Bernat Solé
Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
“Ara el primer que cal és contactar amb els catalans a l’estranger”
“Tenim registrades unes 225 persones i si hi sumem familiars arriben a 715; ens volem adreçar a ells per intentar resoldre les necessitats que tinguin arran de la crisi sanitària”
“Vull retornar la confiança a l’equip de treballadors del departament després d’un temps convuls”
D’Agramunt al món.
Des d’Agramunt, el conseller posa els ulls al món. I no és una frase literària. La pandèmia de la Covid-19 deixa el nou conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé (Agramunt, 1975) confinat a la ciutat de la qual ha estat alcalde durant nou anys. Assegura que deixa amb “recança” el poble però amb la tranquil·litat de un projecte consolidat, assegura. Li hauria agradat un comiat amb la sala de plens atapeïda de familiars i amics, però no ha pogut ser. No ho lamenta, la situació és molt excepcional i la petició d’ERC per fer-se càrrec de la conselleria l’assumeix com a servei de país atesa la complexitat d’una situació que requereix, diu, assumir riscos.
Uns setanta catalans que eren fora de Catalunya ja han pogut tornar a les seves llars
Bernat Solé va prendre ahir possessió del càrrec de conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència en substitució d’Alfred Bosch. El president Quim Torra i la portaveu Meritxell Budó, en qualitat de secretària, van registrar l’acte a través de les seves pantalles digitals i sota unes condicions que evidencien l’excepcionalitat del moment a causa de la pandèmia per Covid-19. Aquesta entrevista també es fa via telemàtica i les fotografies que la il·lustren formen part de l’arxiu d’aquest diari. Solé està confinat al seu domicili d’Agramunt, des d’on continuarà treballant ara com a conseller de l’executiu.
Quin paper preveu desenvolupar a la conselleria d’Acció Exterior en un moment en què es demana el confinament intern del país i quan les competències estan centralitzades pel govern espanyol?
El primer objectiu en aquest marc d’emergència de país i també global i el que ens correspon com a conselleria és estar en contacte amb totes aquelles persones que es troben fora de Catalunya ja sigui per feina, estudis o lleure. Volem acompanyar-los i donar-los totes les alternatives perquè puguin tornar amb les seves famílies i des d’aquesta tarda mateix m’he proposat posar-me en contacte amb el màxim nombre de persones possible per transmetre’ls aquest missatge de tranquil·litat i acompanyament.
Quin consell donaria a les persones que es troben lluny de casa i no saben si han de tornar o no?
El consell és que si volen tornar ho facin seguint els protocols adequats, que els viatges siguin autoritzats i garantits. Aquesta és la feina que fan totes les delegacions que la Generalitat té desplegades arreu. No sempre, però, és possible el retorn o fer-ho d’una manera immediata, però sí que els volem traslladar un missatge de tranquil·litat i acompanyament perquè sàpiguen que estem buscant totes les alternatives perquè el retorn sigui al més aviat possible i perquè, sobretot, tinguin el govern de Catalunya com a referència per resoldre aquesta situació que ens preocupa a tots.
Així, doncs, quin és el primer pas que hauria de fer un ciutadà que vol tornar a Catalunya?
Bé, nosaltres a través de les delegacions estem intentant posar-nos en contacte amb les persones que ja tenim localitzades i per tant si necessiten res han de saber que tenen les portes obertes de les delegacions.
Sabeu quin és el volum de ciutadans de Catalunya que es troba a fora, a l’estranger?
Tenim registrats en aquests moments, bàsicament perquè en algun moment s’han posat en contacte amb les delegacions, unes 225 persones, una xifra, però, que arriba a les 715 persones quan hi sumem l’entorn familiar. Avui a la tarda tinc previst fer un videoconferència amb tots els delegats i delegades per poder fer aquest balanç. En tot cas, d’aquestes 225 persones amb les quals hem contactat ja tenim notícia de 70 que han pogut tornar a casa, de les quals hem anat fent el seguiment des de la mateixa conselleria.
Tot just acaba d’arribar a la conselleria, però li han pogut transmetre ja alguna preocupació o impressió dels delegats arran de la crisi sanitària? Com viuen aquesta pandèmia als seus països?
No serà fins a la tarda quan podré copsar bé la impressió i necessitats dels delegats, però el que és cert és que no només les persones que han rebut l’atenció s’han sentit acompanyades sinó que també els hem pogut resoldre els problemes i aquest és el nostre objectiu, fer tot allò possible que els faciliti l’estada o el retorn, si així ho volen.
Amb una crisi sanitària inèdita que ho impregna tot, la vostra activitat se centrarà en aquest àmbit i els seus efectes o teniu marge per actuar en altres àmbits com el pla Àfrica, que es va donar a conèixer recentment?
El departament té polítiques en matèria d’acció exterior molt concretes i a més a més amb molt d’impuls per portar-les a terme. Per tant, el que cal ara és aprofitar aquestes inèrcies i polítiques iniciades per tal d’enfocar-les a resoldre la greu problemàtica que tenim. Aquesta és la prioritat màxima, establir contacte amb totes aquelles regions i països afectats per mirar de compartir i resoldre els problemes. És una crisi mundial i per tant pensem que les actuacions que es plantegin també s’han de fer a escala mundial.
Abans que la crisi sanitària s’agreugés en extrem i trasbalsés tota la política, Catalunya es trobava a les acaballes d’una legislatura. Vostè arriba amb aquesta sensació a la conselleria o creu que tot ha canviat?
Que tot ha canviat hi coincidim, està clar. A partir d’aquí i amb aquestes noves coordenades s’haurà de valorar la convocatòria anticipada d’eleccions però ho farà qui hi té competències, que és el president de la Generalitat.
El seu antecessor, Alfred Bosch, va participar en la taula de diàleg entre governs. Vostè també hi serà? També tenia l’encàrrec de redactar i preparar l’ordre del dia de les comissions bilaterals amb l’Estat espanyol. Com queda tot això?
No quedarà aturat pràcticament res i menys tot allò que serveixi per donar solucions al que ens afecta. Correspon, però, al president i el vicepresident decidir i valorar les persones que han de participar en aquest òrgan. D’una manera o altra el departament està a disposició de la taula de diàleg entre governs per aconseguir aquests dos grans objectius que tenim: el dret d’autodeterminació per a Catalunya i l’amnistia per als presos polítics. Pel que fa a les comissions bilaterals, es tracta d’uns espais on s’ha de posar sobre la taula els drets que tenim com a ciutadans de Catalunya i no estaríem a l’altura si obviéssim aquests espais a través del quals podem millorar la situació dels ciutadans.
Les impulsarà, doncs?
Encara és molt aviat, tot i que soc partidari de tots els espais que permetin trobar solucions. Estic tot just entrant al departament i m’he de guanyar la confiança de totes les persones de l’equip per a les quals cal treballar després d’un temps convuls i a partir d’aquí farem els contactes necessaris i ens plantejarem si cal ja les comissions.
Arriba en un temps convuls perquè substitueix l’antic conseller per la gestió que va portar a terme en un presumpte cas d’assetjament sexual dins del departament. Com afronta aquesta nova gestió?
Tinc la plena confiança que l’acció política del departament està ben dirigida per la feina que van portar a terme els anteriors consellers i l’equip de treball. El meu objectiu és retornar la confiança a aquest equip que ha passat una situació molt complexa i aportar els valors republicans que sempre m’han empès en política i que passen per tolerància zero en situacions com les que ha viscut el departament i revisar, si cal, tot allò que faci impossible que es pugui repetir una situació com aquesta.
S’ha posat en contacte ja amb els treballadors?
Estem obrint el contacte amb secretaris generals i com he dit aquesta tarda parlaré amb els delegats i amb la resta de treballadors ho faré en breu. Quan a un equip li falta confiança el que necessita és que la persona que es posa al capdavant els en transmeti i això és el que faré de manera immediata.
Té previst fer algun canvi?
Farem el que calgui. No sé si seran grans o petits canvis però el que tinc clar és que l’equip ha de guanyar la confiança necessària per dur a terme totes les polítiques que té projectades.
És dels pocs alcaldes que continuen imputats per l’1-O del 2017 i pendent de judici oral. Com pot afectar, això?
Estic pendent de judici, sí, però de facto, estic al capdavant d’un departament de la Generalitat i aquest és el meu principal objectiu i la principal tasca a la qual em dedicaré a partir d’ara. No vull avançar possibles escenaris, hi ha una situació prou complexa per no avançar res. En tot cas, si estic imputat és perquè en el seu moment em vaig posar al costat del poble de Catalunya per tal que pogués exercir el seu dret a vot i hi vaig ser de la mateixa manera que ho hauria estat en qualsevol altra reivindicació ja que com alcalde la meva obligació era estar al costat del poble. L’1-O no és de cap alcalde, és del país i el meu paper es va limitar a posar-me al costat de la gent.
El president Torra ha traslladat la necessitat de confinar Catalunya a l’àmbit internacional. Vostè seguirà aquest camí?
La situació que vivim exigeix prendre les mesures màximes i seran els experts i els professionals els que ens dictin les millors solucions. Hi ha certes voluntats d’obrir escletxes allà on no n’hi ha, però el que tinc clar és que tots els governants volen el millor per als seus ciutadans i el president Torra actua amb aquest criteri.
Es posarà en contacte amb el Ministeri?
El primer contacte el faré aquesta tarda amb les delegacions, valorarem la situació i a partir d’aquí farem les valoracions que calgui.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
