Política

Partits: comptador a zero

Després d’un any carregat d’eleccions, inclòs un 10-N d’entrada no previst, totes les forces polítiques acceleren els processos interns per renovar els càrrecs i/o l’ideari

L’articulació final de l’espai de JxCat i la substitució d’Albert Rivera a Cs, principals moviments en espera de saber quan seran les properes catalanes

Ajornats alguns processos arran de la repetició electoral del 10-N, sobrevingut algun altre pels pèssims resultats llavors, tots els partits de l’arc parlamentari català, tret del PP –que tot just va fer el seu ara fa un any arran de la renúncia de Xavier García Albiol per concentrar-se en la candidatura a Badalona– han aprofitat la treva que s’obre després d’un any intens en què hi ha hagut dues convocatòries electorals espanyoles, unes d’europees i unes de municipals, per acabar de fer les renovacions internes pendents tant de cares al capdavant com d’idees al darrere. Fins a final d’any, tots hauran actualitzat direccions i/o corpus doctrinals per preparar-se per al que ha de ser el proper gran embat, unes eleccions catalanes que no tocarien fins d’ací a dos anys però que molts creuen que el president Quim Torra haurà d’avançar. Això, si abans no és inhabilitat.

ERC es ratifica

ERC ja va renovar al setembre una direcció amb Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant, i amb Pere Aragonès i Marta Vilalta com a noves cares visibles sobre el terreny, i ara prepara per al 21 de desembre el congrés que va quedar ajornat pel 10-N, on ha d’aprovar la nova ponència estratègica. Un text, en tot cas, que introduirà pocs canvis respecte dels postulats més pragmàtics ja aprovats l’estiu del 2018, i ratificats amb victòries incontestables en les dues eleccions espanyoles i en les municipals. Amnistia i autodeterminació són els seus dos eixos bàsics, mentre plantegen tres vies per assolir el referèndum: un pacte; forçar-lo a còpia de mobilització i desobediència civil, o tornar-lo a fer sense permís, opció que tot i que és la menys preferida, ja no descarten si el moviment s’ha enfortit prou. L’esborrany, a més, planteja superar el 50% “com a escenari no suficient però sí necessari” per continuar avançant. Això sí, entretant creix el debat intern sobre la posició a Madrid (ja van haver de fer consulta), que previsiblement el 21 encara no s’haurà aclarit, per la qual cosa serà un bon baròmetre per mesurar cap on es decanta la negociació per investir Pedro Sánchez.

JxCat aglutina

Ha arribat el moment que Junts per Catalunya, l’altre gran bloc independentista, decideixi què vol ser quan sigui gran. Consolidada ja com a marca electoral en el cicle complet, tot fa pensar que es mantindrà, però ha de trobar encara el desllorigador per trobar el millor encaix, ja sigui associant-s’hi o integrant-lo, amb un PDeCAT que també està en plena reflexió interna. Són dies de reunions decisives, com la que dilluns mantindran a Brussel·les els presidents Torra i Puigdemont i diversos consellers, senadors i diputats al Congrés i al Parlament, que també hauran de parlar, entretant, de la posició que prenen a Madrid. Per acabar d’embolicar la troca, quan duia mesos gairebé inhòspita, la Crida també va revifar amb una nova reunió dissabte passat, i ja ha dit que no descarta presentar-se amb marca pròpia a les properes eleccions que es convoquin.

Congrés del PSC

Anunciat ja a principi de juliol, el PSC fa el seu congrés el cap de setmana que ve, quan l’únic candidat, un Miquel Iceta que va entrar com a figura provisional el 2014 però que s’ha fet fort al capdavant, serà ratificat com a primer secretari indiscutit. Sense baralles pel lideratge, el més destacat tornarà a passar per l’ideari. En l’esborrany inicial del seu document polític, els socialistes reafirmen el compromís d’una Espanya federal i el reconeixement de Catalunya com a nació, i proposen un model educatiu plurilingüe que reforci el castellà i l’anglès als centres que es consideri necessari, eliminant tota referència a la immersió lingüística. Tot i això, hi ha esmenes en aquests dos últims punts, i ja es veurà com acaba tot. Els socialistes, que ja no parlen de república com a forma de govern desitjable i vessen crítiques a TV3, s’han recuperat i s’han consolidat com a segon partit a Catalunya en les últimes municipals i estatals, i aspiren a ser alternativa unionista a la Generalitat.

Comuns renovats

En un vist i no vist, Catalunya en Comú ja ha afrontat i completat després del 10-N la renovació de la direcció. Gairebé sense debat, es va triar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la líder parlamentària Jèssica Albiach i la primera tinenta d’alcalde de Castelldefels, Candela López, com a coordinadores nacionals en l’única candidatura presentada per renovar els principals òrgans. A l’executiva nacional, de trenta membres, hi destaca la incorporació de Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista assassinat per ETA, i Jaume Asens lidera el consell nacional. Els comuns, que volen consolidar l’espai i es presenten com a “dic de contenció” contra l’extrema dreta, pressionen ERC perquè els permeti fer un govern de coalició amb el PSOE a l’Estat, si bé alhora a ells els insten a aprovar el pressupost català.

Cs busca líder

El desastre electoral de Cs el 10-N va fer que plegués el fundador i líder històric, Albert Rivera. Amb la paradoxa d’haver quedat reduïts a la mínima expressió al Congrés, però de continuar sent el principal grup del Parlament, se n’ha quedat les regnes una gestora provisional, que ja va provocar algunes baralles internes, presidida per Manuel García Bofill, que prepara una assemblea general extraordinària per al 15 de març, que en suposarà gairebé una refundació. Inés Arrimadas, que ja va fer el salt a Madrid amb vista al 28-A, és la gran favorita al tron deixat per Rivera, i podria replantejar l’acostament a Vox per tornar a presentar-se com a partit de centre.

La CUP es recicla

Força en renovació constant, i per tal de culminar un procés iniciat al juliol, la CUP també va votar diumenge el nou secretariat nacional, amb una llista de quinze persones encapçalada per l’excandidata a Barcelona Anna Saliente i l’exregidora a Deltebre Dayana Santiago, i amb Maria Rovira i Edgar Fernández com a portaveus. El nou equip aposta per la confrontació com a eina per forçar la ruptura amb el règim del 78. Després d’unes municipals que li van anar malament, la CUP ha pres aire amb l’entrada al Congrés, on aposta pel bloqueig i no està d’acord amb l’estratègia de negociació iniciada per ERC i potser JxCat. La seva recepta és la desobediència i una mobilització al carrer que forci una mediació internacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trapero assegura que se sentia “molt incòmode” amb el procés

Barcelona

El Constitucional diu que el Suprem va vulnerar els drets dels assaltants de Blanquerna perquè va sentenciar sense escoltar-los

Madrid

El PSC creu que el diàleg “té vigència” tot i els “escassos” resultats de la taula de partits

Barcelona

ERC decidirà el suport als pressupostos de l’Estat “a mesura que vagi funcionant” la taula de negociació

Barcelona

Vox registra una proposició de llei al Congrés per il·legalitzar els partits independentistes

madrid

Colau, Collboni, Maragall i Artadi escenifiquen l’acord de pressupostos de Barcelona per al 2020

barcelona

Trapero diu que no van fer un cordó a Economia el 20-S perquè no van poder planificar els efectius

san fernando de henares

908,5 milions extra per a Salut i un augment de 1.400 professionals, al pacte dels pressupostos

barcelona

L’Audiència Nacional ratifica la seva competència pel judici a Trapero i l’excúpula d’Interior

ACN