“El Partit Demòcrata està preparat per a les eleccions”

L’endreça no és entre el PDeCAT i la Crida. Nosaltres tenim un mandat del consell nacional que diu que el PDeCAT ha de transitar cap a JxCat. En aquest trànsit, hi poden intervenir diferents actors, però el PDeCAT és l’únic actor que és un partit polític amb totes les lletres, amb base territorial, implantació i càrrecs orgànics. Interpel·larem els altres actors de l’espai. Un pot ser la Crida; d’altres no tenen filiació, els independents. Intentarem confluir en un projecte únic.

El que faran els altres no ho sabem. La voluntat del PDeCAT és transitar cap a JxCat, això ho tenim claríssim. Intentarem incorporar en aquest trànsit el màxim de gent i de mirades possible per ser un projecte polític fort i guanyador. A partir d’aquí, busquem interlocutors i la Crida, lògicament, n’és un, només faltaria.

Quan vam aprovar al consell nacional transitar cap a JxCat, on el PDeCAT fos una peça clau d’aquest JxCat, no vam aprovar una fórmula de com fer-ho perquè no volem ser un element polèmic dins l’espai, sinó de confluència. Si aprovem una fórmula és com si exigíssim a l’altre que accepti el que volem.

La nostra voluntat és que estigui llest com més aviat millor. Cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat. El PDeCAT té la seva i vol que sigui molt gran, però no només depèn de nosaltres. Estem preparats, estem organitzats en l’àmit intern. Com a organització tenim uns processos interns que hem d’activar en el moment en què es convoquin eleccions. Som una estructura que no depèn de tercers per poder-se articular i engegar la maquinària. No volem engegar-la sense haver explorat tot això que parlem. Nosaltres estem preparats; però, tot i estar preparats, volem interpel·lar tot l’espai per intentar que en el moment que arribi l’hora de la veritat tots estiguem preparats.

Des de sempre hem tingut al PDeCAT gent independent a les llistes. Amb JxCat el que s’explora és una visió molt més transgressora: no només incorporem gent que pugui tenir una simpatia pel nostre projecte polític, sinó que, a través de la nostra causa nacional i més enllà de l’estricte organigrama de partit, sumem noves mirades per ser més forts i que la lluita de país passi per damunt de la lluita de partits. Això ho hem demostrat. Podem posar el PDeCAT a disposició del projecte de JxCat amb el qual ens sentim molt identificats i continuar sumant mirades diferents? Evidentment que sí. Ho hem de fer sempre a l’últim minut, a última hora, i que això provoqui que els nostres funcionaments com a partit es vegin tensionats? Per això ho fem amb temps. Intentem que els nostres processos de partit puguin confluir en temps i forma i amb altres maneres de fer i de ser de cara a unes pròximes eleccions, que no sabem quan seran. Tenim pressa? Ho volem fer bé. És millor no tancar-ho en fals. El que no podem fer és tancar-ho en fals.

La gent que participa de la política del PDeCAT està regida per uns processos d’elecció. Ens agradaria trobar la fórmula perquè tots els candidats tinguin una validació, una legitimació de les bases. Es pot aplicar la fórmula del PDeCAT a tot l’espai? Ja ho veurem. Però ara no som aquí.

No és una pregunta que nosaltres puguem respondre. Nosaltres hem dit que tenim un mandat claríssim de la nostra gent que ens empodera perquè el PDeCAT pugui ser una peça clau de JxCat. No puc dir el que farà o no la Crida; esperem que vulgui confluir, lògicament, com fins ara. En les últimes eleccions al Parlament la Crida no existia, el PDeCat sí.

Però JxCat era una coalició electoral de CDC i el PDeCAT. Per tant, el PDeCAT sempre ha estat present i ha concorregut a totes les eleccions sota el paraigua de JxCat. També als municipis. Nosaltres no tenim cap dubte del que som o deixem de ser. Hem d’intentar que entre tots es puguin anar aclarint les variables. No podem continuar regint-nos sempre a última hora i amb processos diferents per les mateixes coses. No només és qüestió de noms, sinó d’organització, d’estructura, de com hi accedim, de legitimació democràtica, d’empoderar i ser coherents amb el que diem: si ens creiem que la gent és qui ha de decidir, hem d’actuar com a organitzacions perquè els nostres associats puguin també decidir obertament i democràticament el millor pel país.

Si diem que el PDeCAT és peça clau de JxCat, el president Puigdemont n’és una peça nuclear. Ho vam aprovar al consell nacional. El lideratge del president Puigdemont és inqüestionable. És el nostre líder, és un associat, és la persona que ens ha portat més lluny en l’aspecte nacional.

No som aquí. El PDeCAT està preparat com a organització i interpel·la tothom perquè també es prepari.

El PDeCAT no serà mai un protagonista que pugui negar o no la voluntat del president de poder-se presentar. No podem parlar per boca de ningú, de cap possible candidat, i encara menys del president Puigdemont. Respectarem el que digui. Per nosaltres l’important no és participar: el PDeCAT, via JxCat, és la millor fórmula electoral per guanyar.

Tot això és avançar pantalles. Tenim l’obligació d’escriure el dia a dia, no escriure capítols de tria la teva aventura. Fem un flac favor al país si comencem a especular abans d’hora sobre presidenciables i candidats.

Igual que el president Puigdemont, el president Mas és una referent polític i de lideratge del nostre espai. L’1-O va ser possible perquè hi va haver un 9-N. El testimoni de continuïtat del 9-N es diu 1-O. El testimoni de continuïtat d’Artur Mas es diu Carles Puigdemont. El testimoni de continuïtat de Convergència es diu PDeCAT. Si volem construir de manera serena però sòlida aquest binomi de determinació i governança, l’encarnen molt bé els dos presidents. Tots dos influeixen i condicionen el que l’organització ha d’acabar fent.

No hi ha cap por. El PDeCAT, si alguna cosa ha estat i serà sempre, és honest amb els llocs de representació que ha tingut. Jo sempre he dit el que he volgut, mai s’ha coartat la llibertat de ningú, només faltaria. No hi ha cap por, ni de bon tros. El PDeCAT no té por de ningú i encara menys de la seva gent.

Si alguna cosa diferencia el PDeCAT d’altres formacions polítiques és que quan prenem decisions les prenem de manera molt pensada i assumint-ne les conseqüències. Si en el seu moment es va creure que calia intentar tenir presència als màxims llocs de representació institucional potents del país, ho continuo defensant ara. La gent decidirà si va ser un encert o no. Igual que la gent decidirà si el fet que ERC digui A i acabi fent sempre B té correspondència electoral.

El PDeCAT defuig qualsevol etiqueta i clixé, perquè només des de l’etiqueta i el clixé introdueixes elements excloents i nosaltres no volem excloure ningú, sinó acollir tothom que cregui que el PDeCAT, via JxCat, és el millor projecte polític.

El PDeCAT no s’ha d’emmirallar ni en el PNB ni en ningú, ha de ser allò que la gent del PDeCAT vulgui. El PDeCAT confluirà si la seva gent ho vol. Si la seva gent no ho vol, no. Posar l’etiqueta del PNB és intentar també posar un clixé i nosaltres els volem defugir, tenim vida pròpia i projecte polític propi.

Hem demostrat que estem disposats a fer el que calgui en el moment que calgui per la llibertat d’aquest país. Jo ho he fet com a alcalde i diputat. Això no és qüestió de passar un test de res. Estem disposats a fer allò que toqui per la llibertat d’aquest país?, sí, quan toqui i on toqui. De qualsevol manera?, no.

El que està clar és que no podem descartar un escenari que ja ha passat. Em nego a fer hipòtesis sobre coses que no han passat, però fets que ja han passat els he de tenir en compte sempre com un escenari. Treballarem per continuar forjant aliances estratègiques amb els que volen el mateix pel que fa al país. Curiosament, qui té més necessitat de dir que no pactarà amb els socialistes és ERC, que és qui permet la investidura del president Pedro Sánchez a canvi d’una mesa que no hem vist, perquè hi ha l’amenaça mediàtica que li diguin que farà un tripartit. Nosaltres no tenim necessitat de dir què farem, perquè la nostra posició és tan clara que ningú ens interpel·la per si pactem o no amb els socialistes o amb els comuns.