Política

Bèlgica decidirà a l’agost sobre l’extradició de Puig

L’exconseller es queixa que el Suprem no té competències per demanar l’extradició ni exercir l’euroordre

La defensa reclama que es torni a declarar nul·la la petició d’entrega de Llarena

La justícia belga decidirà el 7 d’agost sobre la petició d’extradició contra l’exconseller Lluís Puig acusat de malversació pel cas de l’1-O. El terrassenc nega el delicte i batalla per deixar en evidència l’Estat espanyol forçant una segona anul·lació de l’euroordre emesa pel Tribunal Suprem.

Amb més de dos mesos de retard per la Covid-19, la Cambra del Consell va celebrar ahir la segona i última vista en primera instància per aquest cas. En l’última audiència el seu equip de juristes va al·legar que l’exconseller seria víctima d’una “vulneració de drets fonamentals” si fos entregat a l’Estat espanyol i que el delicte de malversació pel qual se’l reclama no és equivalent en la legislació belga. Una denúncia que Puig va repetir ahir als jutjats, on va arribar acompanyat pels eurodiputats amb immunitat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i per la delegada del govern, Meritxell Serret, que no s’enfronta a cap petició d’extradició.

Com a elements nous, ahir només quedava pendent discutir els aspectes formals de l’euroordre. La defensa de Puig va qüestionar la competència del jutge del Suprem, Pablo Llarena, per demanar l’extradició de l’exconseller i va aportar la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU sobre els presos com a prova. Aquest dictamen internacional vinculant, però ignorat per l’Estat, va concloure que l’1-O s’hauria d’haver jutjat a Catalunya perquè és on van succeir els fets. Un dels seus advocats, el belga Christophe Marchand, va recordar ahir que la jurisprudència europea obliga el tribunal que avalua l’euroordre a “verificar la competència del jutge que l’emet”.

Per tot plegat, els advocats van exigir al tribunal belga que declari nul·la la tercera euroordre contra Puig per aquest motiu. Un pas, però, que la Cambra del Consell no va fer quan va analitzar la segona euroordre del 2018. Aquell cop la va anul·lar per un altre defecte de forma: Llarena no havia emès una ordre de detenció interna equivalent a l’ordre europea.

Ara que poden utilitzar la resolució de les Nacions Unides del 2019 sobre els presos, Puig ha jugat la carta de la manca de competències. Però, per si no són prou convincents, els seus advocats van demanar ahir al jutge que, almenys, pregunti als seus companys a Luxemburg sobre la capacitat de Llarena per reclamar l’entrega de l’exconseller. És a dir, que faci una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè aclareix aquest punt.

Per la seva banda, la fiscalia belga va defensar ahir que han de confiar en la justícia espanyola per resoldre aquest cas i facilitar l’entrega de Puig, segons van explicar els advocats de Puig, ja que el ministeri fiscal no va emetre cap comunicat al respecte.

Acabades les al·legacions, ara toca al jutge belga decidir què fer. Davant seu té un ampli ventall d’opcions, tot i que és el tercer cop que avalua una euroordre contra un dels exiliats catalans pel cas de l’1-O.

Entre les més fàcils hi ha la d’acceptar o rebutjar l’extradició i passar la pilota a la segona instància judicial, el Tribunal d’Apel·lació, amb Puig en llibertat provisional. Seria, de fet, el primer cop que la justícia belga es pronunciaria sobre el fons del cas, ja que en la primera ocasió no va tenir temps de fer-ho perquè l’Audiencia Nacional va retirar l’euroordre i en la segona tampoc perquè la va declarar nul·la.

El jutge belga pot tornar a optar ara per aquesta via, tal com exigeix la defensa. Si el 7 d’agost estripés la tercera petició d’extradició espanyola contra Puig en considerar Llarena incompetent, deixaria en ridícul el Suprem i forçaria l’Estat a emetre una quarta euroordre en el seu enèsim intent per engarjolar l’exconseller.

L’últim camí possible per al magistrat belga, el més llarg i tediós, passa per Luxemburg. En cas que la Cambra del Consell pregunti al TJUE sobre la competència del Suprem, el procediment d’extradició s’allargaria molt probablement més enllà del 2020, ja que els magistrats europeus trigarien mesos a respondre, llavors el belga hauria de decidir i encara quedarien dos recursos judicials més abans que hi hagi una sentència definitiva sobre l’extradició de Puig. Queda molta batalla per davant.

LA FRASE

No hi ha cap indici de malversació, però sí vulneracions de drets fonamentals
Lluís Puig
exconseller de cultura i exiliat

LA DATA

07.08.20
És la data en què la justícia belga decidirà sobre l’extradició de Lluís Puig a l’Estat espanyol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PSC retreu a Torra que forci un ple sobre la monarquia i no sobre rastrejadors de Covid-19 o les beques menjador

barcelona

Torra proposa que els ajuntaments catalans no transfereixin el superàvit al govern espanyol

barcelona

ERC registra una sèrie de preguntes al govern espanyol per la fugida del monarca emèrit

madrid

El Suprem rebutja les mesures cautelars que va demanar Òmnium contra Joan Carles I perquè no té condició d’investigat

Madrid

Torrent convoca per divendres el ple extraordinari sobre la monarquia que va demanar Torra

Barcelona

Calvo: “El rei emèrit no fuig de res perquè no està immers en cap causa, simplement decideix sortir del país”

Madrid

Zaragoza creu que JxCat i ERC prefereixen “fer-se la traveta” entre ells abans que dialogar amb el govern espanyol

Barcelona

Més de 100 morts i 4.000 ferits en les dues grans explosions al port de Beirut

El Caire

Torra demana l’abdicació de Felip VI i denuncia les complicitats en la fugida

barcelona