El Suprem obvia la justícia de la UE sobre l’acta de Puigdemont
L’alt tribunal avala l’acord de la JEC que va deixar vacant l’escó del president a l’eurocambra per no haver acatat la Constitució
Els jutges rebutgen consultar al TJUE si la Loreg és compatible amb el dret europeu
Tant és el que digui la justícia europea pel Tribunal Suprem espanyol, que, en dues sentències, fa cas omís del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i es posa al costat de la Junta Electoral Central (JEC) en la decisió de deixar vacant els escons del president a l’exili i de Toni Comín a l’eurocambra per no haver acatat la Constitució. Luxemburg va crear jurisprudència sobre l’accés a una acta europea en el cas d’Oriol Junqueras: va determinar que “una persona elegida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre de la institució des de la proclamació oficial dels resultats”; és a dir, sense burocràcies posteriors per acatar cap constitució.
Però la sala tercera, del contenciós administratiu, de l’alt tribunal espanyol ignora el TJUE i desestima els recursos plantejats per Puigdemont i Comín contra els acords de la JEC amb l’argument que l’organisme administratiu va “aplicar amb tota correcció la llei orgànica del règim electoral general [Loreg]”, ja que “no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament de la Constitució”. Pels jutges, requerir aquest acatament com a condició per accedir a l’acta “no es pot reduir a una mera formalitat intranscendent” i “no implica l’adhesió ideològica als principis i valors de la Constitució”.
El Suprem també rebutja preguntar a la justícia europea si aquest requisit és compatible amb el dret comunitari. Troba improcedent plantejar una qüestió prejudicial al TJUE després de la sentència del 19 de desembre del 2019 sobre la immunitat de Junqueras perquè tant Puigdemont com Comín van ser reconeguts posteriorment com a eurodiputats –malgrat no haver jurat o promès la Constitució.
En qualsevol cas, el Suprem es permet assegurar que la JEC “no ha discriminat els recurrents ni ha incorregut en arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals” i que “no ha obrat per motius polítics contra ells”. En definitiva, no observa “cap persecució política” contra Puigdemont i Comín.
Més “«Spexit» judicial”
Molt diferent ho veu, per exemple, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que ahir assegurava que l’Estat està orgullós de “continuar desobeint el TJUE”. “Continua l’Spexit judicial. El president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí continuaran sent eurodiputats sense jurar la vostra Constitució, perquè a la UE heu esdevingut irrellevants”, piulava.
Des de Twitter, Puigdemont va acusar l’Estat de minar el projecte europeu: “Es queixen (amb raó) de la sentència del TC alemany que supedita el dret intern al dret europeu. Quan ho fan els espanyols, el seu sistema polític, judicial i mediàtic aplaudeix, i s’obliden de les crítiques que van formular als alemanys. Això és el que mina el projecte europeu.”