Política

Deu anys després la remor persisteix

Amb la sentència del Tribunal Constitucional potser no va començar tot, sinó que va ser l’empenta definitiva. Fa deu anys, la societat catalana va sobrepassar la classe política per assumir les regnes del seu propi destí. Com deia l’enyorada Muriel, amb una marea humana que va desbordar el passeig de Gràcia de Barcelona, aquell 10-J vam passar “de la protesta a la proposta”, de la resignació autonomista a la proposta sobiranista.

Amb ella al capdavant, Òmnium va impulsar una manifestació històrica, tan transversal com determinada, que recollia el sentir d’una majoria social i política indignada. Amb l’autoorganització de les consultes populars sobre la independència com avantsala i abans del naixement de l’ANC.

I el clam es va tornar irreversible. Sense la manifestació del 10-J del 2010 no hi hauria hagut l’1 d’Octubre. Entremig, com a ciutadania vam perdre progressivament la por i a cada dificultat hi vam respondre amb més organització i determinació. En una mobilització sostinguda i sense precedents a Europa, hem omplert carrers i urnes, convertint-nos en actors en lloc de súbdits. La força de la gent ha sigut la veritable líder del procés sobiranista, mentre el vell sistema de partits saltava pels aires.

I deu anys després, l’anhel de llibertat no ha fet res més que augmentar davant d’un Estat que només respon amb repressió. Així, una dècada més tard, amb la sentència del judici de l’1 d’octubre, el Tribunal Suprem va emular el Constitucional: un tribunal polític en defensa de la sagrada unitat d’Espanya. De la sentència que trepitjava la sobirania popular a una sentència que vulnera i condemna drets humans i un projecte polític legítim com és l’independentisme. Una deriva autoritària, doncs, que sobreviu als canvis de govern; avui amb Pedro Sánchez al costat del PP i Vox avalant la repressió, rebutjant demandes de l’ONU, Amnistia Internacional i el 80% dels catalans.

Ho vam dir al Tribunal Suprem: els poders de l’Estat tenen por. Han aguditzat la judicialització d’un conflicte polític, negant-nos sistemàticament les decisions pròpies i perseguint llibertats col·lectives. El PSOE que ahir criticava la llei mordassa no només és incapaç de derogar-la, sinó que l’accentua ara que governa.

El TC va ser la ratificació inapel·lable que teníem un Estat en contra, que ens deia a milions de catalans, també no independentistes, que no hi teníem cabuda. De fet, vindrien més recursos i sentències contra lleis socials del Parlament, més desinversió estructural i negació del progrés econòmic i social.

El fracàs de l’Estatut il·lustra el fracàs vigent de l’autonomisme. Per més cants de sirena que puguin sonar, no hi ha tercera via possible davant d’un Estat que nega sistemàticament la seva plurinacionalitat i que no es concep realment com a federal.

Com a societat civil organitzada i empoderada, seguim decidits a no deixar la sort del país en mans d’un Estat que respon a la pandèmia mundial per la Covid-19 amb més recentralització; que es nega a jutjar la brutalitat policial o la corrupció borbònica, alhora que vol prohibir que les institucions dels Països Catalans es comuniquin en català.

Una dècada després, la mobilització social per la independència és més madura i el dret a l’autodeterminació, més legítim. Sense renúncies i sense deixar-nos ningú pel camí, persistim i persistirem perquè la República catalana és l’única alternativa de futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona