Política

Sánchez lamenta el no de Torra tot i cedir-li la fase 3

Va trucar al president dissabte i no el va convèncer de l’acord amb ERC que avança la desescalada sanitària i política

Passa el timó de tot menys de la mobilitat

Lloa els atestats de la Guàrdia Civil

A Pedro Sánchez se li va criticar –i no només des de la Generalitat– que comparegués els dissabtes a l’hora del telenotícies per anunciar en públic el que l’endemà diria als presidents per via telemàtica, així que, en el cas de la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma, ho ha fet al revés. Havent lligat l’acord amb ERC a canvi de l’abstenció per allargar l’estat d’alarma fins al 21 de juny i cedint a la Generalitat i a la resta el timó de la fase 3, prèvia a la nova normalitat, Sánchez va trucar a Torra dissabte per persuadir-lo: “Em va dir que no ho veia, i sento discrepar. L’estat d’alarma és bo per a Catalunya.”

Després de tancar un doble acord amb ERC –que retorna a l’abstenció des del vot en contra en les dues últimes pròrrogues– i el PNB –fidel en el sí–, i pendent de si revalida el vot a favor de Ciutadans –ara ja més devaluat–, el president espanyol oferia un nou estat d’alarma final “molt diferent, més lleuger”, en què el ministre de Sanitat, Salvador Illa, recula. “Passem de la cogovernança a la governança plena de les comunitats. La capacitat de decisió en la fase 3, l’última, correspon a cada comunitat. En mans del govern, l’únic que queda és la regulació de la mobilitat”, assenyala.

8 o 22 de juny, a la fase 3

Si bé hi ha comunitats que el 8 de juny ja entraran en la fase 3, com ara el País Basc, a Sánchez no se li escapa que hi ha dos territoris clau, Barcelona i la seva àrea metropolitana i tota la regió de Madrid, que són a la cua de la desescalada i que el més probable és que hi entrin el 22 de juny, sense estat d’alarma. “A partir del 8 de juny i fins al 21 de juny, hi haurà comunitats senceres que ja hauran entrat en la nova normalitat i on es podrà aixecar l’estat d’alarma. I a partir d’allà, hi haurà dues comunitats, Madrid i part de Catalunya, que podrien estar en fase 3, i entenem que veient l’evolució no serà necessari prolongar més l’estat d’alarma”, precisa.

Girona ‘versus’ Barcelona

En la desescalada asimètrica final, es podria donar la circumstància que Torra recuperés plens poders sobre Girona, Tarragona i Lleida, perquè ja serien en la fase 3 –tret de la mobilitat, que sempre serà decidida des de Madrid–, però no sobre Barcelona, perquè seguiria en la fase 2. “Podria succeir que hi hagués zones de Catalunya que estiguessin fora de l’estat d’alarma i zones que no, però això dependrà de la decisió del president Torra, perquè serà ell qui decidirà si es passa a la fase 3 o si s’aixeca l’estat d’alarma en aquells territoris que no són Barcelona i la seva àrea metropolitana”, va detallar Sánchez.

Menys dies per fase

L’obligació dels quinze dies en cada fase ja no és rígida: Torra podrà decidir que una fase duri deu dies o una setmana. Això explica el “dependrà del president Torra” que esgrimeix ara Sánchez, ja que si abans del 21 de juny el president proposa que Barcelona acceleri i salti a la fase 3, ja viuria el restabliment de l’autogovern a tot el Principat. Aquesta devolució –es parla dels presidents com a “autoritat competent delegada”– ha servit a Sánchez per convèncer el lehendakari, Iñigo Urkullu, i per reconquistar l’aval en forma d’abstenció del vicepresident Pere Aragonès, però no ha convençut Torra. Amb el sí del PSOE, Podem, el PNB, Més País, Terol Existeix i el PRC, Sánchez té ara 165 vots, en contraposició amb un màxim de 163 vots en contra si al PP, Vox, JxCat i la CUP s’hi afegeix Cs. I tot per l’abstenció d’ERC (13), que decanta la balança juntament amb Bildu (5).

1 de juliol: mobilitat total

Amb el calendari a la mà, Sánchez promet que tothom recuperarà la mobilitat total –també per al turisme d’àmbit estatal entre comunitats– abans que arribin els turistes de fora: “Si el 8 de juny més de la meitat d’Espanya estarà en fase 3, l’1 de juliol la mobilitat ja serà plena en tots i cadascun dels racons.”

Veient la crispació a l’alça entre la dreta i el govern –amb el vicepresident Pablo Iglesias com a replicant–, Sánchez va pregar, ara que hi ha un dol oficial i la bandera oneja a mig pal, que tothom utilitzi la rojigualda com a “bandera de pau i de futur i mai de divisió ni de provocació”. I va lloar Illa i va elogiar el doctor Fernando Simón per haver suportat “el desdeny dels més ignorants”.

Quan se li va demanar si el fet d’haver vist errors clamorosos –fins i tot en dates i en cites– en l’informe de la Guàrdia Civil sobre el govern espanyol i la crisi sanitària li fa pensar que podria haver estat així en altres casos rellevants, com ara el dels Jordis, el del major Trapero o el dels joves d’Altsasu, el president espanyol va fer una defensa aferrissada de l’institut armat. “Confio plenament en la Guàrdia Civil. La professionalitat com a institució de la Guàrdia Civil i dels seus atestats no admet dubte”, va dir. En una posterior conversa informal amb periodistes acreditats a La Moncloa que hi acudien en un torn limitat, Sánchez hi va afegir que la Guàrdia Civil –cos policial però de naturalesa militar– és “un cos molt complicat” i que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, té tot el dret de voler fer el seu equip prescindint de Diego Pérez de los Cobos i de Laurentino Ceña.

Confio plenament en la Guàrdia Civil. La professionalitat com a institució de la Guàrdia Civil i dels seus atestats no admet dubte

LES FRASES DE SÁNCHEZ

Podria succeir que hi hagués zones de Catalunya que estiguessin fora de l’estat d’alarma i zones que no; això dependrà del president Torra

Torra eleva el cost a 5.000 milions

ò.p

El president Quim Torra va aprofitar la reunió de presidents autonòmics per rebutjar la decisió d’allargar l’estat d’alarma quinze dies, ja que voldria “demà mateix” la recuperació de les competències per a Catalunya i no haver d’esperar a la fase 3. Segons ell, “no ha existit en absolut la cogovernança” que pregona Sánchez, i la centralització ha comportat “el contrari de l’agilitat i la rapidesa”. En tot cas, el president va centrar les peticions en l’àrea econòmica. Així, va plantejar la “necessitat urgentíssima” de disposar de manera immediata dels recursos que es pugui per combatre la crisi, i no haver d’esperar que puguin arribar el 2021 de la UE. Això sí, va reclamar la participació directa en el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, que podria suposar uns ingressos de 5.000 milions per al país. A aquesta quantitat precisament, uns 5.000 milions, 1.000 més del que havia dit fins ara, va elevar Torra l’estimació de la factura final que deixarà la pandèmia a les arques del govern, per l’augment de la despesa sanitària i les mesures en l’àmbit socioeconòmic, sobretot per ajudar els sectors de la cultura (amb pèrdues de 1.000 milions), el comerç (9.200) i el turisme (uns 15.000). Per això Torra va insistir que s’elimini el límit de dèficit del 0,2% permès enguany a les comunitats (uns 440 milions), si bé ahir va proposar un nou límit: l’1%, que suposaria uns 2.200 milions de desviació. El president va insistir a reclamar la gestió de l’ingrés mínim vital, com s’ha concedit al País Basc i Navarra, així com altres peticions que ja havia fet en les últimes setmanes: que l’Estat posi fi al dèficit fiscal, d’uns 16.000 milions anuals, i pagui deutes històrics amb la Generalitat, que xifra en uns 9.000 milions (hi destaquen els 3.710 de l’addicional tercera de l’Estatut, i els 3.418 de la llei de dependència). Així mateix, que permeti als municipis, una vegada per totes, gastar els superàvits acumulats en els últims anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona