La violència policial, al jutjat

Les manifestacions contra la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els nou independentistes catalans a elevades penes de presó van ser multitudinàries de dia i incendiàries de nit, des del 14 d’octubre passat fins a la primera setmana de novembre. El balanç es va tancar amb centenars de persones ferides (només 115 en la protesta a l’aeroport del Prat de Llobregat), i amb quatre joves que van patir la mutilació d’un ull per una bala de goma disparada per agents de la policia espanyola i prohibides a Catalunya des del 2014, tot i que en dos casos s’investiga si va ser un projectil d’escuma viscoelàstica o foam dels Mossos, fet que seria molt greu ja que són projectils de precisió per immobilitzar una persona (amb un tret a la cama) que altera l’ordre públic, però no per dispersar. Les concentracions van ser reprimides amb contundència pels cossos i forces de seguretat i, per ara, hi ha setze casos denunciats als jutjats per violència policial, amb vuit antiavalots dels Mossos imputats i tres més de la Policía Nacional.

Irídia, centre per a la defensa dels drets humans, juntament amb altres entitats, va muntar el dispositiu Som Defensores els mateixos dies de les protestes per atendre els ciutadans que eren víctimes d’abús policial o eren greument ferits. Actualment, Irídia està personada com a acusació particular i popular en diversos procediments, els quals no han avançat a causa de l’aturada judicial per la crisi sanitària. L’entitat també va informar de totes les males praxis detectades en la direcció de la policia catalana ja que l’objectiu –segons Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia– és que es corregeixin i que actuïn legalment. Des de l’any passat, membres d’Irídia i d’Amnistia Internacional es reuneixen amb responsables dels Mossos per intercanviar parers i perquè es garanteixi el dret de protesta.

D’entre els casos de ferits greus, el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona (el mateix que investiga uns 50 agents per les càrregues de l’1-O) instrueix la denúncia d’un jove, amb l’assistència lletrada d’Irídia, que va perdre la visió d’un ull a plaça Catalunya per un projectil, que cal aclarir si va ser una bala de goma de la policia espanyola o de foam, dels Mossos. La mateixa confusió investiga un jutge del Prat sobre un altre noi que va rebre l’impacte d’un projectil de cautxú o viscoelàstic en un ull a l’aeroport. Irídia ha denunciat el mal ús dels projectils de foam per part d’antiavalots dels Mossos. Fins i tot, en alguns vídeos s’ha descobert com disparaven des d’una furgoneta en marxa, i en una ocasió es va provocar una gravíssima lesió cranioencefàlica a una noia al barri de Gràcia, en una concentració tranquil·la. En d’altres, s’han disparat bales de foam a periodistes ben identificats i a primera línia dels aldarulls.

L’ús incorrecte de les defenses també va ser greu en aquelles manifestacions. Des d’Irídia es documenta que 18 persones van ser ferides al cap per un cop de porra dels agents, fet proscrit en la normativa de la policia catalana, en què es recull que s’ha d’usar de forma paral·lela, de mig cos cap avall i evitar zones vitals. Tot i que l’ús de la porra és per a accions defensives, en una normativa es permet utilitzar-les per controlar l’ordre públic. Precisament, en una recent sentència de l’Audiència de Barcelona es condemna l’inspector i cap dels ARRO dels Mossos Jordi Arasa per haver picat dos manifestants que estaven asseguts a terra i amb les mans enlaire en el desallotjament de la plaça Catalunya el 2011, acció –segons el tribunal– que no es pot emparar pas en una actuació reglamentària, ni tampoc es pot obtenir l’eximent que complia ordres per restablir l’ordre públic.

Irídia alerta que també es va usar la porra “de forma vexatòria i per humiliar”, amb insults, quan la persona estava a terra o desprotegida. El centre ha portat algun d’aquests casos als jutjats. Per exemple, es detalla que el 18 d’octubre un jove va ser ferit a la cama dreta per un projectil de foam, quan estava en una concentració al carrer Provença amb passeig de Gràcia, va sortir corrents i es va refugiar en un portal, i allà un grup d’agents el va pegar amb la porra, mentre ell era a terra i demanava que paressin.

Aquells dies també es va denunciar la pràctica de l’anomenat carrusel, en què els agents condueixen a gran velocitat la furgoneta per dispersar els concentrats. El 15 d’octubre passat, ho van fer al carrer Mallorca amb passeig de Gràcia, sense que hi hagués incidents com els que hi va haver a la plaça Urquinaona, i que van provocar que desenes de joves perdessin la vambes. La periodista Sònia Pau i altres presents les van aplegar en una vorera. En la concentració de l’aeroport, una dona es va haver d’agafar a una furgoneta policial per no ser ferida. I esgarrifoses van ser les imatges de les accelerades dels vehicles policials que van atropellar un jove a Tarragona, que va quedar estès a terra.

Les entitats de drets humans exigeixen al Departament d’Interior que quan es detecti mala praxi es col·labori amb els jutges i s’identifiquin els agents que han pogut cometre irregularitats, ja que molts cops queden impunes perquè no se’ls veu el número d’identificació. La penalista Anaïs Franquesa advoca perquè agents i caps dels Mossos trenquin “aquest corporativisme mal entès i l’encobriment d’abusos perquè va contra la definició de policia democràtica”.