Política

Clatellada de Brussel·les a Sánchez

La Comissió Europea retalla de cop en quatre dècimes la seva previsió de creixement per a l’Estat

Calviño nega que les noves xifres no quadrin amb les del govern socialista i atribueix a qüestions comptables la diferència

Brussel·les refreda l’optimisme econòmic del president en funcions Pedro Sánchez en la recta final de la campanya electoral. Els socialistes han venut a l’electorat que la salut de l’economia espanyola no s’ha vist afectada per l’alentiment global, però ara la Comissió Europea (CE) els porta la contrària i llença el seu discurs a la paperera. Així, l’executiu europeu va alertar ahir que l’Estat espanyol també afrontarà una desacceleració progressiva en els pròxims anys.

Buidant una galleda d’aigua freda damunt l’autocomplaença econòmica del govern del PSOE, la CE ha empitjorat les perspectives econòmiques de l’Estat espanyol. De cop, va rebaixar ahir quatre dècimes la seva previsió de creixement per enguany, de manera que del 2,3% anticipat a l’estiu es passa ara a l’1,9%. Els pròxims dos anys tampoc pinten més bé. El PIB espanyol creixerà un 1,5% el 2020 i un 1,4% el 2021, segons els seus nous pronòstics rebaixats.

En un context global marcat per la guerra comercial de Donald Trump i el Brexit i un panorama intern de bloqueig polític a l’Estat, Brussel·les assenyala com a causes principals d’aquest alentiment econòmic espanyol la baixada del consum davant “l’elevada incertesa” causada per “riscos” tant interns com externs.

D’aquesta manera, l’economia comença a apropar-se a la tendència d’alentiment a Europa, però queda lluny de potències com Alemanya i Itàlia, que pràcticament estan en recessió tècnica. Així, malgrat l’empitjorament dels pronòstics, l’Estat creixerà per sobre de la mitjana de la zona euro, que és d’un 1,1% per a aquest any i d’un 1,2% per al 2020 i el 2021. Ara bé, aquesta millora econòmica no s’ha traduït en una millora del mercat laboral equiparable als estàndards europeus. I és que l’atur continua sent un problema espanyol endèmic. La previsió de l’executiu europeu és que continuï a la cua de la Unió Europea en desocupació amb taxes del 13,9% aquest any, del 13,3% el 2020 i del 12,8% el 2021. L’atur a l’Estat aquest any només quedarà superat per Grècia i se situarà lluny de la mitjana de la zona euro, que se situa en el 7,6%.

Conscient del context d’eleccions, l’eurocomissari d’Economia, el socialista Pierre Moscovici, va remarcar ahir que la “incertesa” política a l’Estat espanyol no és el que explica la revisió a la baixa de les previsions. A més, va destacar la seva “confiança” en la “fortalesa” de l’economia espanyola.

A les portes del 10-N

Tot i això, a quatre dies dels comicis, el francès es va mostrar partidari de governs en majoria que puguin aprovar uns pressupostos. També la ministra d’Economia espanyola en funcions, Nadia Calviño, va intentar treure importància a la desacceleració davant la imminència de les eleccions, en què es juga la flamant nova cartera de vicepresidenta si Sánchez guanya i pot pactar. Calviño va demanar “no caure en la sobreactuació” i va negar que les xifres de Brussel·les no quadrin amb les del govern socialista assegurant que estan “alineades”.

Segons Calviño, la diferència rau en el fet que la Comissió Europea “no ha tingut en compte” les dades de creixement de la comptabilitat trimestral entre juliol i setembre “ni” les dades d’afiliació a la Seguretat Social de l’octubre. “Perquè l’economia espanyola tanqués el 2019 amb un creixement inferior al 2%, hauríem d’estar vivint una realitat que no es correspon en absolut amb els indicadors”, va assegurar.

Pel que fa als motius subjacents, Calviño va dir que la situació a Catalunya no ha tingut un “impacte material” en el conjunt de l’Estat, però va defensar que “la inestabilitat i la tensió social no creen un marc favorable” per al creixement econòmic. “Catalunya creix per sota de la mitjana espanyola”, va rematar.

Brussel·les també ha posat en qüestió els comptes públics de Sánchez. L’executiu europeu apunta en les seves previsions que el dèficit espanyol serà del 2,3% aquest any, i no del 2% que prometia el socialista. Així, espera que es continuï reduint però “a un ritme més lent” que fins ara, arran de la pujada de les pensions i del sou dels funcionaris públics. Per això Moscovici va reiterar ahir als seus companys socialistes espanyols que cal respectar “totalment” les regles fiscals.

LES XIFRES

1,9
per cent
de creixement preveu enguany per a l’economia espanyola la Comissió, per sota del 2,3% anticipat a l’estiu.
1,1
per cent
és la mitjana de creixement prevista per als països de la zona euro per al 2019.

Optimistes amb la unió bancària

Natàlia Segura Raventós

Nerviosos per les males vibracions globals, els ministres d’Economia de la zona euro veuen ara una llum d’esperança en la iniciativa per reforçar el sistema bancari del bloc. Després d’anys de bloqueig alemany, el canvi d’opinió de Berlín sobre la creació d’un fons comú de garantia de dipòsits ha generat un clima d’optimisme a Brussel·les per poder desencallar les discussions i avançar en la tan desitjada unió bancària. El president de l’Eurogrup, Mário Centeno, confia que el gir d’Alemanya accelerarà en els pròxims mesos les discussions per iniciar una “negociació política” sobre aquest pilar de l’euro. L’eurocomissari d’Economia, Pierre Moscovici, també va remarcar que “el to de la discussió” ha millorat, però va recordar que serà “decisiu” crear un sistema equilibrat amb més controls bancaris i en què es comparteixin els riscos a través de la garantia de dipòsits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Centenars de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona

Barcelona

La cantant Rosalía es posiciona sobre l’extrema dreta espanyola a través de Twitter: “Fuck Vox”

barcelona

Puigdemont qualifica el tall de l’AP-7 d’“expressió d’un conflicte” provocat per la “repressió”

brussel·les

Montserrat exigeix a Brussel·les “mesures urgents” per garantir la circulació a la Jonquera arran del tall del Tsunami

Brussel·les

La Diputació de Lleida torna a col·locar a la façana les pancartes de suport als presos polítics

Lleida

Fabricants i distribuïdors es mostren preocupats per l’impacte del tall a la Jonquera

Barcelona

Ampli ressò a la premsa internacional de l’acció del Tsunami a l’AP-7

barcelona

Girona comença a reposar els contenidors que va retirar o es van cremar arran dels aldarulls

Girona

La premsa europea es fa ressò del tall a la Jonquera

Barcelona