordat ampliar el termini fins a la setmana vinent per demanar aquesta opció i, en alguns casos, han posposat fins al 7 de novembre les activitats avaluables.

LA FRASE

La majoria entenem aquesta lluita com la forma per transformar les nostres condicions de vida
Coral Latorre
Portaveu del sindicat d’estudiants

Divisió al món universitari

Rosa M. Bravo

A la Universitat Pompeu Fabra es va viure dimarts passat un enfrontament entre alumnes que volien fer classe i els que ho impedien amb un piquet per aconseguir l’avaluació flexible. Es va convertir en una escenificació de la divisió que es viu al món universitari respecte a les mobilitzacions. També està dividit el professorat. Aquesta setmana s’han conegut dos manifestos, signats tots dos per uns 800 docents. Un reclama que les universitats donin suport jurídic i moral als estudiants ferits a les càrregues policials. Un altre, amb firmes d’arreu de l’Estat, veu “aberrant” el manifest contra la sentència aprovat pels claustres i creu que és una agressió a la llibertat ideològica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adif atura el servei d’alta velocitat entre Girona i Figueres durant més d’una hora per una falsa alarma

Barcelona

Arxiven el recurs de la fiscalia per l’absolució dels sis regidors de Badalona que van treballar el 12-O

Badalona

L’Audiència de Girona deixa en llibertat un dels joves empresonats pels aldarulls

Girona

Bassa demana la nul·litat de la sentència perquè li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament

Barcelona

Patrimoni Nacional autoritza l’exhumació de persones enterrades al Valle de los Caídos

Barcelona

El vot exterior dona un diputat al PP a Biscaia

Bilbao

El Parlament rebutja que Torra comparegui per explicar si tenia vinculacions amb els CDR detinguts

Barcelona

Les defenses demanen l’alliberament dels CDR empresonats i estudien querelles per vulneració dels Drets Humans

madrid

Reoberta l’AP-7 a Girona amb dos carrils operatius en els dos sentits de la marxa

girona