En directe
Ple del Parlament de Catalunya
ERC demana una estratègia conjunta i Torra torna a proposar un referèndum
El president ignora la petició implícita dels socis de posar data a les eleccions, i les convocarà, diu, quan s’enfili la recuperació
Les crides mútues a la unitat només evidencien el distanciament
Poques vegades com ahir les crides recíproques a la unitat van sonar tan buides i, paradoxalment, van evidenciar tant el distanciament entre els socis de govern, JxCat i ERC. Després que ja evités fer-ho en l’anterior sessió de control fa quinze dies, la recent fixació per al 17 de setembre de la vista del Tribunal Suprem, que podria precedir la inhabilitació definitiva del president Quim Torra per la pancarta a Palau, va dur ahir el líder del grup republicà, Sergi Sabrià, a plantejar la qüestió al Parlament per demanar-li que l’independentisme traci conjuntament i immediatament un pla per, arribat el cas, donar resposta a la “nova intromissió judicial”. “No podem parlar-ne i prou, de la unitat, i deixar-la en proclames al vent. Hem de fer passos reals i junts”, reflexionava Sabrià, que instava a tornar a demanar “una estratègia conjunta de l’independentisme”. És a dir, asseure’s a pactar, però més que un full de ruta cap a la independència, com ha de procedir el Parlament si la inhabilitació s’acaba consumant: o bé elegint un altre president, fet que s’endevina complicat perquè requeriria també l’aval de la CUP, o, més aviat això, esbossant un calendari per a la cita electoral, que el mateix Torra el 29 de gener es va comprometre a anunciar tan bon punt s’aprovés el pressupost del 2020, fet que va succeir ja en plena pandèmia, el 24 d’abril.
Més enllà del “junts, sempre” inicial, la resposta ahir del president, però, va sonar a fugida endavant, ja que, entomant de paraula igualment el repte de bastir un nou full de ruta i amb la unitat d’acció com a fi desitjable per “ser més forts”, no es va referir en cap moment a l’amenaça del Suprem i va desempolsar en canvi una proposta que ja havia llançat a l’octubre, just després de la sentència contra el procés, que no va tenir gaire recorregut aleshores. “Tornem a votar en un referèndum d’autodeterminació. Jo soc allà. Hi és tota la cambra?”, desafiava. Ho feia en clara al·lusió a la fredor amb què la van rebre fins i tot els republicans, tot i el “ho tornarem a fer” que en aquelles dates era el leitmotiv de moltes declaracions polítiques –també dels líders a la presó i l’exili–, però que ara sembla llunyà, i més arran d’una pandèmia que el mateix Torra situa com a prioritat absoluta. El president, això sí, ahir defensava la proposta d’un altre referèndum per anar “contra la repressió”, i alhora seguir avançant. “El camí cap a la independència és una línia recta, no d’anades i de tornades. No pot ser una tàctica, és una estratègia de llarga durada. Hem d’anar-hi sempre”, concloïa, davant un Sabrià poc convençut.
I és que fins i tot a l’hora de fixar referents per soldar els clams d’unitat es va notar el distanciament: els republicans evocaven la votació en bloc la vigília de totes les conclusions independentistes en la comissió del 155, “assumint els matisos d’uns i altres”, o la unitat al Congrés perquè s’investigui el rei emèrit. “Hem estat forts quan hem votat junts a Madrid contra l’estat d’alarma”, replicava en canvi Torra, en un nou retret indirecte al desmarcatge d’ERC que va propiciar l’aprovació de l’última pròrroga.
Enganxada amb Albiach
Poc abans, el president ja havia descartat eleccions a curt termini, en una altra topada dialèctica amb la líder de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, que li va demanar que compleixi la promesa de convocar-les perquè el govern segueix “dividit i fracturat”, i les constants baralles internes no li permeten dedicar tots els esforços a la recuperació, amb nous exemples els últims dies per l’adjudicació a Ferrovial d’un contracte per fer el seguiment del virus, la condemna d’un inspector dels Mossos per la brutalitat el 15-M o el debat sobre el suplicatori de la diputada de JxCat Laura Borràs. El president contraatacava recordant-li les votacions “molt diferents” aquesta setmana al Congrés entre els socis espanyols, el PSOE i Podemos, en la creació d’una comissió d’investigació sobre la corrupció de Joan Carles I. “Passa als governs de coalició, i al govern català tenim també les nostres petites discrepàncies”, admetia Torra, que nega cap interès partidista en la decisió perquè no pensa ser candidat. Segons ell, ara cal “posar els fonaments” de la recuperació sanitària i econòmica, que “serà llarguíssima”, però també respondre a la crisi “social i educativa”, reprioritzant partides al pressupost i donant batalla pels recursos necessaris amb l’Estat. Només amb això enfilat i les solucions encarrilades, assegura, convocarà eleccions, obviant de nou el rol que pugui tenir el Suprem.
El president va tornar a demanar 15.000 milions per sortir de la crisi, i va instar tant els comuns com el PSC, que li’n reclamava més per a l’educació, que ajudin a fer arribar aquests recursos a Catalunya, sense oblidar que l’objectiu final continua sent posar fi al dèficit fiscal. Fins i tot va trobar punts en comú amb el PP, que s’alegrava que demanés més diners en les reunions de presidents de comunitats. “Desitgem sobirania i recursos, i si un tros del camí el podem fer junts, ho celebro”, els deia Torra, que s’obria també a treballar amb els grups en una reforma que doti la sanitat amb més diners.
LES FRASES
El Parlament insta l’Estat a complir les resolucions internacionals
El Parlament va aprovar ahir a la tarda –amb els vots a favor dels grups independentistes i els comuns, i els vots en contra dels unionistes– una moció de JxCat, esmenada per ERC, que insta el govern a exigir a l’executiu estatal que compleixi “amb caràcter urgent” les diverses resolucions d’instàncies internacionals que exigeixen l’alliberament dels presos polítics i la despolitització de la justícia. En concret, la moció, que constata els incompliments reiterats de l’Estat en aquests àmbits, fa referència a les resolucions d’Amnistia Internacional i de l’Organització Mundial contra la Tortura que reclamen a les autoritats espanyoles l’excarceració immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com a la petició del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, ja fa més d’un any, que reclama la llibertat de Sànchez, Cuixart, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa i Oriol Junqueras, i també que es deixi exercir Junqueras com a eurodiputat, fent cas de la sentència del Tribunal de Luxemburg, i que es retirin a més les euroordres contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Igualment, la moció subratlla les conclusions de l’informe Greco, segons les quals les autoritats polítiques no han de participar en cap etapa dels processos de selecció en l’àmbit judicial, perquè la fiscalia sigui “imparcial, objectiva i lliure de cap influència política”.
A banda, el ple també va convalidar dos decrets llei del govern del maig per fer front a la pandèmia. L’un, en l’àmbit urbanístic, faculta a convocar a l’agost comissions d’urbanisme, si cal telemàtiques, per agilitzar eines de planejament, i pretén mobilitzar liquiditat per a empreses i particulars amb el retorn provisional de fiances de contractes d’arrendament i d’activitats extractives. L’altre, en l’àmbit esportiu, permet que clubs i federacions prenguin decisions sense reunir l’assemblea, i facilita que es puguin transformar, fusionar o escindir per fer front a la crisi.
