El retorn dels gihadistes es complica
França i els EUA discrepen sobre la gestió dels integrants occidentals d’EI empresonats al nord de Síria
París s’oposa a jutjar-los en sòl francès, però tampoc aconsegueix que se’n faci càrrec Bagdad
Quatre dones de gihadistes i set dels seus fills van aterrar el 9 de desembre a l’aeroport Charles de Gaulle de París. Dues d’elles, sobre les quals pesava una ordre de detenció internacional, van ser presentades davant d’un jutge. Les altres dos, van detenir-les. I els menors van rebre l’atenció de l’ajuda social a la infància francesa. Reflectit en casos com aquest, que es produeixen en comptagotes, el retorn a Europa dels integrants estrangers d’Estat Islàmic (EI) i els seus familiars s’ha convertit en un espinós dossier que queda en suspens al final d’aquest any. Washington i Ankara aposten pel retorn als països d’origen dels islamistes radicals detinguts al nord de Síria, però París i la resta de cancelleries occidentals s’hi oposen.
Cap a 12.000 gihadistes es troben detinguts en el Kurdistan sirià. L’ofensiva de Turquia a l’octubre a Rojava va evidenciar la importància d’aquests presoners. Segons l’institut Egmont, un grup de reflexió belga, una quarta part són estrangers i vora 800 són europeus. Tot i que la situació al nord-est de Síria és ara una mica més estable, el govern turc utilitza l’hipotètic retorn com un mecanisme de xantatge envers els governs europeus.
A aquesta pressió diplomàtica cal afegir la situació deplorable en què es troben les dones i els fills d’aquests islamistes radicals, concentrats en campaments tancats, com els d’Ain Issa i Al-Hol. Situat prop de la frontera amb l’Iraq, aquest és com una presó a l’aire lliure amb 80.000 residents. “En el campament d’Al-Hol, la situació és crítica. Hi ha molt poques ONG i moltes de les tendes de campanya no s’aguanten dempeus”, assegura a El PuntAvui l’advocada Marie Dosé. “Almenys 300 menors hi han mort durant aquest any”, hi afegeix aquesta lletrada, que defensa famílies franceses i una quarantena de dones detingudes a Síria i Iraq.
Dosé critica la reticència de les autoritats franceses d’acceptar el retorn dels gihadistes: “Això pot comportar posar en perill la vida d’altres persones.” A principis del 2019 el govern francès tenia preparat un dispositiu per repatriar i deixar en mans de la seva justícia els radicals francesos. Al febrer, però, va fer-se enrere davant l’hostilitat de l’opinió pública. Des d’aleshores, aquesta situació s’ha convertit en una pedra a la sabata per a França, el país europeu amb un major nombre de combatents empresonats a Síria: cap a 130 adults i 320 menors –en el cas de l’Estat espanyol són quatre adults i 17 nens.
“Els membres de la coalició han de repatriar els milers de combatents terroristes actualment detinguts”, va declarar secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo. Malgrat la insistència de Washington, París prefereix que “siguin jutjats el més a prop del lloc on han comès els crims”.
Negociacions
El ministre francès d’Afers Estrangers, Jean-Yves Le Drian, va desplaçar-se a mitjan octubre a Bagdad per tractar la possibilitat que la justícia iraquiana es faci càrrec dels integrants occidentals d’EI. Tot i que al març onze gihadistes francesos ja van ser condemnats a mort a l’Iraq, aquesta temptativa no va fructificar. “No som un abocador d’islamistes radicals”, van respondre-li les autoritats iraquianes, enfrontades des de fa mesos a una revolta popular.
“Quan el país de les llums considera que els seus ciutadans han de ser jutjats a l’Iraq, un país amb una justícia sense garanties i que aplica la pena de mort, això significa que hem tocat fons”, critica Dosé. Més prudent es mostra Nadia Remadna, fundadora de la Brigada de Mares, una associació d’ajuda a les famílies que van sofrir la partida dels seus fills per unir-se a EI: “Si no arreglem els motius de fons que van propiciar que aquests joves francesos se n’anessin, tampoc resoldrem la difícil qüestió del retorn.” Aquesta assistenta social posa l’exemple d’Algèria i com el retorn d’aquells islamistes que als vuitanta van anar a combatre a l’Afganistan va alimentar la guerra civil algeriana.
A més de l’hostilitat de l’opinió pública, la dificultat del retorn recau en el fet d’evitar que les presons franceses esdevinguin un niu de radicalització. Però deixar-los a Síria “comporta el risc d’afavorir que reneixi EI”, adverteix Dosé. I així cometre el mateix error que va permetre que aquesta organització terrorista sorgís a partir dels campaments de detinguts de la guerra de l’Iraq.
LES XIFRES
Crida al cessament de la violència
La UE va demanar ahir a totes les parts implicades en la guerra de Síria, i concretament al règim de Damasc i als seus aliats, que cessin l’escalada de violència i protegeixin la població civil al nord del país. “L’escalada de violència en el nord-oest de Síria per part del règim sirià i els seus aliats ha de cessar. L’última ofensiva inclou atacs aeris indiscriminats en un bombardeig a civils i rutes de fugida”, diu en un comunicat el Servei d’Acció Exterior de la UE. La diplomàcia comunitària va recordar que “totes les parts tenen l’obligació de protegir els civils”. “El règim i els seus aliats han de posar fi als atacs militars indiscriminats i respectar la llei internacional humanitària”, hi va afegir. Brussel·les va indicar que els nous atacs han costat “incomptables vides de civils, ferits i el desplaçament de 80.000 persones”, la qual cosa eleva a 800.000 persones el nombre de desplaçats al país des del passat febrer.
