Un Parlament en funcions

Els cicles electorals cada vegada més curts i el protagonisme del procés independentista, amb les derivades judicials que se n’han desprès i la tensió en el relat polític, han tingut una incidència molt acusada en l’estructura organitzativa del Parlament de Catalunya. Si bé l’activitat i el debat polític s’hi han mantingut amb més o menys intensitat i interrupcions, l’anormalitat de la situació política ha provocat que molts dels organismes que depenen de la cambra estiguin rutllant amb càrrecs en funcions, ja que tenen els mandats caducats, o que, fins i tot, no s’hagin iniciat els processos per substituir vacants per renúncies als càrrecs. En concret hi ha fins a 101 càrrecs, entre membres de consells, sindicatures, agències, comissions i comitès, que tenen pendent que la seva designació s’inclogui en l’ordre del dia del ple del Parlament.

Una xifra que significa més del 65% del total dels 154 càrrecs que corresponen a una trentena d’òrgans del Parlament i que posa de manifest les dificultats per teixir acords polítics. No tots tenen el mateix procediment de designació, ja que alguns amb sou requereixen consensos amplis i s’han convertit en un camp de batalla, com és el cas del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), mentre que d’altres, com és el cas dels integrants dels consells assessors sense remuneració, només necessiten una majoria simple per ser escollits. Però el cert és que ni molts d’aquests últims s’han designat, com podria ser el cas dels tres membres del Consell Assessor de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i els 16 membres pendents de substitució amb el mandat caducat i que formen part del conglomerat dels consells socials de les universitats catalanes.

Aquesta situació, la va intentar revertir el març del 2019 el president del Parlament, Roger Torrent, fent una tanda de contactes amb els representants dels grups demanant, després de fer-ho per carta en dues ocasions, que es posessin a treballar per resoldre els 106 càrrecs vacants que hi havia aleshores, 93 dels quals eren per mandats caducats o que havien renunciat i els altres 13 eren de nova creació.

La realitat és que en aquest temps alguns dels nous nomenaments s’han enquistat, com és el cas del síndic de greuges i el seu equip, que està en funcions des del 2 de març de l’any passat, mentre que en d’altres s’ha trobat una solució política modificant les lleis el 23 d’octubre, com és el cas del CAC i de la CCMA per aconseguir governs de consens perquè els membres del consell dels dos ens no acabessin escollits amb majoria absoluta sinó amb la majoria dels dos terços de la cambra. A més de modificar el nombre de components i, en el cas de la direcció de TV3 i Catalunya Ràdio que ara dirigeixen Vicent Sanchis i Saül Gordillo, introduir l’obligatorietat de convocar concurs públic. Però malgrat aquest pas encara hi ha sis càrrecs del CAC pendents de designació incloent-hi els de Salvador Alsius i Yvone Griley, que acaben el seu mandat el 15 de juliol, mentre que el seu president, Roger Loppacher, ho fa en funcions des del 9 de juliol del 2018. En el cas de la CCMA, s’han de renovar fins a 24 càrrecs, tant del consell de govern amb una presidenta en funcions –Núria Llorach–, des que l’11 d’abril del 2016 Brauli Duart renunciés al càrrec, com del que formen el Consell Assessor de Continguts i Programació, en aquest darrer cas caducats del juliol del 2016.

En aquest últim any, alguns dels organismes que per a Torrent era prioritari renovar, com és el cas de la Sindicatura de Comptes, no només no ho han fet, sinó que ha passat de quatre places caducades –amb dues renúncies– a la totalitat dels set síndics en finir al juliol el mandat de Jaume Amat (síndic major), Jordi Pons i Miquel Salazar. Cinc de les vuit places del Consell de Garanties Estatutàries també estan en funcions, començant per la del seu president, Joan Egea, des del 2015. En l’òrgan col·legiat a què fa referència l’article 89.2 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, també queda pendent la designació de dos juristes per part del Parlament. En el cas del Consell Superior de la Cooperació, no té regulat la renovació dels cinc membres designats, però a l’inici de cada legislatura es proposa si s’ha de fer o no la junta de portaveus, i la darrera va ser el 13 de juliol del 2016.

En l’àmbit de les comissions, l’executiva de la Junta de Museus de Catalunya tindrà el 24 de juliol els cinc membres caducats en acabar el mandat els vocals Ramon Llinàs i Francesc Menéndez, mentre té una vicepresidència –Pere Izquierdo– designada el 2014. Una situació similar passa en la comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que acumula una renúncia, dues pèrdues de condició de membre per arribar als 70 anys i dos més que el 30 d’abril veuen caducat el mandat. En la banda positiva, la comissió de Control de les Consultes Populars No Referendàries només té pendent una designació, que depèn de la CUP, després que el 13 de juny s’escollissin els altres sis membres.

Als mandats caducats, s’hi ha de sumar els que ni han començat i que són òrgans creats per llei l’agost i setembre del 2017, com ara l’Agència Catalana de Protecció Social i els quatre vocals i presidents del Consell Fiscal de Catalunya. En els dos casos la Generalitat ha de proposar el candidat.