“Si Sánchez vol resoldre aquest conflicte, no pot haver-hi presos”

En una fase molt preliminar. Al gener el jutge ha demanat que les parts li facin una primera aproximació als arguments que pensen defensar, perquè dijous no hi vam entrar; un esquema per poder mesurar la complexitat del cas, els calendaris, etc.

En principi sí, però això del Brexit està sent un procés tan complicat que no hi ha certeses. I tampoc n’hi ha, o almenys jo ho desconec, sobre els tempos de substitució dels membres del Parlament Europeu. Un dia en sortiran els britànics i en algun moment hi entraran els següents, i llavors veurem què haurà passat en termes de reconeixements i d’immunitats. De moment no faig plans.

Hi ha diversos nivells d’optimisme, això és normal en totes les causes. Jo no és que no sigui optimista, és que m’estimo més ser prudent. Podria ser que el tribunal es pronunciés de tal manera que ja no hi hagués més discussió. Però també podria ser que sortís amb una resposta més salomònica. Ja ho veurem, no podem donar per fet que això quedarà aclarit demà.

Encara no. De moment no em correspon: no soc eurodiputada electa, i per tant no he de fer res. En el moment en què ho sigui, hauria d’entendre bé les dates i com funciona tot això, i si el Parlament Europeu refusés incorporar-me, m’ho hauria de plantejar. Però d’aquí al dia que això passi, és possible que la discussió sobre el cas de Comín i el president Puigdemont estigui resolta, perquè ells tenen la seva pròpia demanda i també s’haurà de solucionar en les properes setmanes. No té data, però tampoc s’ha d’eternitzar.

D’aquí al 23 de gener s’hauran aclarit unes quantes coses. Entre les quals, els timings, si el Brexit efectivament comença de manera institucional el dia 31, que és el que ara hi ha pactat, o això es revisa, perquè l’última versió del tractat, que encara no està aprovada, dona marge per revisar-ho tot. O sigui que ja ho veurem. Si hi ha hagut notícies que canviïn la meva situació present, suposo que tindran conseqüències sobre les peticions que farà la defensa. Això és en mans dels meus advocats, n’hem de parlar en les properes setmanes.

El resultat de les eleccions va ser dijous passat, i des d’aleshores no he vist els meus advocats. L’escenari que em converteixi en eurodiputada entenc que és rellevant i l’hauran de tenir en compte, però ara mateix no et puc dir amb detall com reaccionarem a aquesta situació, ni em correspon fer-ho.

És evident que el context polític no condiciona definitivament ni de bon tros, però és l’atmosfera en la qual es mou tot el sistema. I costa molt entendre que haver posat urnes en un referèndum, per molt discutible que fos, sigui motiu de persecució criminal. En aquest sentit, Escòcia és un país on probablement el meu cas estarà ben defensat, tot i que no puc prejutjar el que farà el jutge. Ni puc fer pronòstics, ni és prudent que en parli gaire.

Sí, no sé què devia voler dir, però és molt interessant el moment que s’ha obert. És evident que es van presentar a les eleccions amb aquest missatge, han tingut un resultat molt bo, i ara veurem com reacciona el govern dels tories. És curiós que Boris Johnson ha dit que ara no ho aprovaria i jo no tinc prou expertesa jurídica britànica per mesurar qui hauria d’arbitrar això si hi hagués un desacord, però no crec que el primer ministre tingui l’última paraula dins l’estructura institucional del Regne Unit. Aquí hi haurà d’intervenir potser la Cort Suprema, ja que no hi ha Tribunal Constitucional, però no sé ni si els experts saben què podria passar. De moment ha dit que no, però aquest és un país d’una gran tradició democràtica. No puc fer previsions, però hi ha eines institucionals per gestionar els conflictes bastant més neutrals que el TC espanyol; aquí hi ha més marge de negociació, i Sturgeon no es trobarà amb una situació de repressió com la que hem viscut nosaltres.

És una possibilitat, però abans no hi arribem caldrà veure-ho. En tot cas, això ja ha estat evident abans, aquí ja hi ha hagut un referèndum d’autodeterminació. Pel seu comportament antidemocràtic, Espanya està fora de les coordenades normals de qualsevol democràcia normal avançada, com el Regne Unit i el Canadà.

El jutge voldrà mirar-s’ho bé, suposo. El fet que uns altres jutges alemanys ho hagin descartat és evidentment rellevant, perquè fan servir uns arguments molt fonamentats en la seva sentència, i els meus advocats en faran servir de similars. En tot cas, en el meu cas entenc que el jutge d’Edimburg s’ho mirarà de nou.

La petició d’extradició és només per sedició, suposo que perquè van fer aquella cosa tan estranya amb Dolors Bassa. Això ja està sentenciat, l’han condemnat i ha tingut aquesta conseqüència: que la meva ordre d’extradició és només per sedició.

Entenc que la seva defensa ha demanat que això es revisés, però no tinc notícies que hi hagi hagut cap resposta. Però no sé tampoc si llavors em demanarien l’extradició també per malversació. No puc saber què farà Llarena; fa coses molt complicades que no puc preveure.

Jo m’ho plantejo cada dia, això.

Les coses es plantegen, i s’hi pensa, i es mesuren... Caldrà veure, en el moment en què això succeeixi, en quines condicions succeeix i quina és la reacció de l’Estat espanyol, perquè a ells també els obliga... Hi ha una sèrie de decisions de les Nacions Unides que els obliguen i les han ignorat. Si hi ha decisions dels tribunals europeus de justícia que també els obliguen, caldrà veure si també les ignoren o no. No puc fer anuncis sobre què faré sense tenir clar com reaccionen les autoritats i els jutges del Suprem davant d’això.

No hi he pensat. Acostar-nos-hi, ens hi podem acostar avui mateix. Jo tinc permís per viatjar i de fet he anat a París, per exemple. És evident que, en una situació d’ocupar l’escó i de reconeixement de la immunitat, viatjar per la UE no suposa cap mena de problema. Si això pot tenir com a derivada que siguem més presents a la Catalunya del Nord? Probablement sí.

No et diré el que crec que hauria de fer el president, perquè ara fa bastants dies que no parlem, i perquè és ell qui ho ha d’explicar, el que pensi fer. No seré jo qui em posi a donar consells en una entrevista. No n’hem parlat, però em fa la sensació que ara mateix prioritzarà ser parlamentari europeu.

Sánchez hauria de fer bastants passos abans que els diputats catalans es plantegessin si li donen suport. De moment no n’ha fet ni un, i em sembla que simplement seure, o posar taules o cadires, tota aquesta discussió sobre si estem drets o asseguts, no té cap contingut. Ara mateix no hi ha cap motiu per donar suport a la governabilitat d’Espanya en general ni al candidat Sánchez. D’entrada, no veig quin guany en podem obtenir; tots són per a ells. I per què els hem de fer cap favor?

Hi ha d’haver mesures concretes que ell ha de prendre per demostrar que està disposat a començar a resoldre el problema. És ell qui ho ha de fer, no és que s’hagi d’arribar a un acord. Després, si demostra que és capaç de moure’s, pot donar indicacions que hi ha marge per negociar, però ara mateix no ha fet ni una demostració que pugui prendre mesures per reconduir el conflicte de manera civilitzada. I en podria prendre moltes.

La primera, escoltar les recomanacions de les Nacions Unides i endegar el procés necessari per obeir-les. Això no és que s’hagi de negociar, és que ell hi està obligat! Hi ha una sèrie de coses a les quals està obligat, i que no està fent. Espanya té uns compromisos internacionals i n’està fent cas omís.

És evident que si ell vol resoldre aquest conflicte polític, no pot haver-hi gent a la presó. És un punt de partida imprescindible, i s’han d’estudiar les eines per fer-ho possible. Amagar-se darrere la pretesa independència de la justícia és una excusa de mal pagador. Es poden fer moltes coses, perquè és clar que la repressió no ha parat i continua, i els socialistes no estan fent res per aturar-la; ans al contrari.

Soc membre del primer consell de govern, perquè el president Puigdemont ens ho va demanar a tots els exconsellers exiliats, i vaig acceptar-ho. Participo en reunions i discussions, però potser no estem fent tota la feina que hauríem de fer. El conseller Comín ha fet una gran tasca per a la posada en marxa, hi està treballant i jo hi he participat menys per obligacions professionals, però confio que avançarà, perquè per algun costat hem d’avançar, i per aquí podríem.

Sí, però es visibilitza a canvi de moure’ns poc. Té potencial, però l’hem de demostrar, i de la manera que s’ha posat en marxa no ha generat prou confiances. El grau d’adhesions no ha estat tan potent com hauria d’haver estat, i és un peix que es mossega la cua. Ara ha de donar veu als inscrits i posar-se en marxa com el que diu que és, i començar a fer acció política de manera una mica més intensa.

No formo part ni de la Crida ni del PDeCAT; soc una independent que va anar a les llistes de JxCat al Parlament Europeu. I vaig participar en alguna reunió de JxCat a Brussel·les, però clarament no en el nucli de decisió. La Crida em va semblar d’entrada una bona idea, però tal com s’ha materialitzat no sé fins a quin punt ja difícilment prendrà el vol, perquè ha estat massa temps congelada per motius una mica difícils d’entendre. No sé fins a quin punt és una marca de recanvi o té més contingut que això. M’ho miro des de fora.

Ja no vaig participar en la fundació de la Crida perquè em va semblar que s’estava fent de manera que els procediments de control i la direcció eren poc oberts. Les coses es pacten entre els partits –en aquest cas, el PDeCAT hi va tenir un paper important–, i soc molt gelosa de la meva independència i no em veig inscrivint-me en una formació política que no em generi una absolutíssima confiança. I com que això no passa, i no crec que passi de manera immediata ni a mitjà termini, me’n mantindré al marge.

Com es digui m’és igual. El que és important és el que sigui. Necessitem una renovació de pràctiques, costums i lideratges. I, per sobre de tot, de comportaments. Es prenen moltes decisions no se sap ben bé com, i des de fora fa la sensació que els procediments i les discussions no són prou oberts. Es peca molt de tacticisme: es pensa molt en la setmana que ve, i molt poc més a llarg termini.

Confesso que faig una vida molt solitària, i si algú n’ha parlat a Escòcia no ho sé. A la premsa no ho he vist..., però confio que sí que l’acció de Tsunami tindrà un gran impacte. Aquests partits se’ls mira gairebé tothom, fins i tot jo, que no soc gaire de futbol, aquest provaré de mirar-me’l. Tinc una gran curiositat per saber què faran.