Política

Estatut triturat; país ocupat

Van assumir la penitència que Espanya deixés de ser percebuda com una democràcia i confien que la comunitat internacional seguirà fent l’orni sense passar-hi comptes

La sentència del Tribunal Constitucional que es va polir l’Estatut va ser l’acte final de la tragicomèdia de la democràcia espanyola en la qual Catalunya actuava com a part d’Espanya per voluntat pròpia. Ara fa deu anys, el TC ensorrava el decorat de cartró pedra sobre el qual havia viscut el catalanisme, resignat o autoenganyat, des de la mort del dictador. 

La sentència, emesa per un tribunal que ni tan sols es va preocupar d’aparentar neutralitat, va certificar de manera nítida que la relació Catalunya-Espanya no està basada en la lliure voluntat sinó en la coacció i la violència; per la part catalana no hi ha consentiment.

Acabada la comèdia, els catalans van respondre posant el dret d’autodeterminació al centre de l’agenda política, i aquesta proposta ha estat legítimament avalada en diverses eleccions. L’Estat també fou conscient que havia d’optar entre mantenir la unitat d’Espanya per la força o assumir els riscos inherents d’un sistema democràtic basat en l’acord i la voluntat de les parts. Per si les garrotades de l’1 d’octubre i el discurs del Borbó deixaven marge de dubte, l’exlíder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba es va encarregar de dir-ho ben clarament: “El Estado pagará el precio que tenga que pagar” per frenar l’independentisme. Van assumir la penitència que Espanya deixés de ser percebuda com una democràcia i confien que la comunitat internacional, prou tolerant amb els autoritarismes, seguirà fent l’orni sense passar-hi comptes.

El resultat és que l’Estat ha aplacat amb violència, presó i exili una opció política guanyadora a les urnes. Catalunya és avui un territori controlat per la força de les armes. Xoca constatar que aquesta evidència, fefaent des de la tardor del 2017, només s’expressa amb la boca petita. És l’elefant dins de l’habitació de l’independentisme. Tothom n’és conscient, però costa de dir: som un país ocupat. Per uns és el recurs cognitiu que permet sobreviure i evadir el dolor. Per altres, si la supervivència buscada és més política que personal, assumir-la públicament faria més difícil fer la viu-viu dins del sistema autonòmic.

No tornarem a la normalitat fins que els catalans exercim, en pau i lliurement, el nostre dret a l’autodeterminació. Tampoc l’unionisme podrà defensar les seves propostes sense la tara de la coacció i la imposició: com vestirien l’oferiment d’un hipotètic nou Estatut, si les altres opcions resten vetades amb presos polítics, judicis arbitraris i cops de porra? Mentre l’independentisme no pugui defensar amb normalitat la seva opció política, tampoc hi haurà normalitat per a cap altra proposta. La tensió a les institucions i als carrers persistirà. La repressió no impedirà onades recurrents de mobilització, amb episodis com els d’Urquinaona, talls de carreteres i manifestacions massives. Mentre la majoria nacional espanyola persisteixi en el seu intent d’esclafar la minoria nacional catalana per la força, no hi haurà manera de soterrar el conflicte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Autoritzat un permís de tres dies a Forn des del mateix jutjat que dimarts li va suspendre el tercer grau

barcelona

Calvo defensa que la reunió amb Cs era “absolutament necessària” i treu importància a l’absència d’Unides Podem

Madrid

Mor el Premi Nobel de la Pau, John Hume

barcelona

El model de finançament torna a penalitzar Catalunya amb recursos per sota de la mitjana el 2018

Barcelona

Sánchez demana a la UE més de 20.000 milions per finançar els ERTO i les prestacions per a autònoms

Madrid

La defensa de Cuixart demana aixecar la suspensió cautelar del tercer grau perquè “no ha dit res que no hagués dit”

Barcelona

El Govern “valorarà en el seu moment” si es persona en el cas 3% com vol Aragonès

Barcelona

La gran reordenació pendent

barcelona
Infraestructures

Cicatrius de la gran retallada

Terrassa