Els cossos policials dels EUA comencen a fer reformes
El consell municipal de la ciutat de Minneapolis es compromet a desmantellar el departament de policia
Diversos congressistes demòcrates presenten una llei de canvi de les forces de seguretat
La mort de l’afroamericà George Floyd a mans d’un policia blanc no només ha despertat la consciència sobre el racisme als Estats Units, sinó que també ha posat sobre la taula altres problemes sistèmics. En les manifestacions de les últimes setmanes, a banda de càntics antiracistes, s’hi senten constantment crítiques i insults als cossos policials. El clam que té més seguiment és una exigència: “Defund the police”, un lema que es podria traduir per ‘retireu fons a la policia’.
Hi ha molts vessants a l’hora d’enfocar aquesta demanda, que va des de fer desaparèixer la policia fins a modificar normatives i reglaments per limitar els abusos dels agents, passant per moure fons destinats als cossos de seguretat i dedicar-los a altres assumptes (educació, sanitat...), desmilitaritzar l’armament de què disposen o extirpar el poder que molts sindicats policials tenen sobre la política municipal.
El que sembla clar és que, com a mínim ara mateix, les protestes comencen a tenir efecte en aquest aspecte. La primera victòria, i contundent, és l’aconseguida precisament a Minneapolis, epicentre del nou moviment i ciutat on va morir Floyd, amb l’enfocament més radical: el consell municipal es va comprometre a “desmantellar” el departament de policia i a substituir-lo per un nou model de seguretat ciutadana.
“El nostre compromís és posar fi a la relació tòxica amb el departament de policia de Minneapolis, posar fi a la vigilància policial tal com la coneixem i crear sistemes de seguretat pública per, realment, mantenir-nos segurs”, va dir la presidenta del consell municipal d’aquesta ciutat, Lisa Bender.
La decisió no té un rumb clar i és només una declaració d’intencions sense terminis ni objectius concrets. “Reconeixem que no tenim totes les respostes sobre com és un futur sense policia, però la comunitat ho sap”, deia un comunicat de la corporació municipal, que es declara oberta a “identificar què significa seguretat” per als ciutadans.
La promesa arribava hores després que l’alcalde de la ciutat, el demòcrata Jacob Frey, fos expulsat d’una protesta al crit de “Ves-te’n a casa” i “Vergonya”, en negar-se a “abolir la policia” tal com demanaven els manifestants.
Tècniques d’ofegament
D’altra banda, diversos congressistes demòcrates van encetar una altra via per donar resposta a les exigències de la població sobre els cossos de seguretat: van presentar un projecte de llei, la llei per una pràctica policial justa, que, entre altres coses, prohibiria les tècniques d’ofegament i la discriminació racial en el si dels cossos policials. Així mateix, crearia una base de dades per fer un seguiment de les males conductes policials.
“La brutalitat policial és un reflex colpidor de com d’arrelada està en el sistema la injustícia racial”, va assegurar la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi. “És un primer pas, però se n’han de fer més”, hi va afegir. Desafiava, així, els líders republicans perquè s’atreveixin a donar suport a un projecte impulsat pel grup de congressistes afroamericans.
Pelosi i una desena de congressistes demòcrates portaven bufandes de teixit kente, típic de l’ètnia àkan, originària de la costa occidental africana, com a mostra de solidaritat amb la comunitat negra dels Estats Units. D’altra banda, es van agenollar durant 8 minuts i 46 segons, el mateix temps que Floyd va estar sota el genoll del policia que el va matar, un gest que ja s’ha convertit en un símbol antiracista arreu del país.
No fa pinta que el projecte pugui tenir futur. Tant el president Donald Trump com els líders conservadors al Congrés continuen amb el missatge que el que necessita el país és més “llei i ordre”, i no estan disposats a acceptar una reparació policial com exigeixen els manifestants i com proposen els demòcrates.
Per la seva banda, Derek Chauvin, l’agent policial que va posar el genoll damunt del coll de Floyd fins a matar-lo, va comparèixer ahir per primera vegada davant del jutge, acusat d’assassinat en segon i tercer grau i homicidi en segon grau.
LES FRASES
Condol de Biden a la família
L’exvicepresident Joe Biden, virtual candidat demòcrata a la presidència dels EUA, va viatjar ahir a Houston per donar personalment el condol a la família de George Floyd durant l’última vigília pública del cos de l’afroamericà. Biden, com van fer milers de persones, es va apropar a dir l’últim adeu a l’home que, amb la seva mort a mans de la policia, ha desfermat unes mobilitzacions contra el racisme que han estat de les més importants del país. L’església on es va vetllar el cos fins i tot va organitzar un servei d’autobusos llançadora per arribar-hi, i va retransmetre els actes per internet.
Ni el president ni cap membre del gabinet té previst assistir a la vetlla. En l’agenda de Trump sí que hi havia una reunió amb cossos de seguretat de tot el país, una mostra de com la seva administració prioritza per sobre de tot el missatge de “llei i ordre”.
