Ortega nega cap “burla” a la inhabilitació del 9-N

L’exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega va negar ahir davant de la titular del jutjat d’instrucció número 15 de Barcelona haver trencat la condemna d’inhabilitació a càrrec públic, durant nou mesos, imposada per un delicte de desobediència en organitzar la consulta del 9-N del 2014, i que va ser denunciada pel TSJC en revisar les liquidacions de la pena.

Ortega complia la condemna el 19 d’octubre i l’alt tribunal català va deixar-la en suspens, el febrer passat, en considerar que no podia haver treballat d’assessora del Departament d’Empresa, una feina que el TSJC va qualificar de “generosament retribuïda”, en haver cobrat 32.110 euros bruts entre el maig i l’octubre passat. Per això, va sostenir que era “burla” al càstig imposat.

L’exvicepresidenta, defensada pel penalista Miguel Capuz, va declarar a la jutgessa que el TSJC no li va comunicar “mai” la liquidació de la condemna, quan aquesta va ser ferma amb la rebaixa de la penal fixada pel Suprem. Aquest certificat, segons la defensa, és obligat en els casos de restriccions de drets, com el d’Ortega. També va detallar que el seu càstig explícitament era d’inhabilitació “especial” i no pas absoluta, i en la resolució es detalla inhabilitació “a càrrecs públics electes (que es voten) locals, autonòmics i estatals, i a “càrrecs de govern autonòmics i estatals”. El mateix que es va imposar a l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que va complir la condemna l’estiu passat, i l’expresident Artur Mas, que la compleix aquest diumenge, 23 de febrer.

En la seva declaració, Ortega va assegurar a la magistrada que “mai” va fer un trencament de la condemna, ja que en la feina a Empresa “no exercia funcions de govern”, ni tan sols podia disposar de partides de diners ni fer nomenaments. La seva defensa també va indicar que el seu nomenament va ser públic i publicat al DOGC, i aportarà al jutjat dos informes jurídics –del gabinet jurídic i de l’àrea de Funció Pública de la Generalitat–, els quals avalaven que la seva contractació com a assessora no suposava un trencament de la condemna.

En l’interrogatori, la vicepresidenta també va haver de donar compte que l’octubre passat va ser elegida secretària general de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), càrrec que la fiscalia també manté sota sospita del trencament de la condemna, mentre que la seva defensa ho va negar, en sostenir que l’ACM és una entitat privada i està en l’àmbit del sector públic local, on només tenia la restricció a ser càrrec electe.

La fiscalia va obrir una investigació a Ortega a través d’una denúncia anònima, mentre el tribunal, format pel president Jesús María Barrientos, Mercedes Armas i Carlos Ramos, va dictar la sospita el 9 de desembre passat.