Turquia convertirà de nou la icònica Santa Sofia d’Istanbul en una mesquita

La justícia turca va anul·lar per unanimitat ahir l’estatus de museu que tenia la icònica Santa Sofia d’Istanbul des del 1934, quan el fundador de la Turquia moderna, Mustafà Kemal Ataturk, va secularitzar aquesta joia de l’art bizantí declarada patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 1985. El tribunal va respondre així a una demanda judicial d’una associació creada per un ciutadà turc, Ismail Kandemir, que feia dècades que interposava denuncies administratives per revertir l’estatus de l’edifici, tot i que totes havien estat rebutjades.

El dictamen judicial obria la via perquè l’icònic edifici, construït el segle VI com a basílica ortodoxa, tornés a ser una mesquita, funció que ja va complir durant l’imperi otomà. I el president turc i exalcalde d’Istanbul, Recep Tayyip Erdogan, que veu així complert un dels seus somnis, va anar per feina i va firmar ahir mateix el decret que transferia la propietat de l’edifici a la Diyanet, l’organisme turc equivalent a un Ministeri d’Afers Religiosos, del qual depenen les mesquites del país. Es desconeixen els efectes pràctics de la decisió, que ja ha estat publicada al Butlletí Oficial de l’Estat, ja que seria difícil imaginar que els fidels preguin sota una cúpula decorada amb imatges de Jesucrist i la Verge, qual l’islam rebutja la presència d’imatges humanes –i encara menys divines– als seus temples.

El sector musulmà nacionalista feia dècades que exigia l’obertura de l’edifici al culte islàmic, decisió que tenia el suport obert del mateix Erdogan, que el mes passat va manifestar l’esperança de “poder pregar ben aviat” al lloc. De fet, s’espera que la primera gran pregària multitudinària sigui la setmana vinent, concretament el 15 de juliol, el dia en què se celebrarà l’aniversari del fallit cop d’estat contra Erdogan, el 2016.

La reobertura al culte de l’icònic edifici té el rebuig del sector acadèmic i de part de la societat civil. Més de 200 acadèmics d’art bizantí i otomà van signar una petició per preservar Santa Sofia com a museu, reiterant que el govern turc no s’hauria de preguntar “si és museu o mesquita”, sinó “com podem cuidar de l’edifici”.

La decisió de reislamitzar Santa Sofia té lloc en un context en què Erdogan intenta reunir la seva base conservadora. L’oposició acusa el president d’utilitzar aquesta mesura per fer oblidar la mala situació econòmica que viu el país. “Santa Sofia es probablement el símbol més visible del passat otomà de Turquia i Erdogan l’està utilitzant per galvanitzar la seva base i apuntar els seus rivals al país i a l’estranger”, va dir Anthony Skinner, de l’empresa consultora Verisk Maplecroft.

Fins ara, la petició de reislamitzar Santa Sofia es considerava pròpia d’una minoria nacionalista islamista “marginal”, però des de les eleccions del 2018, amb la coalició del partit ultranacionalista MHP amb l’islamista AKP, que governa Turquia des del 2002, el govern ha assimilat l’exigència, explica el politòleg turc Güven Gürkan Öztan.

La Unesco es va pronunciar ahir per primer cop sobre la polèmica per recordar que Santa Sofia està inscrita en la seva llista patrimonial com a museu i que això porta associat “compromisos i obligacions”, en la mesura que correspon a cada estat determinar que no hi ha “cap modificació”.

En cas de ser-hi, va explicar l’organització, el país ha de posar-se en contacte amb la Unesco i, arribat el cas, acceptar un examen del comitè que estudia aquests béns. En aquest sentit, va destacar que Santa Sofia “té un gran valor simbòlic, històric i universal”.