Política

Presos de segon grau

Els penals proposen “sense unanimitat” que els nou presos polítics continuïn en règim ordinari, que implica no tenir permisos fins a complir una quarta part de la pena

Justícia ho aprovarà o no a mitjan gener

La classificació és el primer requisit per poder fer voluntariat fora

Classificar els nou presos polítics en segon grau. És la proposta “amb intens debat” i per “majoria, però no per unanimitat”, que van proposar ahir al Departament de Justícia les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric. La secretaria de Mesures Penals té ara dos mesos per ratificar la classificació o passar-los a semillibertat. El segon grau implica un règim ordinari, en el qual no es poden tenir permisos per sortir de la presó fins haver complert una quarta part de la pena (els Jordis la complirien el 14 de gener vinent i els últims serien Romeva, Bassa i Turull: el 16 de febrer del 2021). ERC va ser prudent i va sostenir que s’ha d’estudiar cada cas, mentre que JxCat aspira al fet que tinguin el tercer grau ja.

El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, va anunciar ahir les propostes conservadores i coincidents dels òrgans col·legiats dels tres penals (format pel director, amb vot de qualitat, i professionals, com ara juristes, psicòlegs, metges i mestres), als quals només es va demanar de manera excepcional de celebrar i comunicar el resultat el mateix dia i hora per evitar filtracions i dispersió. Calderó no va detallar els resultats de les votacions, tot i que va repetir que el debat va ser “intens”, i el principal escull per no proposar la semillibertat o el tercer grau és l’elevada condemna que els va imposar el Tribunal Suprem (de 9 a 13 anys de presó), ja que compleixen la resta de requisits, com ara tenir un entorn social estable, no reincidència (estan inhabilitats a càrrec públic) i pagar una responsabilitat civil, no imposada, ja que s’ha derivat el càlcul de la malversació de l’1-O al Tribunal de Comptes.

A partir d’avui, el servei de classificació de la secretaria de Mesures Penals ha d’estudiar i decidir si aprova la proposta de segon grau de les juntes o la modifica per la semillibertat. Es preveu que no s’esgotin els dos mesos i que comuniqui el seu resultat a mitjan gener. La secretaria de Mesures Penals del Departament de Justícia, que encapçala la consellera Ester Capella (ERC), només modifica un 5% de les propostes de les juntes, una xifra que Calderó va qualificar de positiva perquè implica que es treballa amb coordinació i els mateixos objectius. “Amb les classificacions no s’acaba res. És el tret de sortida per preparar el programa individual de tractament de la persona”, va sostenir Calderó, així com concretar el calendari de permisos i liquidació de la condemna. A més, els presos polítics, com qualsevol intern, han de ser primer classificats per poder obtenir permisos o altres mesures, com ara la recollida a l’article 100.2 de la llei penitenciària, d’àmbit estatal, la qual permet que presos en segon grau puguin sortir uns dies del penal per fer tasques de voluntariat en una ONG, com ha tingut Oriol Pujol, o cuidar de familiars dependents.

Les defenses dels independentistes ja han aportat documentació perquè les juntes de tractament aprovin l’aplicació de l’article 100.2, el qual en aquest cas ha de ser ratificat o no per la junta de vigilància penitenciària, no pel Departament de Justícia, com sí que requereix la classificació, la qual s’ha de revisar en un termini màxim de sis mesos.

La junta de tractament del centre penitenciari Mas d’Enric (Catllar) es va pronunciar en el cas de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; la del Puig de les Basses (Figueres), en el de l’exconsellera de Treball i Famílies, Dolors Bassa, i el centre de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), sobre l’exvicepresident Oriol Junqueras; els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez.

Per formular la seva proposta, les juntes de tractament estudien i avaluen els informes elaborats pels equips dels mòduls de la presó que estan en contacte diari amb les persones internes. A més dels anys de la condemna, tenen en compte altres factors com ara la conducta i el nivell d’adaptació de les persones condemnades als penals, les condicions de les seves xarxes social i familiar, la capacitat de reinserció laboral, si tenen o no antecedents penals, el risc de reincidència i el temps complert en presó preventiva. El servei de classificació de la subdirecció de tractament, format per 10 juristes i psicòlegs, estudiarà el conjunt de les propostes, per garantir que els diferents penals s’han pronunciat amb criteris homogenis.

“Els que branden la Constitució i la llei, que no amenacin i respectin els 5.600 treballadors de les presons. Catalunya és l’única comunitat que té delegades les competències de presons. I cal aclarir que no perseguim fins espuris: els jutges imposen les penes i la Generalitat les executa, sempre garantint els drets dels interns”, va manifestar Calderó per les darreres crítiques de partits de l’oposició, com de la fiscalia en posar en dubte que el govern català complís l’execució de la pena dels independentistes catalans en considerar que “reben moltes visites” d’autoritats.

Quan el govern aprovi la classificació dels presos, les seves defenses i la fiscalia podran presentar recurs al jutge de vigilància penitenciària. Per exemple, el penalista Jordi Pina, defensor de Sànchez, Rull i Turull, ja va precisar abans-d’ahir que han de tenir el tercer grau. Si el jutge no els dona la raó, es pot presentar recurs al Tribunal Suprem, que és el tribunal sentenciador, en aquest cas. Els quatre fiscals del Suprem ja han expressat que s’oposaran al fet que els presos polítics obtinguin ja la semillibertat.

Per esquivar el Suprem, una possibilitat és acceptar el segon grau, i fomentar que la direcció del penal, en el programa de preparació per retornar a l’exterior, aprovi sortides per fer voluntariat (100.2). I, passats uns mesos, la junta de tractament del centre també pot proposar que els presos passin a tercer grau, sense esgotar el termini de mig any, obligat per llei per revisar la classificació. Els recursos no aturen les classificacions o permisos concedits, fins que hi hagi una resolució judicial ferma. Per ara, doncs, tercer i segon Nadal tancats per als independentistes.

LES FRASES

Fa 35 anys que la Generalitat té delegades les competències de presons, i el model català és exemplar

LES XIFRES

No és el context polític el que ha marcat la proposta de classificacions, sinó el debat tècnic
Amand Calderó
secretari de mesures penals
100.2
article
amb el qual els presos polítics podrien sortir del penal per fer voluntariat, un cop s’aprovi la seva classificació.
36
dies de permís
tenen els reclusos en segon grau que hagin complert 1/4 part de la pena i amb bon comportament.

El Suprem ha de tornar els 2,1 milions a la Caixa de Solidaritat

La fiança inicial

El Tribunal Suprem ha derivat el càlcul i reclamació de la malversació de l’1-O al Tribunal de Comptes, que ja ha obert un expedient, en el qual la fiscalia reclama 8 milions d’euros al govern de Puigdemont. Per això, els advocats ja han demanat a l’alt tribunal que retorni la fiança de 2,1 milions d’euros, que el jutge instructor Pablo Llarena va exigir als presos polítics. Els diners van ser aportats per la ciutadania i recollits per l’associació Caixa de Solidaritat, creada per l’ANC i Òmnium per cobrir multes i fiances al moviment independentista. Cada setmana reben peticions, segons responsables de l’entitat, i una darrera va ser el pagament de les fiances de dos joves en presó provisional a Tarragona per les mobilitzacions postsentència. També es van aportar els 5,8 milions exigits pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que investiga l’1-O, amb partides ara duplicades al Tribunal de Comptes.

Compensades

La penalista Judit Gené, defensora de l’exconsellera Meritxell Borràs, és l’única que va demanar al Suprem que li reduís la multa de 60.000 euros imposada pel delicte de desobediència en compensació pel mes en presó provisional i altres restriccions de drets patits, tot citant resolucions del mateix alt tribunal i de l’Audiencia Nacional, en què es fixa que cal compensar les mesures cautelars si finalment la persona no és condemnada pel delicte, en aquest cas la rebel·lió. Gené recorda al tribunal que l’article 59 del Codi Penal fixa que es pugui fer aquesta equivalència. En concret, dos dies de multa equivalen a un dia a la presó. En el cas de Borràs, que va estar 32 dies en presó provisional, se li resten 64 dies de multa. La penalista també va reclamar per les 46 compareixences al jutjat i per la retirada del passaport. El Suprem ha aprovat totes les peticions de Gené, i les ha aplicat als exconsellers Carles Mundó (que com Borràs ara ha de pagar 35.600 euros) i Santi Vila (48.400 euros).

Mundó reclama

L’exconseller Carles Mundó també ha anunciat que reclamarà una indemnització al Ministeri de Justícia pels seus 32 dies a presó, diners que destinarà a l’Associació Catalana de Drets Civils. També li han de tornar els 100.000 euros de fiança, imposada per poder sortir en llibertat provisional, com també a Borràs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat suspèn en violència de gènere, discriminació i drets civils davant l’ONU

Ginebra

Salvini fa espectacle amb el racisme en campanya

Roma

La defensa desfà l’acusació de passivitat dels Mossos

barcelona

Alerta mundial pel virus xinès

Tòquio

Els republicans veten nous testimonis i documents en l’‘impeachment’ a Trump

Washington

Els EUA reobren a Davos la guerra aranzelària amb els països europeus

DAVOS (SUÏSSA)

El TC avala que el Suprem dictés presó per a Sànchez el 2018

Barcelona
política

Arxiven la causa contra l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès per l’1-O

Twitter suspèn el compte de Vox per “incitació a l’odi”

Barcelona