Fem l’estat al marge de l’estat repressor que ens margina

La sentència del 2010 contra l’Estatut votat pels ciutadans de Catalunya va ser un atac frontal al nostre dret democràtic a decidir i va obrir els ulls als que van entendre que per a Espanya eren ciutadans de segona i que Catalunya és una colònia. Aquest convenciment ens va mobilitzar al carrer.

El nou Estatut s’havia fet seguint tot el procediment constitucionalment establert i havia estat referendat a les urnes, i malgrat tot fou escapçat sense miraments pel Tribunal Constitucional, que va actuar de manera parcial i política per demostrar que la Constitució Espanyola és una camisa de força i un bastó contra els drets democràtics de la ciutadania de Catalunya. Als que ja ho havíem comprès molt abans i als que ho van entendre llavors amb aquesta sentència, set anys després s’hi va sumar encara molta més gent: gent que va anar a votar de manera pacífica i festiva i va ser violentament reprimida, la gent represaliada, condemnada, empresonada, forçada a l’exili i també els demòcrates defensors dels drets humans.

A l’Estat espanyol hi ha una ofensiva contra tota la ciutadania que exerceix els seus drets democràtics de forma conscient i un exercici desigual de la justícia amb un sistema que assegura la impunitat dels torturadors i dels còmplices de crims d’estat i dels reis comissionistes i defraudadors fiscals. El franquisme continua ben viu i el procés d’alliberament de Catalunya ho ha posat de manifest a escala internacional, però té la complicitat de tots els que es diuen demòcrates i ho toleren des de la seva suposada neutralitat.

Els fets d’aquests darrers deu anys han demostrat que si anem junts i estem organitzats som molt forts i podem construir un estat al marge de l’estat zombi que ens margina i que s’ha manifestat inútil per gestionar la nostra vida i benestar. La repressió la combatem amb dignitat, solidaritat i determinació. Parlo de la dignitat de la gent normal que surt, incansable, al carrer a defensar els seus drets i que vol votar representants que estiguin a l’altura de les seves aspiracions i necessitats; parlo de la solidaritat amb aquells que han estat represaliats i que supera els partidismes i els tacticismes; parlo de la determinació dels que no volen viure agenollats i que saben que hem de guanyar la llibertat.

L’1 d’octubre la vam sentir i vam guanyar i ens vam agradar. Ara caldrà que a les urnes torni a guanyar una opció política que no tingui por d’administrar aquesta gran victòria i materialitzar el mandat democràtic que ens vam donar. L’única garantia d’un futur socialment democràtic, més just i segur és la República Catalana. Ara cal fer l’estat al marge per deslliurar-nos de la corona espanyola corrupta i repressora. La via per avançar és la confrontació pacífica perquè tenim la força democràtica que cal per guanyar.