ERC “considera necessària” l’abdicació de Felip VI i un referèndum sobre la monarquia a les conclusions sobre el 155
La formació emplaça l’Estat a renunciar a la “coacció jurídica” i a “l’ús de la violència”
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) “considera necessària” l’abdicació de Felip VI, una investigació exhaustiva sobre les “interferències polítiques” i la “corrupció” de la corona i celebrar un referèndum sobre monarquia o república a tot l’Estat “per salut democràtica”. El grup parlamentari ha entrat per registre aquest dimarts les conclusions de la comissió d’investigació sobre l’aplicació del 155 a Catalunya. Els republicans han constatat que no es pot consolidar una democràcia de “qualitat” a l’Estat fins que es produeixi un “consentiment explícit” en l’elecció del cap d’Estat. ERC apunta que l’Estat ha de renunciar a basar la seva continuïtat a Catalunya en la “coacció jurídica” i en l’”ús de la violència”.
“És imprescindible legitimar qualsevol Estat -sigui de nova creació o ja preexistent- en el consentiment i no en la coacció”, alerten els republicans. La formació també apunta que amb el 155 l’Estat va abandonar “qualsevol aparença de voler legitimar la seva continuïtat a Catalunya mitjançant el consentiment i sustenta aquesta legitimitat únicament en la seva capacitat de coacció jurídica i violència física contra els seus ciutadans”. “No hi pot haver una solució al conflicte polític a Catalunya que no estigui basada en el consentiment explícit de la ciutadania de Catalunya”, insisteixen.
Per ERC, l’aplicació del 155 s’emmarca dins la “causa general contra l’independentisme” i és “continuadora de la tradició de les polítiques del dret penal de l’enemic practicades i assajades contra el moviment independentista basc, així com moviments socials vistos amb sospita per l’Estat per la seva capacitat de transformació i amenaça als interessos de l’establishment”.
L’amnistia com a “prerequisit”
Amb l’aplicació de l’article denuncien que el Govern va ser empresonat i obligat a exiliar-se però que la “causa general” afecta centenars de persones. Per afrontar-ho els republicans plantegen com a solució “reconduir-ho” amb una llei d’amnistia. L’objectiu que plantegen és que l’amnistia “reconegui els abusos” i “repari les víctimes”, incloent l’alliberament dels “presos polítics i el retorn dels exiliats”. “Que reconegui que s’ha perseguit jurídicament de forma injusta una ideologia política posant per davant dels drets i llibertats de la ciutadania la unitat d’Espanya”, concreten.
De fet, ERC situa l’amnistia com un “prerequisit” per la resolució del conflicte democràtic, perquè és el “mecanisme que ens permet precisament esborrar el camí de la repressió i possibilitat un diàleg honest per a resoldre el conflicte polític”.
Entre les conclusions, ERC lamenta que l’actuació del govern espanyol i dels diferents estaments del poder judicial “per a fer prevaldre la raó d’Estat sobre el respecte als drets civils i polítics de la ciutadania” mostrin que només l’accés a la justícia internacional pot aportar una “mesura raonable d’imparcialitat”.
Per això, els republicans volen emplaçar el Parlament a considerar que cal acabar amb les “maniobres judicials” que volen “dilatar l’accés a la justícia europea dels presos encausats per l’1-O” i que els recursos oberts siguin resolts de forma “immediata”.
Model d’Interior previ al 155
A les conclusions, els republicans també creuen que el model d’ordre públic de la conselleria d’Interior ha canviat des de l’aplicació del 155. Per això volen instar el Parlament a considerar “imprescindible” que el Departament d’Interior retorni al model d’ordre públic previ al 155, d’acord amb el que estableixen les conclusions de la comissió d’estudi sobre models de seguretat i ordre públic de la cambra.
Pal·liar efectes econòmics
Sobre les intervencions financeres marcades pel govern espanyol a la Generalitat, ERC recorda que si bé les del setembre del 2017 es van retirar quan va decaure el 155, la intervenció del 2015 es manté. De fet, els republicans lamenten que la intervenció de 2015 es mantingui tot i que el PSOE lideri el govern de l’Estat. Recorden que es manté la restricció tot i que la Generalitat compleixi tots els objectius d’estabilitat fiscal: dèficit, deute i regla de despesa, amb el tancament de l’any pressupostari de 2018. Per això, denuncien una intervenció econòmica “inconstitucional” i “il·legal”.
En la mateixa línia, es demana deixar sense efecte la intervenció a través de la llei d’estabilitat pressupostària, especialment en un context on les regles d’estabilitat pressupostària d’arreu d’Europa “resten suspeses a tots els efectes”.
Després que el comissionat per al desenvolupament de l’autogovern xifrés en 1.800 milions l’impacte econòmic del 155 a Catalunya, ERC vol que el Parlament insti el Govern a exigir a l’executiu espanyol la “reparació” de l’impacte econòmic del 155. Demanen un fons extraordinari de 1.800 milions com a “reconeixement i reparació econòmica de l’impacte”.
Però les demandes econòmiques no acaben aquí. ERC demana que es tiri derogui el decret que facilitava el canvi de seus socials d’empreses de Catalunya sense sotmetre’l a votació dels accionistes. Es proposa que es faci una crida a les empreses que no ho hagin fet a ratificar les decisions preses per als consells de direcció en les assembles d’accionistes pertinents.
Paral·lelament, a les conclusions la formació d’Oriol Junqueras ha constatat que el precedent del 155 ha impactat en la gestió de l’estat d’alarma per la pandèmia. Han criticat que s’hagi prioritzat una “concentració jeràrquica, del tot inconstitucional, en tant que la mateixa no pretenia establir jerarquies, sinó sobiranies compartides, per sobre de la col·laboració horitzontal, absorbint les competències de sanitat de les CCAA”.
Així, han acusat el govern espanyol d’haver fet una gestió “militaritzada” amb un ordre públic com a “excusa per a coartar els drets i llibertats de la ciutadania, en comptes de buscar l’estratègia per a compatibilitzar l’exercici dels drets i llibertats amb el compliment de les mesures sanitàries”.
“Aquells que, afins o no, ja no a l’independentisme, sinó al dret a l’autodeterminació van mostrar el seu temor pel retrocés de les llibertats individuals i col·lectives que suposava l’aplicació de l’article 155, han pogut constatar que per l’estat espanyol qualsevol pretext és bo per justificar la involució en aquest àmbit”, han conclòs.
