L’habitatge, amb mirada llarga

A Girona tenim un problema d’habitatge. Aquesta afirmació no és cap eslògan; és la crua realitat que només una minoria privilegiada dels nostres conciutadans aconsegueix defugir. Si fa deu anys la crisi de les hipoteques va arribar com un terratrèmol destrossant vides, ara és l’augment desorbitat dels preus del lloguer el que amenaça el benestar de moltes famílies. Molta gent ja ni es planteja comprar un pis pel risc que suposa (ja ens anuncien una nova crisi econòmica!), i això ha comportat la saturació del mercat del lloguer. Aquí el Girona, rai! ja no serveix. Dia sí dia també ens trobem famílies amenaçades de ser desnonades perquè no poden fer front a preus abusius; veïnes i veïns a qui d’un dia per l’altre els augmenten fins a un 30% el cost mensual d’un habitatge, o joves que veuen l’emancipació com un luxe d’altres temps.

Per la quantitat de derivades que engloba, des de Guanyem Girona pensem que l’habitatge és el gran tema que afecta aquesta ciutat. Així ho hem fet constar amb les nostres mocions al ple municipal i amb les millores introduïdes als pressupostos, que aquest 2020 augmenten deu vegades els diners dedicats a la compra d’habitatge i inclouen dos projectes d’habitatge protegit per a joves i de cohabitatge. Polítiques concretes per mitigar una crisi.

Però amb l’emergència residencial cal mirada llarga. Aquest mes de desembre fèiem una proposta d’eixos estratègics per al pacte local de l’habitatge i insistíem en la necessitat de convocar la taula pel dret a l’habitatge. Seure, parlar i projectar entre tots els agents implicats les solucions que a llarg termini posin fi a la crisi. En definitiva: apostar pels consensos i les idees que evitin el pa per avui i gana per demà. En aquests moments a Girona i a la resta de ciutats europees el model urbanístic predominant és l’especulatiu, cosa que està generant unes bosses cada vegada més grans de col·lectius exclosos del dret a un habitatge digne. I d’aquest drama se’n deriven polítiques municipals més o menys improvisades que pretenen posar un pedaç al problema. Són comptats els municipis més agosarats que van realment al nucli del problema i no a la seva manifestació última. No podem fer bones polítiques d’habitatge si no revisem el model urbanístic de les nostres ciutats a fons. No podem fer bones polítiques d’habitatge si no revisem la centralitat i la perifèria, les interfases, la distribució dels serveis, les idiosincràsies i els valors a preservar de cada espai i barri de la nostra ciutat i de la nostra àrea urbana. És evident que si no anem més enllà, si no ens plantegem quina és la Girona que volem per als nostres fills, amb l’objectiu de repensar l’actual Girona, tornarem a cometre els mateixos errors. I potser un dia aturarem un desnonament, i ho celebrarem, i al següent comprarem uns pisos i els destinarem a ús social, i ho celebrarem, però sense aquest exercici d’autocrítica, d’investigació i d’innovació el preu del lloguer es seguirà enfilant, a poc a poc, i fent cada dia més difícil la vida de les veïnes i els veïns sense cap aturador. Per tot això, observo el pla local de l’habitatge com una gran oportunitat per dir sense embuts que a Girona tenim un problema d’habitatge. Reconeguem la gravetat de la situació i arremanguem-nos per trobar-hi solucions. El problema, tots ho sabem, no marxarà sol. Amb tot això des de Guanyem Girona proposem els següents objectius estratègics:

1. Incrementar el parc d’habitatge protegit i assequible en règim de lloguer en sòl de titularitat pública.

2. Fer front a la situació d’emergència residencial.

3. Incrementar el coneixement i control sobre la dinàmica del mercat de compravenda, de lloguer i de la promoció d’habitatge.

4. Millorar l’estat de manteniment del parc d’habitatge existent.

5. Controlar els habitatges d’ús turístic i revertir el seu possible efecte en els processos de gentrificació i pèrdua de parc d’habitatges d’ús residencial.

I, de forma transversal, apostem per la necessitat de fer un nou desenvolupament urbanístic que, incorporant la imprescindible dimensió supramunicipal d’àrea urbana, permeti fer front als nous reptes urbanístics, d’habitatge i de mobilitat per a una Girona del 2030.