Política

Fem l’estat al marge de l’estat repressor que ens margina

La via per avançar és la confrontació pacífica perquè tenim la força democràtica que cal per guanyar

La sentència del 2010 contra l’Estatut votat pels ciutadans de Catalunya va ser un atac frontal al nostre dret democràtic a decidir i va obrir els ulls als que van entendre que per a Espanya eren ciutadans de segona i que Catalunya és una colònia. Aquest convenciment ens va mobilitzar al carrer.

El nou Estatut s’havia fet seguint tot el procediment constitucionalment establert i havia estat referendat a les urnes, i malgrat tot fou escapçat sense miraments pel Tribunal Constitucional, que va actuar de manera parcial i política per demostrar que la Constitució Espanyola és una camisa de força i un bastó contra els drets democràtics de la ciutadania de Catalunya. Als que ja ho havíem comprès molt abans i als que ho van entendre llavors amb aquesta sentència, set anys després s’hi va sumar encara molta més gent: gent que va anar a votar de manera pacífica i festiva i va ser violentament reprimida, la gent represaliada, condemnada, empresonada, forçada a l’exili i també els demòcrates defensors dels drets humans.

A l’Estat espanyol hi ha una ofensiva contra tota la ciutadania que exerceix els seus drets democràtics de forma conscient i un exercici desigual de la justícia amb un sistema que assegura la impunitat dels torturadors i dels còmplices de crims d’estat i dels reis comissionistes i defraudadors fiscals. El franquisme continua ben viu i el procés d’alliberament de Catalunya ho ha posat de manifest a escala internacional, però té la complicitat de tots els que es diuen demòcrates i ho toleren des de la seva suposada neutralitat.

Els fets d’aquests darrers deu anys han demostrat que si anem junts i estem organitzats som molt forts i podem construir un estat al marge de l’estat zombi que ens margina i que s’ha manifestat inútil per gestionar la nostra vida i benestar. La repressió la combatem amb dignitat, solidaritat i determinació. Parlo de la dignitat de la gent normal que surt, incansable, al carrer a defensar els seus drets i que vol votar representants que estiguin a l’altura de les seves aspiracions i necessitats; parlo de la solidaritat amb aquells que han estat represaliats i que supera els partidismes i els tacticismes; parlo de la determinació dels que no volen viure agenollats i que saben que hem de guanyar la llibertat.

L’1 d’octubre la vam sentir i vam guanyar i ens vam agradar. Ara caldrà que a les urnes torni a guanyar una opció política que no tingui por d’administrar aquesta gran victòria i materialitzar el mandat democràtic que ens vam donar. L’única garantia d’un futur socialment democràtic, més just i segur és la República Catalana. Ara cal fer l’estat al marge per deslliurar-nos de la corona espanyola corrupta i repressora. La via per avançar és la confrontació pacífica perquè tenim la força democràtica que cal per guanyar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Calvo: “El rei emèrit no fuig de res perquè no està immers en cap causa, simplement decideix sortir del país”

Madrid

Zaragoza creu que JxCat i ERC prefereixen “fer-se la traveta” entre ells abans que dialogar amb el govern espanyol

Barcelona

Més de 100 morts i 4.000 ferits en les dues grans explosions al port de Beirut

El Caire

Torra demana l’abdicació de Felip VI i denuncia les complicitats en la fugida

barcelona

Operació salvar la corona

Madrid

Torra apressa Sánchez a reunir-se pels fons europeus

barcelona

Cisma reial Sánchez-Iglesias

madrid
Romanents,   i ara què?
Opinió

Romanents, i ara què?

Diputat al Congrés pel Partit Demòcrata i Alcalde de Tortosa (2007-2018)

“Rei indesitjable al seu propi país”

BARCELONA