Política

Fi als 21 dies d’acampada a la plaça Universitat

La Guàrdia Urbana desallotja de matinada els acampats

Colau apunta a l’ocupació del carrer i al deteriorament

La Guàrdia Urbana va posar fi, la matinada d’ahir, a l’acampada que durant 21 dies ha ocupat la plaça Universitat de Barcelona en protesta per la sentència del procés. Un dispositiu format per 150 agents i comandaments dels antics antiavalots de la Guàrdia Urbana van desallotjar el centenar de persones que encara pernoctaven a la plaça, mentre que els antiavalots dels Mossos van preservar el perímetre sense actuar-hi. Va haver-hi moments de tensió i cops de porra i la intervenció policial, que es va desenvolupar entre la una i dos quarts de quatre de la matinada, va acabar amb dos detinguts: l’un per desobediència i l’altre per desobediència i agressió a un agent. 84 operaris de neteja van recollir 26 tones de material, incloses les tendes. Els acampats podran recuperar les seves pertinences al magatzem municipal si paguen prèviament una multa per ocupació il·legal de via pública.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va justificar el desallotjament per l’ocupació indefinida que s’estava produint en una artèria important per a la mobilitat com és la Gran Via i perquè “la situació a la plaça s’estava deteriorant”. Colau no va voler barrejar-ho amb l’agressió sexual de la qual una noia va informar fa uns dies a l’acampada, sense que hi hagi constància que la jove hagi presentat denúncia als Mossos. El tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, va insistir que la Guàrdia Urbana va intervenir per recuperar l’espai públic per la important afectació al trànsit, i es va mostrar confiat en el fet que els Mossos actuaran aviat en el tall diari de la Meridiana, que va considerar que és un problema d’ordre públic. Comerciants, veïns i taxistes es van mostrar ahir satisfets per la fi de l’acampada.

Nit a Sant Jaume

Els desallotjats van fer una assemblea a la plaça de Sant Jaume i van decidir passar-hi la nit per mostrar la seva oposició a la decisió presa per l’alcaldessa. També van fer una crida per les xarxes socials demanant mantes, sacs i roba d’abric.

Les universitats lliuren un manifest conjunt a Torrent

Redacció

Representants de la plataforma Universitats pels Drets Civils i la Democràcia van lliurar ahir al president del Parlament, Roger Torrent, el manifest conjunt que els claustres de les universitats públiques van subscriure contra la judicialització de la política i de rebuig a la sentència del Suprem contra els líders independentistes. Torrent va afirmar que les universitats “són un símbol de coneixement i llibertat”, i va assegurar que la sentència constitueix un atac al marc vigent de les llibertats i drets fonamentals “que criminalitza les protestes pacífiques, la participació democràtica i la lliure activitat parlamentària”.

El doctor en ciències i membre del claustre de la UPC Joan Gispets va manifestar que amb el manifest conjunt “la comunitat universitària catalana torna a deixar molt clar que no es vol mantenir en silenci davant d’aquesta situació excepcional, que ja fa massa temps que dura”.

El mateix dia que es va conèixer la sentència els rectors de les universitats públiques van emetre un comunicat conjunt en què expressaven la seva “indignació per la situació que es viu a Catalunya” i que posteriorment va ser aprovat pels claustres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més País, Compromís, Terol Existeix i PRC es mostren oberts a facilitar la investidura de Sánchez

Madrid

Colau va triar el pessebre de Sant Jaume entre tres propostes finalistes

barcelona

Aixequen la prohibició d’assistir a manifestacions a tres detinguts per les protestes de la sentència

barcelona

Una quarantena d’organitzacions de tot l’estat denuncien davant les Nacions Unides “la violació de drets humans” a Espanya

ginebra

El TSJC vol tenir la sentència per desobediència de Torra abans de Nadal

barcelona

La defensa de Sànchez, Turull i Rull demana que s’apliqui el tercer grau als seus clients

Barcelona

Els partits amb menys representació al Congrés negocien fórmules per evitar un grup mixt de 21 diputats

Madrid

La Crida defensa que continuarà funcionant de forma autònoma: “El seu futur el decidiran els socis”

Waterloo

El TSJC insta un jutjat a investigar si Ortega va incomplir la inhabilitació pel 9-N

Barcelona