França obre la porta a l’extradició de Ternera
L’Estat el reclama per l’atemptat d’ETA de 1987 contra la caserna de Saragossa
La justícia francesa va fer un primer pas ahir per extradir a l’Estat espanyol el veterà dirigent d’ETA José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, per l’atemptat de 1987 contra la caserna de Saragossa, un dels més sagnants perpetrats per l’organització armada, que va causar 11 morts i desenes de ferits. Amb tot, l’entrega de l’històric dirigent etarra, detingut als Alps al maig després de 17 anys de clandestinitat, encara haurà d’esperar, ja que els seus advocats han anunciat que recorreran davant del Suprem la decisió dictada per la sala d’instrucció del Tribunal d’Apel·lació de París.
Sobre Ternera, a més, pesa una altra demanda d’extradició per l’assassinat el 1980 de Luis Hergueta, directiu de Michelin a Vitòria, i dues euroordres dictades per l’Audiencia Nacional, respectivament, per crims de lesa humanitat com a membre de la direcció d’ETA que decidia els atemptats entre el 2004 i el 2007 i per finançament de la banda a través de les herriko tabernes. Sobre aquestes tres peticions, els magistrats francesos van demanar precisions a la justícia espanyola i van ajornar la seva decisió al pròxim 4 de març.
Les demandes d’extradició no són euroordres, ja que es van emetre abans de l’entrada en vigor d’aquest instrument de cooperació judicial.
Si es confirmés l’extradició, seria la segona vegada que l’Estat francès el lliura a l’espanyol. Ja ho va fer el 1996, 10 anys després de la seva detenció a Baiona juntament amb la seva dona. Després de més de tres anys esperant el judici i després d’haver estat elegit diputat al Parlament basc el 1998 per Euskal Herritarrok, va ser posat en llibertat el gener del 2000 i, des de llavors, no va respondre a les crides de la justícia espanyola i va iniciar, així, un llarg procés de clandestinitat. L’advocada d’Urrutikoetxea, Laure Heinich, es va mostar confiada ahir que el seu client no serà entregat i va dir que les noves demandes d’aclariments demostren l’“opacitat” de la justícia espanyola. “Utilitzen Urrutikoetxea com un símbol i per això en demanen l’entrega de manera no legal”, va declarar la lletrada després de la lectura de la decisió, a la qual va assistir el mateix Josu Ternera.
