Sánchez durà al Codi Penal la prohibició de referèndums
Es radicalitza recuperant la presó abolida per Zapatero el 2005
El PSOE ho rebutjava al febrer
Casado exigeix la llei de seguretat i Abascal vol il·legalitzacions
Rivera exhibeix una llamborda
El Pabellón de Cristal de la Casa de Campo de Madrid va acollir ahir a la nit l’únic debat de candidats a la presidència del govern espanyol, amb la novetat que a Pedro Sánchez (PSOE), Pablo Casado (PP), Albert Rivera (Cs) i Pablo Iglesias Unides Podem) s’hi afegia l’ultradretà Santiago Abascal, el líder de Vox que els socialistes ja van voler portar als debats de l’abril sent extraparlamentari, i que va afavorir el xoc amb la dreta d’arrel franquista. Sense pròlegs perquè el primer bloc era sobre Catalunya i la cohesió territorial, Sánchez es va anticipar al tots contra un amb un cop d’efecte escorat a la dreta: recuperar la prohibició en el Codi Penal de la mera convocatòria de referèndums –amb pena de presó– que va abolir José Luis Rodríguez Zapatero, imposar a tot l’Estat una nova assignatura obligatòria titulada educació en valors civils, constitucionals i ètics i posar fi a “l’ús sectari de TV3” amb l’elecció de la CCMA amb dos terços del Parlament, un model que ja és vigent.
Si bé va descol·locar les tres dretes, l’anunci de Sánchez és una esmena al seu passat: el PSOE va votar al febrer en contra d’una iniciativa al Congrés de Dolors Montserrat (PP) per recuperar la presó per a qui convoqui o participi en una consulta com la de l’1-O del 2017. “El PP fa el ridícul amb aquesta proposta”, va dir el 19 de febrer la portaveu Adriana Lastra (PSOE) sobre la mesura que Sánchez prometia ahir.
El president espanyol, que segons els sondejos ara lluita més per reeditar els 123 escons que no pas per millorar-los, també va criminalitzar Jaume Asens –per “acompanyar pròfugs de la justícia” a l’exili fent d’advocat– per explicar per què no pacta amb Iglesias.
“Catalunya és nació?”
Que Sánchez s’apropiés del llegat d’Aznar per afrontar la crisi catalana va enervar Casado, que li va recordar que va ser el socialista Zapatero el que va abolir l’article del Codi Penal que “va frenar el pla Ibarretxe”. Mirant als carrers catalans en la visita de Felip VI, Casado va exigir a Sánchez l’aplicació de la llei de seguretat contra “les escenes de violència”. “Catalunya és una nació? Sí o no? Quantes nacions hi ha? ”, va preguntar Casado a Sánchez acorralant-lo i deixant-lo sense resposta. Perquè ahir Sánchez no va fer el pas –com sí que va fer en les primàries del PSOE contra Susana Díaz– de definir Catalunya com a nació, i va parlar només de “regions que en els seus estatuts es fan dir nacionalitats”. “A l’abril eren els indults i ara són les nacions...”, es va resignar Sánchez al·ludint a la pressió rebuda als platós el 22 d’abril, quan va ser acorralat pel PP i Cs a l’hora de dir si concediria o no un indult als presos polítics, aleshores ni tan sols eren condemnats sinó que el judici estava en marxa. “Qui va indultar terroristes de Terra Lliure és el PP. A qui se li va escapar Puigdemont és al PP”, va dir Sánchez a Casado.
Rivera, el que més es jugava ahir perquè tots els sondejos situen Cs en la irrellevància dels 15 escons, va preferir que el cop d’efecte regnés sobre el contingut, i en el bloc català va exhibir una llamborda de Barcelona fracturada. “Això no és una pedra del mur de Berlín, és una llamborda de la meva ciutat, Barcelona. Li sembla normal, senyor Sánchez, que volin les llambordes a Urquinaona i al passeig de Gràcia?”, va etzibar el líder de Cs. Per Vox, Abascal exigia la il·legalització dels partits independentistes i la detenció del govern.
Iglesias evoca Suárez
Si bé Adolfo Suárez era citat com a patrimoni abans pel PP i Cs, ahir va ser Iglesias qui va evocar la valentia del centrista a l’hora de rescatar la Generalitat de legalitat republicana amb el retorn de Josep Tarradellas des de l’exili com a mirall per al present. “S’equivoca si busca la dreta como a aliats per solucionar la situació a Catalunya”, va advertir Iglesias a Sánchez.
Organitzat per l’Acadèmia de la Televisió, l
