La UE blinda Grècia mentre deixa de banda el dret d’asil
Hi enviarà mitjans per impedir entrades “il·legals” i un altre conflicte pel repartiment de refugiats
Evita condemnar Atenes per la vulneració de la llei internacional perquè no té prou “informació”
El club europeu s’apressa a blindar Grècia de l’arribada de refugiats per evitar repetir el conflicte entre socis pel seu repartiment del 2015. Després de quatre anys fent de mur de contenció de sirians i afganesos que fugien de la guerra, Turquia ha obert l’aixeta i les capitals envien els seus efectius policials a la frontera per impedir que la fuita els torni a deixar en evidència. Encara que sigui arraconant el dret a l’asil.
Els ministres de l’Interior de la UE es van reunir ahir d’urgència a Brussel·les per concretar el seu suport a Grècia. Feia tres dies que el govern conservador de Kyriakos Mitsotakis havia demanat més policies per frenar l’arribada de refugiats i immigrants des de Turquia, però el primer que va rebre van ser els presidents de les institucions europees per fer-se una foto de suport. Tocava que els socis europeus també enviessin un missatge de duresa i van prometre que l’ajuda arribarà “els pròxims dies”. En un comunicat van avisar ahir que no “toleraran” entrades “il·legals” des de Turquia i que prendran “totes les mesures necessàries” per evitar-ho.
Amb un centenar de policies d’arreu del continent i 350 milions d’euros d’ajudes europees, Brussel·les intentarà frenar que trepitgin territori europeu abans d’exposar-se a una nova crisi de gestió dels refugiats. Certificant la seva visió defensiva, els estats de la UE van deixar totalment en segon pla la crisi humanitària que afecta aquestes persones. Els ministres no van voler parlar de la polèmica decisió del govern grec de deixar d’admetre sol·licituds d’asil durant un mes arran de l’augment d’arribades, segons fonts pròximes a la reunió.
Per la seva banda, la Comissió Europea (CE) també continua amagant el cap sota l’ala. Per ara diu que no sap si el govern grec està respectant el dret d’asil perquè li falta “informació”, tot i que l’Agència de l’ONU per als Refugiats té clar que no hi ha “cap base legal” per deixar d’acceptar sol·licituds de protecció internacional.
“Esperem que els refugiats respectin les lleis europees”, exigia ahir, però, el ministre de l’Interior croat. Amb la boca petita, la CE defensa que qualsevol mesura ha de complir les normes internacionals. “Confiem que les autoritats gregues segueixin això”, es va limitar a dir l’eurocomissària d’Interior, Ylva Johansson. La negació de la violència policial a Grècia i la cortina de fum de les fake news és la recepta de l’executiu europeu per respondre a les denúncies de vulneracions de drets humans.
Segon mort a la frontera
Per exemple, un dels vicepresidents de la CE, Margaritis Schinas, va ser incapaç ahir de dir si disparar bales de goma a refugiats i immigrants és il·legal i va insinuar que les imatges d’abusos policials a la frontera són falses.
I és que ahir s’escalfava el clima a la frontera turcogrega. Els antidisturbis grecs van tornar a llançar gasos lacrimògens contra centenars de persones que intentaven passar la frontera des de Turquia. Als enfrontaments entre policia i immigrants s’hi afegeix el foc encreuat entre Ankara i Atenes. Els turcs van acusar els grecs d’un segon mort a la frontera.
El bloc europeu retreu a Turquia que estigui utilitzant “la pressió migratòria amb finalitats polítiques” i reclama al govern de Recep Tayyip Erdogan que compleixi l’acord del 2016. “Nosaltres continuem pagant pels immigrants i complim la nostra part”, es queixava ahir el ministre croat, que va presidir la reunió.
Malgrat l’esbroncada, la UE també intenta contenir la fugida negociant amb Erdogan. L’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, va acabar ahir una primera tanda de contactes amb els turcs en què va exigir que no encoratgin “més moviments” cap a les fronteres europees” mentre exploren un finançament addicional a Ankara i una posició comuna a Síria.
