Política

Onadeta a Sabadell

Quatre marxes des de diversos punts de la ciutat reuneixen mig miler de persones a l’ajuntament

L’acció transcorre sense incidents

Les marxes convocades ahir per Tsunami Democràtic a Sabadell van ser animades, divertides, humorístiques... De tot menys multitudinàries. De la plaça Mestre Planes, a l’Eixample, van sortir poc més de cinquanta persones; si fa no fa, tantes com n’hi havia en tres punts més de la ciutat, des d’on van començar a caminar cap a l’ajuntament: la plaça de la Creu Alta, el Mur de la Llibertat (a la sortida dels ferrocarrils de Gràcia) i la plaça del Pi. Bé, d’aquest últim, només en van sortir una dotzena. “Anàvem tallant la vorera. Què vols? És Ca n’Oriach i allà la gent està per altres coses”, comentava un dels participants.

Totes van aconseguir arrossegar més gent pel camí, i a la plaça Doctor Robert, davant de l’ajuntament, s’hi van arribar a aplegar mig miler de persones. Grallers, balls de bastons, castellers, música i bones dosis d’humor, com ara quan un grup de voluntaris van simular que eren mossos i policies i van fer veure que carregaven contra els concentrats, armats amb escombres i amb escorredores de plàstic al cap. Corredisses simulades, rialles i crits de “fora les forces d’ocupació”, en un ambient intencionadament teatralitzat. “Aquí teniu una urna heretada de l’1-O perquè tothom que tingui una idea per anar fent boca, que vingui aquí i l’escrigui”, animava Josep Boltaina, d’Òmnium Cultural.

L’humor, potser per compensar l’escassa resposta, va ser present ahir en totes les marxes de Sabadell. “Som una onadeta petita del tsunami”, comentava una dona a la sortida de la plaça Mestre Planes. Tot i ser-ne pocs, anaven caminant pel mig del carrer i interrompien el trànsit al seu pas. Ni rastre de la Guàrdia Urbana, ni tan sols a les cruïlles més complicades, com la de la Gran Via amb avinguda Barberà, on els integrants d’aquesta branca del tsunami van decidir aturar-se i seure. “Ui, estic tan cansada... Estic una mica marejada, m’agradaria seure una mica”, comentava una de les dones que es dedicaven a amenitzar la marxa. “Què vols? Ho hem de fer amè. Fem república, però amb alegria”, repetia la dona.

Al mig de la Rambla, van tornar a seure. “Ara l’autobús no s’hauria d’aturar i escombrar-los a tots”, va cridar una dona visiblement enfadada. Ningú li va fer cas. Ni els manifestants ni les persones que berenaven tranquil·lament a les terrasses. I encara menys les que, com un dissabte qualsevol, havien sortit a comprar per la Rambla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PSC aigualeix la posició de Colau pels romanents

barcelona

Els lletrats del Parlament tanquen files amb Muro i en destaquen la “independència i professionalitat”

barcelona

Sánchez rebutja de nou desvetllar on és Joan Carles I

Palma de Mallorca

Un informe de Societat Civil Catalana assegura que la Generalitat “margina” el castellà

Barcelona

La CUP veu “imprescindible” que es publiquin íntegres les resolucions del ple de la monarquia

Barcelona

La senadora afroamericana Kamala Harris, número 2 de la candidatura demòcrata de Joe Biden

Barcelona

Creix la revolta pels estalvis

barcelona

Sánchez s’exposa al Congrés a la derrota del decret local

madrid

Barcelona i Badalona, les ciutats amb més superàvit reunit, tot i el ball de xifres

barcelona