El PP i Cs fan un armistici en la crisi oberta per la coalició

L’escletxa que s’ha obert entre el PP i Cs pels intents de construir una coalició a Galícia i el País Basc, i que en aquest últim territori han provocat una crisi interna en tota regla entre els populars, s’ha desplaçat també a Catalunya. Tant és així que ambdues formacions han optat per suspendre de manera formal les converses per intentar fer una llista conjunta als propers comicis al Parlament, i escenificar un armistici temporal que serveixi per curar ferides i, sobretot, no alimentar més mala maror de la que ja hi ha. I que no és poca. La consigna és esperar fins al 5 d’abril, data de les eleccions gallegues i basques, i reprendre aleshores unes converses patrocinades, i pilotades, des de les direccions nacionals dels dos partits.

En aquest període d’interludi, el PP català s’ha imposat com a estratègia evitar el soroll, com va evidenciar ahir el seu president, Alejandro Fernández, en una roda de premsa en què va esquivar com va poder les preguntes que se li van fer sobre aquesta qüestió. “Estem més bé que mai”, es va limitar a dir. I d’aquí no es va moure. La realitat, però, és que entre els populars hi ha un malestar profund respecte a Ciutadans que es va evidenciar en una piulada que el mateix Fernández va fer divendres, abans que la situació al País Basc es desboqués, i en què acusava la formació liderada per Inés Arrimadas de “viure en un món virtual”. Una de les claus de volta d’aquesta crisi és el barem que uns i altres volen imposar a l’hora de col·locar els seus representants en una eventual llista conjunta. Cs voldria que fos a partir dels resultats de les últimes eleccions al Parlament, que va guanyar, en què va obtenir 36 disputats i el PP únicament quatre. Els de Pablo Casado, per contra, prenen com a referència les últimes estatals, en què van aconseguir 70.000 vots més que el partit taronja. “En les darreres eleccions a Catalunya van ser últims, però es comporten com si encara fossin els primers”, afegia Fernández en la mateixa piulada, en un missatge adreçat a Cs més que explícit. En aquesta situació, tothom dona per fet que la negociació per desfer el nus la protagonitzaran Arrimadas i Casado, amb la trencadissa del País Basc planant a l’ambient. Sobre això, però, hi ha una dada a tenir en compte. Alfonso Alonso, el candidat destronat, era un líder que al seu dia va apostar per Soraya Sáenz de Santamaría. Alejandro Fernández, per contra, és un càrrec proper a Casado, fet que fa molt improbable albirar qualsevol intent de rebel·lió, pactin el que pactin les respectives cúpules.