Política

TONI COMÍN

EXCONSELLER DE LA GENERALITAT I EURODIPUTAT ELECTE

“L’eurocambra pot resoldre el cas ja donant-nos l’acta”

“El president Sassoli no sap desvincular-se de l’herència enverinada d’Antonio Tajani”

“L’euroordre és més complexa i Bèlgica podria consultar el TJUE”

“La condició de tots els independentistes a Sánchez ha de ser el respecte a l’autodeterminació”

A l’eurocambra s’ha fet un ús molt discutible dels serveis jurídics
Entrar en el cervell del senyor Llarena comença a ser un esport de risc

L’exconseller i eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, afronta demà la seva primera vista a Brussel·les per la tercera euroordre del jutge Pablo Llarena. I ho farà reconfortat per les bones notícies que han arribat aquesta setmana des de Luxemburg. Allà l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dir que l’Estat espanyol no pot posar traves als independentistes per ocupar el seu escó. Va llençar així a la paperera el requisit d’acatar la Constitució que va deixar tant Comín com Puigdemont i Junqueras fora de l’eurocambra.

Què li semblen les conclusions?
Són un document molt complet de tot el debat jurídic darrere d’aquesta qüestió. Recomano la seva lectura.
Què significa per a vostès?
Molta esperança, però també molta prudència perquè això és un procediment encara obert i, la decisió, la prendrà el tribunal. Si bé en la majoria de casos la sentència segueix el seu criteri, no té l’obligació de fer-ho.
Què els fa ser optimistes?
Els arguments de l’advocat general coincideixen plenament amb els de la nostra demanda al Tribunal General de Luxemburg contra el Parlament Europeu pel nostre escó. Això ens dona molta confiança.
Per què?
En un procediment en què ni tan sols som part, l’advocat general ha arribat al mateix punt que nosaltres. Si tothom arriba a les mateixes conclusions, és un molt bon senyal i mostra que el nostre dret a ocupar l’escó és força indiscutible.
Les conclusions del lletrat polonès Maciej Szpunar contradiuen l’Estat espanyol, la fiscalia, Vox, el Parlament Europeu i la Comissió Europea, parts en el cas de la pregunta prejudicial al TJUE.
La solidesa dels seus arguments canvia de manera contundent la dinàmica d’aquesta partida. L’opinió de l’advocat general ara ens posa en situació d’avantatge.
També posa en qüestió l’obligació de jurar la Constitució. Un tràmit que no li van deixar fer a distància i li va impedir ser avui a l’eurocambra.
Aquest requisit contradiu la lògica de les normes europees que regulen el Parlament Europeu i el dret comunitari està per sobre del dret nacional.
El text tira per terra la tesi de l’eurocambra.
La comissió d’Afers Legals, que és l’òrgan competent per opinar sobre això, tenia una doctrina molt consolidada que en realitat ens donava la raó.
I per què no l’han defensat als jutjats europeus?
Abans de l’estiu els serveis jurídics del Parlament Europeu es van despenjar amb una doctrina diferent sota la responsabilitat del jurisconsult Freddy Drexler. Qui és el senyor per contradir la doctrina del comitè d’Afers Legals? Quan hi ha contradiccions entre dues doctrines dins l’eurocambra ha de ser l’òrgan polític i no el servei tècnic qui tingui l’última paraula.
Què hi ha al darrere del canvi de posició?
A l’eurocambra s’ha fet un ús molt discutible dels serveis jurídics. Aquests tècnics depenen de la mesa del Parlament i del president. Sospitem que l’anterior presidència d’Antonio Tajani va voler fer favors als seus amics espanyols que el van condecorar amb reconeixements. Per això, dubtem obertament de la neutralitat i imparcialitat del senyor Tajani.
I ara, amb el nou president, el socialista italià David Sassoli, què?
S’ha trobat amb aquesta posició dels serveis jurídics. Sassoli no sap desvincular-se de l’herència enverinada de Tajani.
Quin rol té el comitè d’Afers Legals?
És el que aclareix els dubtes sobre les credencials i pot resoldre aquest cas per si mateix. Si guanyem la nostra demanda a Luxemburg contra el Parlament Europeu, serà un tribunal qui li digui que ha de rectificar. És millor que la cambra s’anticipi i ho arregli abans de rebre una sentència desfavorable.
Troben que hi ha disposició dins del comitè per fer-ho?
Les majories són les que són. Tot i això, com a mínim hem mantingut els seus membres informats. Quan vegin la posició de l’advocat general recordaran el que els vam dir nosaltres. L’opinió d’aquest lletrat és un incentiu perquè el comitè actuï directament. L’eurocambra podria resoldre el cas directament donant-nos l’acta.
Com afronta la primera vista per l’euroordre, què n’espera?
Tenim tota la tranquil·litat del món. Demanarem un ajornament que permeti acordar un calendari que convergeixi amb el de Puigdemont.
Ho veu possible?
Les dates relatives a la presentació de les al·legacions escrites segur que no poden coincidir. Però és més fàcil que el judici oral sigui per a tots els mateix dia: el 16 de desembre. És a dir, que hi hagi un sol judici.
Tot plegat perquè Llarena va demanar ràpidament l’extradició de Puigdemont el dia de la sentència i setmanes més tard la de vostè i la de Lluís Puig. Com ho interpreten?
Entrar en el cervell del senyor Llarena comença a ser un esport de risc. És molt difícil entendre les raons d’aquesta cadència.
Per què?
Per precipitar l’euroordre del president va adduir unes raons realment kafkianes. Deia que hi havia risc que marxés de Bèlgica i que s’enfrontava a penes molt altes. No té ni cap ni peus. Va ser detingut a Alemanya a la segona euroordre perquè intentava anar a Bèlgica.
Però vostè està en la mateixa situació, no?
És clar, aquest argument ens l’hauria d’haver aplicat a mi i a la Clara Ponsatí perquè estem en una posició similar a la de Dolors Bassa des del punt de vista del tribunal.
Quant pot trigar a resoldre’s la petició d’extradició tenint en compte els recursos que es poden presentar?
En principi, s’hauria de resoldre en un termini de 90 dies, però la llei preveu excepcions. A més, ens plantegem exigir al jutge belga que pregunti al TJUE sobre la immunitat, però també demanar-li qüestions prejudicials d’una altra naturalesa.
A què es refereix?
En pocs dies ho podrem explicar amb tot detall. Entre la segona i tercera euroordre s’han produït fets nous que obren un debat jurídic. Per exemple, la sentència d’Alemanya o la demanda contra el jutge Pablo Llarena als tribunals belgues. Això afegeix potència argumental a la nostra defensa, però també fa l’euroordre més complexa i Bèlgica podria consultar el TJUE.
I això què podria implicar?
El sol fet d’elevar una qüestió a Luxemburg ja modifica el calendari perquè el rellotge s’atura. Però si Luxemburg ens reconegués la protecció parlamentària, l’euroordre quedaria paralitzada.
Salvador Sostres va publicar aquesta setmana a l’‘ABC’ que Puigdemont té converses amb el govern de Pedro Sánchez per tornar a Catalunya. És veritat?
No en tinc cap coneixement i em costa creure que hi pugui haver cap negociació d’aquest estil. Nosaltres hem de poder tornar a Catalunya perquè les condicions legals ens garanteixen la nostra llibertat. Si som eurodiputats, s’haurà d’analitzar si tenim dret a la lliure circulació a la Unió Europea.
Què hauria de fer ERC davant del pacte tancat entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?
Els que defensem la independència tenim el deure de forçar el govern espanyol a reconèixer i respectar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. La condició de tots els diputats independentistes a Sánchez ha de ser el respecte a l’autodeterminació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Les protestes propalestines es traslladen als campus dels Estats Units

barcelona
Estats Units

Un editor de premsa groga reconeix que va afavorir Trump en la campanya de 2016

Barcelona
estat espanyol

La parella d’Ayuso va proposar al fiscal acceptar 8 mesos de presó pel frau fiscal

barcelona
guerra a gaza

L’ONU demana investigar les fosses comunes trobades en els hospitals de Gaza

barcelona
política

Vergés (Junts) reivindica la llengua catalana a la Diada de Sant Jordi

sant feliu de guíxols
unió europea

L’Eurocambra avala les noves regles fiscals que han de reduir el dèficit i el deute

barcelona
política

El TC avala Puigdemont de candidat contra el recurs de Cs

barcelona
regne unit

Sunak anuncia un augment de la despesa en defensa

barcelona
guerra a europa

Hezbol·là ataca amb drons una caserna israeliana a 15 quilòmetres de la frontera

barcelona