“Ens hem de cuidar els uns als altres”

Vivim una situació d’excepcionalitat que està generant un còctel d’emocions a vegades difícil de gestionar. Incertesa, ràbia, por, indefensió, però també goig, alegria, solidaritat, esperança... Una mena de muntanya russa sentimental que, sostinguda en el temps, pot acabar deixant seqüeles en algunes persones. Aquest és l’advertiment que fan els psiquiatres, tot i que matisen que la majoria de nosaltres tenim prou mecanismes personals per afrontar la situació. “És evident que una crisi perllongada, amb l’agreujant de veure gent a la presó de manera injusta, amb episodis de violència com els que hem viscut, té una afectació emocional. Hi ha gent molt trista, però la majoria entén que el patiment forma part de la vida i sap aferrar-se a la rutina o buscar vies de distracció”, opina el cap del servei de psiquiatria de l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Antoni Ramos Quiroga.

Narcís Cardoner, president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, també opina que la majoria de la gent “té recursos suficients per canalitzar la ràbia i la decepció”. Això no vol dir que, en el cas de la població “més sensible, amb un grau de vulnerabilitat més elevat, l’estrès no pugui representar un factor de risc”. Cardoner recorda que “l’angoixa i el malestar depenen del grau de control sobre les situacions”. El que cal procurar sempre és que “la preocupació no ens bloquegi”.

Per Sílvia Blanch, doctora en psicologia de l’educació i excoordinadora del grau d’educació infantil de la UAB, el més important que es pot fer en una situació de conflicte com l’actual és “poder parlar de la situació; fer veure que no passa res no ajuda”. Del que es tracta és d’anar identificant els diferents estats emocionals, anar-los reconeixent i, a partir d’aquí, dedicar un temps a la cura. “Necessitem restaurar-nos, cuidar-nos, i més quan rebem tants missatges i a vegades tenim la sensació que no podem fallar”, diu Blanch, que assegura que el conflicte afecta tant la gent més activista com els que diuen que se’n volen mantenir al marge. “Som éssers socials, ens configurem amb les interaccions, i ens acaba afectant a tots.”

El psiquiatre Ramon Riera, president de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi Relacional i autor del llibre Herència emocional, considera que és normal que el que estem vivim ens provoqui tristesa. “Vivim situacions d’una violència enorme difícil de gestionar, amb gent a la presó i a l’exili. Jo mateix a vegades em sento deprimit, com en qualsevol situació traumàtica”, reconeix Riera.

Davant d’aquesta situació, ell recomana “acompanyar-nos els uns als altres, cuidar-nos, com han fet aquestes mares dels joves agredits que s’estan manifestant”. Perquè, segons Riera, “crear grup, crear comunitat, també serveix per prevenir les possibles seqüeles del trauma”. El que no s’ha de fer “en cap cas és bloquejar i oblidar, perquè això acaba paralitzant tota una herència emocional que teníem amagada i ara ha aflorat”.