Pronòstics pels aires

La política a Badalona és tan inestable i tan imprevisible que els que vivim en aquesta ciutat som sotmesos sovint i des de fa ja uns quants anys a la pregunta del milió: com acabarà l’embolic? La qüestió serveix per a qualsevol moment perquè Badalona, des del punt de vista polític, viu en un desconcert permanent. Les set investidures que sumen els darrers tretze anys, les tres darreres a una per exercici i amb suspens fins al darrer segon, són la prova evident que la intuïció, sovint, cotitza a la baixa. La història recent, però, facilita algunes pistes que permeten, si més no, apuntar possibles claus de futur. Abans, però, convé repassar breument el terratrèmol que ha sacsejat la política badalonina els darrers tres anys i que és, en paral·lel, el punt de partida del que vindrà. Any 2015. Un partit emergent, Guanyem Badalona en Comú, assalta la banca i esdevé primera força d’esquerra. Dolors Sabater és la nova alcaldessa. La investeixen tots els partits d’esquerra més JuntsxCat, amb l’objectiu d’evitar a qualsevol preu que Xavier García Albiol, clar guanyador, sigui proclamat alcalde. El PSC es queda a l’oposició i les turbulències amb Guanyem comencen a fer-se evidents. Any 2018. Les enquestes vaticinen els pitjors pronòstics per als socialistes, que aprofiten una qüestió de confiança presentada per Sabater per conquerir l’alcaldia i mirar de ressuscitar. Àlex Pastor és proclamat alcalde amb els vots del PP, el mateix partit que tres anys abans semblava el dimoni. Any 2019. Albiol arrasa però no pot governar sense suport extern. El PSC tensa la corda fins al límit i en el darrer instant la resta de forces de l’esquerra li cedeixen l’alcaldia, tot i tenir un regidor menys que la coalició Guanyem-ERC. El clima de desconfiança al marge esquerre empitjora. Any 2020. Pastor protagonitza un lamentable episodi i és detingut per conduir ebri i saltar-se l’ordre de confinament. L’esquerra es veu obligada a pactar si vol evitar que Albiol recuperi el tron. El repartiment de l’alcaldia bloqueja les negociacions. Comença el ple d’investidura i la majoria de regidors no saben què passarà. No hi ha acord. Un incrèdul Albiol és proclamat batlle.

El que esdevindrà els propers anys a Badalona, on els guions no poden ser més recargolats, és difícil de predir però pren força el convenciment que el “tots contra Albiol” és una estratègia esgotada i totalment insuficient per combatre el PP a les urnes. A més, mentre que la unitat de l’esquerra s’ha anat desintegrant com un terròs de sucre, els populars no han deixat de sumar adeptes amb un discurs que ha passat de generar crispació social a ser molt més moderat i nodrit d’un sentit de ciutat. Albiol i el seu equip –el mateix alcalde s’ha encarregat d’anar arraconant cada cop més les sigles del PP– hauran de gestionar ara una crisi demolidora que s’acarnissarà especialment amb les famílies dels barris on Albiol acumula el major nombre de votants. A favor seu hi pot jugar que encara falten tres anys per a les properes eleccions municipals i per tant, la ciutat pot haver sortit del túnel al qual l’aboca el coronavirus, i el fet que en els darrers anys Albiol ha donat diverses lliçons de comunicació als seus rivals polítics. En contra pot tenir que la resta de forces difícilment li ho podran posar tan fàcil i que cal veure si complirà les expectatives generades entre els seus.

Mentrestant, la resta de partits polítics, si no volen tenir Albiol per a estona, necessitaran bastir un projecte sòlid i creïble de ciutat, que hauria de trobar més punts en comú en l’eix social que no pas en el nacional. Actualment, dels 27 regidors del ple, només vuit pertanyen a forces independentistes. En tres anys també es veurà si es consoliden nous lideratges que puguin ser percebuts per la ciutadania com una alternativa a Albiol. Per últim, no es pot descartar que les forces que ara fa uns dies van ser incapaces de tancar un acord acabin forçant una moció de censura contra l’actual batlle. Ara per ara aquesta opció s’entreveu poc probable, però no es pot obviar que es tracta de Badalona, la ciutat on els pronòstics acostumen a saltar pels aires.