Política

Mor l’expresident egipci Hosni Mubarak, als 91 anys

President durant trenta anys, el 2011 va ser derrocat per les revoltes pro democràcia

Sentenciat a cadena perpètua per la mort de mil manifestants, finalment se’l va condemnar per corrupció

Hosni Mubarak, el president que va governar Egipte durant tres dècades, fins a ser derrocat per una revolta popular i acabar assegut en un tribunal, va morir ahir en un hospital als 91 anys. Després d’hores de rumors, el canal públic de la televisió egípcia anunciava ahir, amb una breu alerta i sense gaires detalls, la mort de l’exdictador. La família i el seu advocat havien informat recentment que estava en cures intensives des de feia un mes en un hospital de les forces armades, on se l’havia sotmès a una operació per alleugerir les disfuncions de l’aparell gastrointestinal.

Mubarak va arribar a la presidència del país amb més població del món àrab el 1981, després que el seu antecessor, Anwar al-Sadat, fos assassinat. Al Sadat havia estat el seu company d’armes i Mubarak va ser el seu vicepresident des del 1975. Després de la mort d’Al-Sadat, el relleu en el càrrec li va venir a través del mecanisme previst en la Constitució. D’altra banda, la seva participació en l’ofensiva que Egipte va llançar contra Israel el 1973 –la coneguda com a guerra del Yom Kippur– li havia fet guanyar una àmplia popularitat. Secretari general també del partit únic que administrava el país del Nil, va ser confirmat en el poder amb plebiscits i eleccions no democràtiques, fins al 2005, quan Egipte va celebrar eleccions presidencials amb altres candidats. Durant bona part del seu mandat, Egipte es trobava permanentment en estat d’excepció des de l’assassinat d’Al-Sadat, fet que li va permetre l’ús indiscriminat de la força contra la població. El president es trobava cada cop més allunyat del poble. El 1995 fins i tot va ser objecte d’un atemptat a la capital d’Etiòpia. Les revoltes populars, que es van allargar divuit dies, per reclamar més democràcia i exigir la seva dimissió, el van obligar finalment a abandonar la presidència l’11 de febrer del 2011.

El món el va veure vestit amb la granota blanca dels acusats, ja derrocat, per ser jutjat per la mort de prop d’un miler de manifestants durant les revoltes contra el seu govern. L’acusació era sols una petita part de totes les tortures, morts i violacions de drets humans que havia perpetrat, a les quals s’hi afegien la privació de llibertats bàsiques i una àmplia xarxa de corrupció estesa a tots els nivells, tal com denunciava l’oposició. Finalment, va ser sentenciat a cadena perpètua el 2012, però la seva sentència va ser anul·lada i, en la repetició del judici, va ser absolt el 2014.

Mubarak va acabar finalment a la presó per delictes econòmics. Afectat per problemes cardíacs, que van planar durant tot el judici, la pena la va complir en un hospital a causa del seu estat de salut. Durant el judici va assegurar que moriria a Egipte i no fugiria com va fer el seu homòleg tunisià. Així ha estat.

LA XIFRA

18
dies
de protestes al Caire durant les anomenades ‘primaveres àrabs’ van obligar Mubarak a dimitir el 2011.

Un llegat de repressió i pobresa

El govern egipci ha decretat tres dies de dol oficial a tota la república. El funeral, en el qual sols s’ha autoritzat l’assistència de familiars i amics, se celebrarà avui en un complex de les forces armades. Des que va ser excarcerat el 2017, Mubarak portava una vida molt discreta i allunyada dels mitjans de comunicació. En l’última imatge en vida, publicada pel seu net a les xarxes socials, apareix al llit, a principis d’aquest febrer, amb els cabells completament blancs. El llegat de Mubarak està tenyit de negre per la repressió contra els islamistes, ja fossin extremistes o moderats, com els Germans Musulmans, contra els quals es va perpetrar un cop d’estat el 2014 per derrocar el primer president escollit democràticament, amb el vistiplau dels EUA i Israel. També deixa una herència de pobresa en àmplies capes socials i de corrupció generalitzada, en la qual fins i tot la seva família s’ha vist implicada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra demana celeritat al Consell de Garanties per poder aprovar els pressupostos en una “situació d’emergència”

Barcelona

La Xina i la nova amenaça silenciosa

Tòquio

Itàlia deixa que els nens surtin a passejar amb un progenitor

ROMA

Maduro rebutja el pla dels EUA per apartar-lo del poder

Buenos Aires

Quan Ifema és hospital i l’avió xinès era fals

Madrid

Trump alerta que venen dues setmanes “doloroses”

Washington

ERC i JxCat porten a Europa l’“amenaça” del Suprem als funcionaris de presons

BARCELONA

Escalada d’atacs aeris dels Estats Units a Somàlia

MOGADISCIO
Converses sobre els presoners a l’Afganistan

Converses sobre els presoners a l’Afganistan

kabul